Arxiu d'etiquetes: segle XV

Balaguer -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Balaguer (Algaida, Mallorca, 1723 ? – Palma de Mallorca, 1783) Franciscà observant. És autor de diverses obres, entre les quals destaquen Significat de les vuit parts de l’oració, Diccionari mallorquí, Compendi de la vida d’en Ramon Llull i Vides de sants, en imatges.

Joan Balaguer  (Illes Balears, 1859 – 1915)  Actor. Conreà amb èxit el teatre en castellà i obtingué bons triomfs a Madrid.

Joan Baltasar Balaguer  (València, segle XV – segle XVI)  Poeta i eclesiàstic. Religiós cistercenc. El 1489 ingressà al monestir de la Valldigna, i en fou prior l’any 1504. Escriví poesia original i traduccions al català d’altres obres de diverses llengües, sempre d’inspiració religiosa.

Marià Balaguer  (Catalunya, segle XIX – Cuba, segle XIX)  Independentista cubà. Defensà l’emancipació de l’illa, a despit de les persecucions de les autoritats.

Ramon Balaguer  (Catalunya, segle XV)  Marí. Navegà per la Mediterrània per compte de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.

Aventurer, Guillem

Deixa un comentari

(València ?, segle XIV – segle XV)

Metge. És autor d’Antidotarium seu practica medicinae, resum de l’ensenyament que havia rebut a Bolonya.

Amb aquesta obra es manifestà el desplaçament cap a Itàlia del paper que havia tingut Montpeller entre els metges catalans fins aleshores.

Atzuara, Domènec

1 Resposta

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Miniaturista. Deixeble i gendre de Domènec Crespí; conegut del 1405 al 1434.

Li és atribuït el Breviarium Valentinum de la catedral de València (1409?) dins l’estil dit gòtic internacional.

Astruc Rimoc

Deixa un comentari

(Fraga, Baix Cinca, segle XIV – segle XV)

Metge i poeta hebreu. Fidel al judaisme durant el pogrom del 1391, es convertí al cristianisme el 1414 amb el nom de Francesc de Sant Jordi.

Escriví una epístola polèmica circular adreçada a diversos jueus, invitant-los a seguir el seu exemple de conversió.

Astruc ha-Leví

Deixa un comentari

(Alcanyís, Aragó, segle XIV – segle XV)

Talmudista i erudit hebreu. Assistí com a delegat de Daroca a la controvèrsia de Tortosa (1413-14), on prengué una part activa negant l’autoritat de diverses sentències de la Haggadà en defensa del Talmud.

Armadans -família-

1 Resposta

(Illes Balears, segle XV – segle XVIII)

Família aristocràtica. Famosa per la seva rivalitat amb la família Espanyol, que originà cruentes lluites fins al segle XVIII, amb el nom de canamunts i canavalls.

Els dos cognoms han perdurat en dos topònims del raval de Palma de Mallorca i el tema fou recollit per escriptors romàntics i de la Renaixença.

Arenós, Jaume d’ -bastard Alfons II Gandia-

2 Respostes

(País Valencià, segle XV – Xàtiva, Costera, 1464)

Fill natural d’Alfons II de Gandia. Aquest li deixà en morir (1425), la baronia d’Arenós. En la seva joventut serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Després de participar a la fase inicial del setge de Gaeta, caigué presoner amb el rei a la batalla naval de Ponça, el 1435.

Quan pujà al tron Joan II el Sense Fe es mostrà poc favorable a aquest monarca i simpatitzà, en canvi, amb el príncep Carles de Viana. En 1462 esclatà la guerra del Principat contra el monarca. Fou l’únic gran noble què, al regne de València, s’adherí a la lluita contra el rei.

Emprengué diversos fets d’armes, com la presa del castell d’Alcanyís (1462), i mantingué la singular actitud, durant dos anys llargs, amb fortuna remarcable. El 1464 hagué de retirar-se a les seves possessions per defensar-les a ultrança. Caigué presoner el 4 de setembre de 1464. Fou conduït al castell de Xàtiva, on moriria en captiveri.

Els seus fills, presos també aleshores i tancats a la torre de Torrent, aconseguiren escapar. El rei Joan II confiscà la baronia d’Arenós i la lliurà, amb el nou títol ducal de Vilafermosa, al bastard reial Alfons VI de Ribagorça.

Foren fills seus Jaume d’Arenós i:

  • Joan d’Arenós  (País Valencià, segle XV)  Fill segon de Jaume d’Arenós. Amb els seus germans fou empresonat en 1464 a la torre de Torrent, per ordre de Joan II el Sense Fe, al temps que el seu pare era reclós a Xàtiva. Ell i els seus germans fugiren i es refugiaren de primer a Castella i després al Principat, llavors en guerra contra el rei. En 1472 figurava entre els nobles que hagueren de fer acatament al rei Joan, al final de la guerra.
  • Pere d’Arenós  (País Valencià, segle XV – Catalunya, segle XV)  Fill petit de Jaume d’Arenós. Amb els seus germans fou empresonat el 1464, fugí i passà a Catalunya. El 1472 hagué de reconèixer la sobirania de Joan II el Sense Fe.

Anyó, Pere d’

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Escriptor i eclesiàstic. Participà als concursos poètics del temps.

Al celebrat a València en 1481, a honor de sant Cristòfol, el guanyador fou Lluís Roís, i Anyó figurava entre els concursants desestimats. Aleshores féu pública una protesta en vers contra el resultat, curiosa per veure que els concursos de l’època també despertaven moltes disconformitats entre els perdedors. Roís li replicà amb irritació. Els jutges del certamen imposaren silenci a tots dos.

Anglesola, Nicolau

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Argenter notable, de la segona meitat del segle XV.

Andrés, Joan

1 Resposta

(Xàtiva, Costera, segle XV)

Musulmà convers. Es convertí en detractor de la seva antiga religió.

L’any 1487 publicà el llibre La confusió de la secta de Mahoma, que fou traduït al francès i àmpliament comentat a la seva època.