(País Valencià, segle XVII)
Senyora de Corberan i d’Otonel. Era filla de Cristòfor Milà d’Aragó i de Coloma, i germana de Joan Paulí Milà d’Aragó i de Borja.
Es casà amb Diego de Orense Manrique y Bernuy, senyor d’Amaya. Els seus descendents obtingueren per sentència (1829; confirmada el 1842) el marquesat d’Albaida.
(València, segle XVI – segle XVII)
(o Mei) Impressor i escriptor. Era el fill primogènit de Joan Felip Mei i Galès, amb el qual col·laborà a València. Després treballà tot sol, i féu edicions notables com la de les Doce comedias famosas de cuatro poetas naturales de Valencia (1608), seleccionades per ell mateix.
El 1616 formà també l’antologia titulada Norte de la poesía española (1616), amb una dedicatòria en vers de composició pròpia i adreçada a Lluís Ferrer i de Cardona. Aquesta segona obra fou realitzada al taller del seu germà Francesc Felip Mei i Llagostera.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Pintor. Deixeble de Joan Sarinyena. És autor del gran retrat col·lectiu dels Comptadors del Braç Popular, al Palau de la Generalitat de València.
(Rosselló, segle XVII)
Guerriller. Fou un dels qui s’alçaren, el 1667, enfront de la dominació francesa. Passà bastants anys sobre les armes, combatent amb gran coratge.
Fou anomenat també l’hereu Just.
(País Valencià, segle XVI – València, 1603)
Baró de Bunyol. Nét de Joan Mercader i de Blanes. Fou conseller de Felip II i de Felip III i batlle general de València.
Contragué segon matrimoni amb Laura de Cervelló i Llançol de Romaní, quarta baronessa d’Orpesa, i foren pares de Miquel Mercader i de Cervelló (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Cinquè baró d’Orpesa.
Fills del primer matrimoni de Gaspar foren Gaspar Mercader i Carròs, i:
Baltasar Mercader i Carròs (País Valencià, segle XVI) Cavaller de Sant Jaume. Fou el pare de:
(València, 1656 – 1686)
Escriptor i poeta. Fill de Gastó Mercader i Carròs de Vilaragut i de la filla de Guerau de Cervelló. Era comte de Bunyol i Cervelló, i tenia diversos títols baronials.
Publicà un Retrato político del señor rey don Alfonso el VIII (1679), del qual existeixen vuit edicions. Manà que les seves obres inèdites fossin cremades. Se n’han conservat tanmateix algunes, escrites per al teatre.
Fou el pare de Miquela Mercader i de Palafox (País Valencià, segle XVII) Muller d’Eiximén-Peris Milà d’Aragó, marquès d’Albaida. Fou la sisena comtessa de Bunyol, i la darrera Mercader de la línia principal de Bunyol.
(València, 1568 – 8 agost 1631)
Poeta. Fill de Gaspar Mercader i Mercader i germà de Baltasar Mercader i Carròs i de Miquel Mercader i de Cervelló.
Pertanyé a l’Acadèmia dels Nocturns (1591) amb el sobrenom de Relámpago i en presidí a casa seva (1593) algunes sessions.
Autor de la novel·la pastoral El Prado de Valencia (1600), que inclou gran nombre de poesies d’ell mateix i d’altres poetes com ara Guillem de Castro, Gaspar Aguilar, Carles Boïl, etc.
Fou el pare de Laudomi Mercader i de Centelles (País Valencià, 1592 – 1654) Segon comte de Bunyol. Fou un famós corredor de boux. A la seva mort només deixà una néta:
(Catalunya, segle XVII)
Frare servita. Fou provincial de l’orde. És autor d’algunes obres pietoses.
(Xàtiva, Costera, segle XVI – segle XVII)
Frare dominicà. Fou missioner a les Filipines. No aconseguí l’establiment d’una missió a la Xina. Anys després tornà al país.
És autor d’obres religioses, entre elles un catecisme elemental en xinès.
(Xàtiva, Costera, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València. tingué vastos coneixements jurídics i astrològics.
Escriví les obres Vida y martirio de las vírgenes Justa y Alexandra, que restaria manuscrita, i un Antipronóstico a las victorias que se pronostican al eminentísimo cardenal, duque, par de Francia, Juan Armando Richelieu, contra la Majestad Católica (1636).
Dades dels Països Catalans 