(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Fill de Baltasar Lladró de Vilanova i de Vic, i germà de Ramon Lladró de Vilanova i de Mendoza.
El 1604 fou titulat duc de Mandas (Sardenya). Morí sense fills.
(Rosselló, segle XVII)
Escriptor. Batxiller en arts i doctor en dret, s’establí a Rigardà (Conflent) i dedicà els seus béns a obres devotes.
El 1649 escriví Llibre de la primera missa i de la confraria del Roser, pintura excepcional de la vida i els costums de Rigardà.
(País Valencià, segle XVII)
Arquitecte i escultor. Obrà una imatge de Sant Pere Pasqual que fou situada al costat del Túria, a València.
Fou el pare de Tomàs Llorenç i Vilanova (València, 1713 – 1772) Pintor i escultor franciscà. Obres seves són, entre d’altres, el retaule de Nostra Senyora de la Soledat a l’església dels Mínims de València, el retaule de l’església parroquial de Xest i la portalada de l’església d’Alcoi.
(València, 1571 – 1645)
Pintor. Probablement fou deixeble de Joan de Joanes, del qual seguí l’estil.
Obres seves són el retaule major i el de Sant Josep d’Alaquàs i les teles sobre la vida de sant Domènec pintades per al convent dominicà de Xàtiva.
Fou germà d’Onofre Llorenç (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Pintor, amb el qual treballà a Cabdet.
(Porreres, Mallorca, segle XVI – Illes Balears, segle XVII)
Eclesiàstic i erudit. Destacà pels seus sermons. En publicà bastants, així com una gramàtica de la llengua hebrea escrita en llatí.
Lluís de Pallars Lladró de Vilanova i de Centelles (País Valencià, segle XVII) Fill de Jaume Roger Lladró i de Pallars, i de Caterina de Centelles i de Bellvís, i germanastre de Pere i Jaume Lladró de Pallars i d’Arinyo.
Ramon Lladró de Vilanova i de Mendoza (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Militar. Fill de Baltasar Lladró de Vilanova i de Vic, i germà de Pere Maça de Liçana-Carròs d’Arborea Lladró de Vilanova. Morí en l’Armada Invencible.
Ramon Lladró de Vilanova i de Rocafull (País Valencià, segle XVI) Fill de Baltasar Lladró i de Pallars. Juntament amb el seu fill, Baltasar Lladró de Vilanova i de Vic, rebé part de l’herència de Brianda Maça de Liçana i Carròs d’Arborea, amb la condició que havien de dur el cognom de Maça de Liçana. Aquesta donació els valgué les senyories i baronies de Llutxent, Quatretonda, Benicolet, Pinet, la Font de la Figuera, Moixent i Novelda, i la de Mandas a Sardenya.
Francesc Lladró de Vilanova i Esteve (País Valencià, segle XVII) (àlies Lluís de Luna i Cornell) Es titulava marquès d’Almonesir i comte de Pavies. Guanyà un plet sobre el comtat de Sinarques a la seva parenta Maria Anna Lladró de Pallars i de Silva. Era rebesnét de Lluís Lladró de Boïl-Cornell i de Vilanova.
(Vinçà, Conflent, segle XVII – Perpinyà ?, segle XVII)
Religiós. El 1688 publicà a Perpinyà l’obra Regles i documents particulars per la vida eremítica.
Eren filles del pintor Joan Macip i Navarro “Joan de Joanes“.
Dorotea Joanes (País Valencià, segle XVI – segle XVII) Pintora. Ajudà, amb el seus germans, la producció abundantíssima del seu pare.
Margarida Joanes (País Valencià, segle XVI – 1613) Pintora. Ajudà al seu pare en part de la seva producció. Amb la seva germana Dorotea acabà les taules de l’església de Bocairent.
Joan de Jesús (Sanaüja, Segarra, segle XVI – Catalunya, segle XVII) Frare carmelità. Escriví una obra de caràcter místic.
Marc Jesús * Veure> Marc Jesús Bertran i Tintorer (musicòleg, escriptor i crític musical català, 1872-1934).
Ramon de Jesús (Catalunya, segle XVIII – segle XIX) Frare trinitari descalç. En 1820 i 1821 publicà obres religioses.
Dades dels Països Catalans 