Arxiu d'etiquetes: segle XVII

Ribera, Pere Antoni

1 Resposta

(País Valencià, segle XVII – València, 1680)

Bandoler. Frare agustinià. S’oferí al lloctinent general de València Pedro Manuel Colón de Portugal, per capturar el bandoler mossèn Senent a canvi de l’indult del seu germà, també bandoler, i acceptada la proposició, es convertí en cap de quadrilla i aconseguí de capturar el bandoler Senent.

Deixà aleshores l’hàbit i es convertí ell mateix en bandoler i es féu temible sota el nom d’el Frare. Capturat a Horta de València i empresonat a la torre dels Serrans, el governador de València Josep de Castellví i d’Alagó el processà i féu garrotar malgrat la reclamació del pres feta per l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí.

Aquest excomunicà el governador per haver infringit el fur eclesiàstic -juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València-; el lloctinent general fou deposat del càrrec i el governador no fou perdonat fins després d’ésser multat i sotmès a una pública i humiliant pena corporal de mans del mateix arquebisbe.

Reus, Andreu

Deixa un comentari

(Illes Balears ?, segle XVI – segle XVII)

Pintor. El 1623, per encàrrec dels jurats de la universitat, pintà els retrats imaginaris de Jaume I el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Sanç I de Mallorca i Jaume III de Mallorca (galeria de l’ajuntament de Palma de Mallorca) i altres.

Ramís, Francesc

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, després 1716)

Jurista. És autor de diversos escrits jurídics. Es mostrà netament partidari de Carles d’Àustria.

Ocupada Mallorca pels borbònics, fou empresonat el 1716 a la torre de l’Àngel. Hom creu que hi morí.

Quisi, baronia de

Deixa un comentari

(Sardenya, Itàlia, segle XVII)

Jurisdicció senyorial que al segle XVII pertanyia als Manca.

Quesades, Francesc

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Gravador. Director de gravat de l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Gravà, entre moltes altres obres, el Túmul per a les exèquies de Felip IV a la catedral de València (1666) i els retrats de Josep Llop (1674), V.P. Esteve, Vicent Gavaldà (1697) i el Marquès de Monistrol.

Montaner -varis bio-

4 Respostes

Francesc Montaner  (Palma de Mallorca, segle XIX)  Pintor i gravador. Fou mestre de Guillem Ferrer. Residí a Roma i a París, on estudià litografia pels volts del 1838.

Hipòlit Montaner  (Catalunya, segle XVII)  Jurista. Escriví unes addicions a una obra d’Antoni Olibà.

Joan Montaner  (Illes Balears, segle XVII – Roma, Itàlia, segle XVII)  Pintor. Estudià a Roma, on s’establí. Fou el pare dels germans Montaner i Upe.

Moll, Antoni

1 Resposta

(Illes Balears, segle XVII)

Jurista. Fou notari, síndic i arxiver perpetu de Palma de Mallorca.

Publicà el llibre Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca (1663), recull molt útil per a ús de notaris i és especialment remarcable per la mentalitat social i els costums de vida que resten ben reflectits a través dels textos transcrits.

Moles, Frederic

Deixa un comentari

(València ?, segle XVII)

Escriptor. És autor de Relación trágica del Vesubio… (Nàpols, 1632), Amistades de Príncipes (1637) i la seva continuació Audiencia de Príncipes (1637), Guerra entre Ferdinando Segundo, Emperador Romano, y Gustavo Adolfo, Rey de Suecia (1637) i El avariento generoso. Muerte del rey francés y Hazañas de Richelieu (1644).

Mogica, Josep

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, segle XVII)

Jurista i escriptor. Fou empresonat per causes ignorades. Després prengué l’hàbit franciscà.

És autor de l’obra Panegíricos idilios (1647).

Milà d’Aragó i del Milà, Joan Alfons

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI)

Tercer comte d’Albaida i baró d’Otos. Fill de Cristòfor Milà d’Aragó.

Es casà primer amb Blanca de Coloma i de Cardona, filla dels comtes d’Elda, i després amb Joana d’Osorno (Osorio?) d’Ocampo, vídua de Miquel Sanxis de Calataiud i de Centelles, comte de Gagliano i baró de Pedralba.

Del segon enllaç fou fill seu:

Francesc Milà d’Aragó i Osorno (País Valencià, segle XVII)  Cavaller de Sant Jaume i governador de Xàtiva. Tingué per nét:

Joan Milà d’Aragó i Macip (País Valencià, segle XVII – segle XVIII)  Creat primer marquès de Sant Josep (1721). Fou l’avi de:

Josep Maria Milà d’Aragó (País Valencià, segle XVIII – 1802)  Tercer marquès de Sant Josep i baró d’Otos. Ermità, morí sense fills, després d’haver aconseguit, per sentència del 1790, el marquesat d’Albaida, del qual fou sisè titular. Els seus títols i les baronies d’Atzeneta i Carrícola passaren als De Pedro, descendents de la seva bes-tia

Tubúrcia Milà d’Aragó i Álvarez de Toledo (País Valencià, segle XVIII)  Muller de Josep Núñez. Els seus descendents heretaren els títols del bes-nét anterior.