Arxiu d'etiquetes: segle XV

Boïl, Felip de -noble-

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Noble. Fou cortesà del rei Joan I el Caçador. Ficat a les rivalitats de la noblesa valenciana, mogué una gran brega de carrer, davant el palau reial de València, contra Berenguer de Reixac i Joan de Pertusa. Aquests, per venjar-se’n, mataren pocs dies després al seu germà Ramon Boïl i Dies, governador de València.

El rei Martí I l’Humà, decidit a acabar amb aquells desordres, que comptaven a la ciutat amb nombrosos precedents pròxims, féu executar als assassins, i ordenà també que fos tallada una mà a Felip de Boïl.

Blanquer, Nicolau

(Barcelona, segle XV)

Humanista. Comentà el Purgatori de la Divina Comèdia de Dant.

Blanes i de Castellar d’Orís, Vidal de

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Diplomàtic i noble. Participà en les bandositats valencianes contra els Vilaragut i els Soler (1379-98). Fou agutzil reial en temps de Joan I el Caçador. El 1392 era un dels capitans que el rei havia nomenat per a la projectada expedició a Sardenya, suspesa més tard.

Regnant ja Martí I l’Humà portà a terme nombroses ambaixades: a l’infant Martí, a Sicília (1392); a França, per l’empresonament de Ramon de Blanes (1396); pels afers del Cisma, a Castella (1397); a la cort papal d’Avinyó (1402), en companyia de Francesc de Blanes, al concili de Pisa (1409). El mateix any, amb Antoni de Torrelles i Marc, prengué al seu càrrec la custòdia al castell de Sogorb del jove Frederic de Luna, fill natural de Martí I el Jove.

El 1412, en nom del papa Benet XIII, instà els urgellistes del regne de València perquè deposessin les armes, la qual cosa significava cedir el camp als partidaris de Ferran I d’Antequera.

Era cosí germà de Francesc de Blanes i de Palau, bisbe de Girona i de Barcelona.

Blanes, Vidal de -varis-

Vidal de Blanes  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Com Ramon de Blanes i de Palau, caigué presoner dels castellans, en 1362, quan tractava d’introduir reforços a Calataiud.

Vidal de Blanes  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. El 1473, amb Francesc Carròs Pardo de la Casta i de Bellvís, manava un cos de 200 genets que s’incorporà a les forces de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic. L’acompanyà aleshores a la seva marxà sobre Perpinyà, on els francesos serien obligats a alçar el setge.

Biblioteca Municipal de València

(València, segle XV – )

Biblioteca pública. Depèn de l’ajuntament i radicada a la casa de la ciutat. Ja al segle XV hi havia uns quants llibres, com el Terç del crestià, d’Eiximenis, el Furs, el Llibre del consolat de mar, etc, a disposició del públic, però en la seva estructura actual data dels primers anys del segle XX.

Gràcies a donacions de col·leccions importants, com la de Joan Churat i Saurí (1905), la de Salvador Sastre i Nadal (1907) i la de Josep Enric Serrano i Morales (la més important), s’aconseguiren col·leccions especialitzades.

Actualment consta de més de 52.000 volums, alguns molt importants, com els mencionats anteriorment. També conté una hemeroteca de periòdics locals, a la qual ha estat unida la col·lecció de Josep Navarro i Cabanes, de periòdics valencians en català i carlins.

Besalú, Pere de

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. El rei Alfons IV el Magnànim el nomenà senescal seu.

Bertran -varis bio-

Andreu Bertran  (País Valencià, segle XVIII – Madrid, 1772)  Escultor. Residí a Madrid, on fou director de l’Academia de San Fernando.

Antoni i Agustí Bertran  (Barcelona, segle XVI)  Germans argenters. Són autors de projectes que figuren al Llibre de Passanties del gremi.

Jaume Bertran  (Illes Balears ?, segle XV)  Marí. En 1453, amb una galiota i una caravel·la, combaté i capturà davant l’illa sa Dragonera el temut corsari Perosa.

Berni, Joan de

(Barcelona, segle XV)

Argenter. Se’n conserva un projecte de collar al Llibre de Passanties del gremi.

Bernat -escultor, s. XV-

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Escultor. Féu unes imatges per encàrrec del rei Ferran I d’Antequera, el 1413.

Berenguer, Joan

(València, segle XV)

Orfebre. Són obres seves les concòrdies del convent de la Mercè i de l’església de Sant Miquel (1494) de la capital valenciana.