Arxiu d'etiquetes: segle XVII

Ribera, Pere Antoni

(País Valencià, segle XVII – València, 1680)

Bandoler. Frare agustinià. S’oferí al lloctinent general de València Pedro Manuel Colón de Portugal, per capturar el bandoler mossèn Senent a canvi de l’indult del seu germà, també bandoler, i acceptada la proposició, es convertí en cap de quadrilla i aconseguí de capturar el bandoler Senent.

Deixà aleshores l’hàbit i es convertí ell mateix en bandoler i es féu temible sota el nom d’el Frare. Capturat a Horta de València i empresonat a la torre dels Serrans, el governador de València Josep de Castellví i d’Alagó el processà i féu garrotar malgrat la reclamació del pres feta per l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí.

Aquest excomunicà el governador per haver infringit el fur eclesiàstic -juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València-; el lloctinent general fou deposat del càrrec i el governador no fou perdonat fins després d’ésser multat i sotmès a una pública i humiliant pena corporal de mans del mateix arquebisbe.

Reus, Andreu

(Illes Balears ?, segle XVI – segle XVII)

Pintor. El 1623, per encàrrec dels jurats de la universitat, pintà els retrats imaginaris de Jaume I el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Sanç I de Mallorca i Jaume III de Mallorca (galeria de l’ajuntament de Palma de Mallorca) i altres.

Ramís, Francesc

(Illes Balears, segle XVII – Palma de Mallorca, després 1716)

Jurista. És autor de diversos escrits jurídics. Es mostrà netament partidari de Carles d’Àustria.

Ocupada Mallorca pels borbònics, fou empresonat el 1716 a la torre de l’Àngel. Hom creu que hi morí.

Quisi, baronia de

(Sardenya, Itàlia, segle XVII)

Jurisdicció senyorial que al segle XVII pertanyia als Manca.

Quesades, Francesc

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Gravador. Director de gravat de l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Gravà, entre moltes altres obres, el Túmul per a les exèquies de Felip IV a la catedral de València (1666) i els retrats de Josep Llop (1674), V.P. Esteve, Vicent Gavaldà (1697) i el Marquès de Monistrol.

Martí -varis bio-

Agustí Martí  (País Valencià, segle XVI)  Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció.

Gabriel Martí  (País Valencià ?, segle XIV – segle XV)  Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d’Albal (Horta).

Jaume Martí  (València, segle XV – 1503)  Religiós cartoixà. Professà a Portaceli el 1448. En seria prior dues vegades. Deixà diverses obres religioses.

Jeroni Martí  (País Valencià, segle XV)  Escriptor. N’ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós.

Joan Martí  (País Valencià, segle XVIII – segle XIX)  Capitost popular. De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d’arengar el poble.

Joan Martí  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Pintor. Fou nomenat pintor del Consell de València el 1501. L’any següent pintava la decoració de la sala daurada del Consell, així com les banderes d’unes galeres noves construïdes a les drassanes del Grau de València.

Josep Vicent Martí  (País Valencià, segle XIX – 1869)  Escultor.

Lluís Martí  (València, segle XVI – segle XVII)  Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d’alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.

Pere Martí  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d’Antiquitats (1523-40).

Mariner, Nicolau

(Terol, Aragó, segle XVI – València, segle XVII)

Músic. Actuà com a tenor a la seu de València i del 1598 al 1600 fou mestre de capella a la catedral de Sogorb, on deixà obres de música sacra, algunes d’elles molt ambicioses, com Passio in Dominica Palmarum i In die Veneris.

A partir del 1600 actuà com a organista de la seu de València.

Mancebon, Joan

(Oriola, Baix Segura, segle XVI – Jumilla, Múrcia, segle XVII)

Frare franciscà. Professà a València el 1606. Tingué el càrrec de definidor, entre d’altres.

És autor de molts escrits de caràcter religiós, formats en bona part per comentaris a la Bíblia, redactats en llatí i en castellà.

Maluenda, Jacint Alfons

(País Valencià, segle XVII)

Dramaturg i poeta líric. Fou alcaid de la Casa de les Comèdies.

Compongué un bon nombre de peces teatrals menors i escriví comèdies, una de les quals fou la titulada Nuestra Señora de los Desamparados (1669), en col·laboració amb Marc Antoni Ortí.

Autor de llibres de poemes, entre els quals cal esmentar el Tropezón de la risa (1629 o 1674), que, a més a més de romanços i sàtires, conté unes endechas en català, considerades com una de les obres més remarcables de la poesia lírica barroca catalana.

Macip, Gabriel

(Catalunya, segle XVII)

Argenter i gravador que treballà a Barcelona.