(País Valencià, segle XVI – Sardenya ?, Itàlia, segle XVII)
Militar. Fou governador de Càller i de la Gal·lura. El 1601 fou nomenat virrei interí de Sardenya, per absència d’Antoni de Coloma, comte d’Elda.
El 1602 publicà Pragmática real sobre el arbitrio frumentario del reino de Cerdeña.
(País València, segle XVII)
Escriptor. Participà a diversos certàmens poètics, com els celebrats en honor de sant Lluís Bertran, sant Joan de Mata, sant Vicent Ferrer (1665), sant Tomàs de Vilanova i la Verge dels Desemparats (1673).
(Illes Balears, segle XVII)
Escriptor. Li són conegudes poesies soltes, com el sonet de lloança de l’Epítome… de Dídac de Rocabertí.
(Oriola, Baix Segura, segle XVII – 1727)
Noble. Marquès consort de Rafal. En iniciar-se la guerra de Successió era governador d’Oriola. De primer es mostrà partidari de Felip V de Borbó, però aviat es passà al bàndol del rei arxiduc Carles III i lluità contra l’exèrcit borbònic al País Valencià.
Posteriorment fou gentilhome de cambra del rei arxiduc que li concedí el marquesat de Rossell (1707), i fou lloctinent seu a Mallorca (1709-13). El 1713 acompanyà l’emperadriu Elisabet Cristina de Brunsvic a Viena des de Barcelona, i hi restà fins que, per la pau de Viena (1725), li foren retornats els béns confiscats per Felip V.
El 1726 tornà a Oriola.
(València, segle XVI – segle XVII)
Poetessa en castellà. Concursà amb èxit -rebé diversos premis- en els certàmens poètics celebrats a València els anys 1592, 1602, 1606, 1608 i 1619.
Fou elogiada per Gaspar Aguilar.
(Baells, Llitera, segle XVI – València, segle XVII)
Frare dominicà, convertit al protestantisme. Sembla que fou procurador del seu ordre a Roma, visitador i vicari del provincial de Tolosa (Llenguadoc). Residí molt de temps a Occitània, en diversos convents.
El 1600 abjurà públicament el catolicisme a l’església de Brageirac (Bergerac), es casà i, probablement, acabà els seus dies a València, des d’on escriví una carta a la seva muller, refugiada a Anglaterra, carta que, traduïda del francès, fou publicada a Londres el 1603.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Escriptor. Cavaller de l’orde d’Alcàntara. Fill del regent del Consell d’Aragó Jeroni Roís de Corella i de Mendoza. Succeí el seu germà Gastó en el comtat de Cocentaina i guanyà per plet al duc de Pastrana el marquesat d’Almenara, a Castella. Serví el rei a Flandes.
Publicà a Anvers el 1614 la seva única obra coneguda, Teatro y descripción del mundo y del tiempo.
Es casà amb Jerónima Dávila y Manrique, marquesa de Las Navas i foren pares d’Antònia Roís de Corella i Dávila.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Dama. Desena comtessa de Cocentaina. Filla de Jeroni Roís de Corella i de Montcada i de Jerónima Dávila y Manrique. Hereta de la seva mare el marquesat de Las Navas.
Es casà amb Diego de Benavides, marquès de Solera i comte de Santisteban del Puerto. Fou la darrera representant del llinatge i la successió passà a llurs descendents.
(Perpinyà, segle XVII)
Ciutadà. Era cònsol de la vila el 1674. Conspirà contra l’ocupació francesa.
Fou cap important d’un complot destinat a apoderar-se de Perpinyà en una acció per sorpresa, tot obrint la muralla a forces conjurades reunides a l’exterior. Descobert el projecte, fou condemnat a mort.
Dades dels Països Catalans 