(Matadepera, Vallès Occidental, segle XVI – Roma ?, Itàlia, segle XVI)
Escriptor i eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Barcelona i prior de l’església de la Mare de Déu de Montserrat, a Roma.
Deixà inèdita l’obra titulada De les dones més famoses de la Història.
(Catalunya, segle XV – Barcelona, segle XVI)
Orfebre. S’establí a Barcelona el 1510.
Els seus treballs són notables, dins un estil gòtic que deriva cap el plateresc, tendència que ajudà a introduir a Catalunya.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, segle XVI – Catalunya, segle XVI)
Militar. Destacà a l’expedició a Alger de l’emperador Carles I, que salvà de gran perill.
(Tarragona, segle XVI)
Jurisconsult. És autor del tractat Ordo procedenti contra invasores, secundum consuetudines tarraconenses.
(Tàrrega, Urgell, segle XV – segle XVI)
Cavaller i poeta.
És autor de l’Exametron sacrum seu de opere sex dierum, obra de caràcter religiós, escrita en versos llatins. Sembla que versificà també en català.
(Itàlia, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI)
Pintor. Actiu a Barcelona.
És autor de la col·lecció de retrats de comtes i reis catalans (1587-88), d’escàs valor artístic, feta per decorar la sala del consistori de la diputació del general.
La major part de la col·lecció és exposada al Museu Militar de Barcelona.
(Barcelona, segle XV – segle XVI)
Cap agermanat. Carnisser d’ofici, empresonat juntament amb el sabater Bernat Marquilles i el procurador Melcior.
Bé que aquests dos darrers foren condemnats a mort en un juí de prohoms (1520), Joan Arinyó se salvà gràcies a la intervenció del batlle de Barcelona Macià Julià, cosa que li costà el càrrec.
Dalmau d’Alentorn (Catalunya, segle XIV – segle XV) Noble. En 1413 col·laborà amb Jaume II d’Urgell a l’alçament d’aquest contra Ferran I d’Antequera. Li foren exigides responsabilitats per aquesta actitud.
Guerau d’Alentorn (Catalunya, segle XIII) Noble. Serví Jaume I el Conqueridor. Col·laborà amb ell a la conquesta de València (1238). Hi rebé, en compensació, cases i terres.
Guerau d’Alentorn (Catalunya, segle XVI) Noble. Destacà en 1543 a la defensa del Rosselló. Al període 1569-72 es distingí entre els qui més s’oposaren a la imposició del nou tribut de l’excusado. Aquesta actitud li costà un empresonament.
Guillem d’Alentorn (Catalunya, segle XII) Cavaller. Destacà a la presa de Lleida, el 1149, per les forces combinades de Ramon Berenguer IV de Barcelona i d’Ermengol VI d’Urgell.
Enric d’Alemany (Catalunya, segle XVII) Eclesiàstic. Ferm opositor a accedir a la demanda del donatiu reial a les corts del 1626 i 1634, n’aconseguí del papa l’ajornament. Col·laborà amb la Generalitat (1640) en la mobilització militar de Catalunya contra les tropes castellanes a la guerra dels Segadors.
Guerau d’Alemany (Barcelona, segle XVII – Lleida ?, novembre 1646) Militar. Distingit a la guerra dels Segadors. Fou coronel del terç de Barcelona destinat al front de Lleida. Morí a causa de les penalitats de la campanya.
Joan Alemany (Barcelona, segle XV) Mestre d’orgues. Consta el seu treball, el 1486, per a la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona.
Joan Alemany (Barcelona, segle XV – segle XVI) Escultor imatger. Treballà per a la seu de Barcelona.
Joan Alemany (Catalunya ?, segle XVI) Metge i astròleg. Descriví el cometa del 1532. Autor del Lunari o Repertori del temps (1557), editat primer en castellà (València, 1553).
Nicolau Alemany (Catalunya ?, segle XV – Rosselló ?, segle XVI) Imatger. Consta el seu treball per a la parròquia de Sant Andreu del Catllar (Rosselló), on féu una imatge de la Mare de Déu.
Pere Alemany (Catalunya, segle XIV) Poeta. Probablement del primer terç del segle. Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets, continguda en el Cançoneret de Ripoll, en la qual el mateix poema li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “No Lutz“. La tècnica té precedents menys reeixits en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona.
Dades dels Països Catalans 