(Barcelona, segle XVI)
Metge. Catedràtic de la universitat de Barcelona (1559) i autor d’un estudi important sobre l’epidèmia de caràcter catarral del 1562 a Barcelona.
Bruguera, Onofre
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XVI
Brotons, Esteve
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVI – Catalunya, segle XVI)
Pintor. Residí uns anys a Gironella. El 1543 féu un retaule de les Santes Espines per a l’església de Santpedor.
Boter, Joan
(Catalunya, segle XVI)
Diputat del Braç Popular de la Generalitat. Ocupava el càrrec quan la institució decidí oposar-se a la percepció, per part del rei Felip II, de l’impost extraordinari de l'”excusado”, consistent en els delmes d’una casa i heretat de totes les parròquies.
El dret havia estat concedit al rei pel papa Pius V amb motiu de les guerres religioses. El Principat fou l’únic territori on sorgí el refús. La Inquisició, d’acord amb el pontífex i el rei, denuncià els diputats i oïdors com a favorables a l’heretgia. Boter i els seus companys foren empresonats pel virrei, Diego Hurtado de Mendoza, el 19 de juliol de 1569.
Borrell -varis bio-
Camil Borrell (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Jurista. És autor de De regiminis Cathaloniae praestantia, publicat a Milà el 1611 i Additiones ad speculum principium de Belluga, glossant l’obra dels jurisconsult citat.
Guillem Borrell (Catalunya, segle XI – segle XII) Jutge de Vic (1079-1111), es creu que va participar en la redacció dels primers Usatges de Barcelona, en època del comte Ramon Berenguer I el Vell.
Jaume Borrell (Catalunya, segle XV – segle XVI) Arquitecte i escultor. Del 1517 al 1519 féu la major part de l’hospital de Santa Maria de Lleida, incloent la galeria del pati i la imatge de la Mare de Déu esculpida en relleu.
Bordons, Josep
(Catalunya, segle XVI)
Orguener. Construí l’orgue de Santa Maria del Mar de Barcelona i el de la seu d’Urgell.
Bohigues, Miquel
(Barcelona, segle XVI)
Argenter. Fou cònsol del seu gremi a Barcelona.
El 1565 li fou encarregada per a Granollers una custòdia, a semblança de la de l’església dels sants Just i Pastor de Barcelona, les efígies dels quals havien de ser substituïdes, a l’obra de Bohigues, per la de sant Esteve i la de sant Joan Evangelista.
Biosca, baronia de
(Biosca, Segarra, segle XVI – )
Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Biosca.
A mitjan segle XVI pertanyia als Camporrells. El 1709 passà als Delpàs, i el segle XIX, als Iglésies.
Bellvís -varis bio-
Arnau Bellvís (Catalunya, segle XVI) Frare dominicà. Es doctorà a la universitat de París. Escriví obres teològiques i relatives a les Sagrades Escriptures.
Bartomeu de Bellvís (Catalunya, segle XIII – Aragó ?, segle XIV) Cavaller templer. Fou comanador de Montsó. El 1308, quan el Temple fou dissolt, tractà per un temps de defensar la fortalesa que tenia assignada.
Jaume de Bellvís (Catalunya, segle XIII) Jurista. Escriví algunes obres avui perdudes, de les quals resten els títols: De usu feudorum, Disputationes variae i Additiones in Novellis.
Pere de Bellvís (Urgell, segle XII) Cavaller. Participà a la conquesta de Lleida (1149). En 1167 seguí el comte Ermengol VII d’Urgell a Lleó, i lluità al costat d’ell a la conquesta d’Extremadura. El 1181 donà els seus drets sobre Llorenç de Vallbona i Maldanell al monestir de monges cistercenques de Vallbona.
Bartomeu, Jaume
(Tarragona, segle XVI)
Traductor de clàssics. Eclesiàstic i llatinista. Era canonge de la Seu d’Urgell.
Traduí al castellà les obres d’Apià, però només en publicà la Historia de las guerras civiles de los Romanos (Barcelona 1592). De Suetoni traduí Las vidas de los doce Césares (Tarragona 1596).
Barsa, Tomàs
(Catalunya, segle XVI)
Arquitecte i escultor. És autor d’algunes de les finestres recaients al Pati dels Tarongers del palau de la Generalitat de Barcelona.
Són realitzades del 1537 al 1547. Destaquen per les seves fines columnetes de marbre, decorades al gust italià.
Dades dels Països Catalans 