Arxiu d'etiquetes: segle XV

Castellví -llinatge-

11 Respostes

(País Valencià, segle XIV – segle XVI)

Llinatge militar, establert al Regne de València arran de la conquesta al segle XIII.

En fou l’estirp documentada Gonçal de Castellví (País Valencià, segle XIV – 1391)  Primer senyor de Carlet i uixer d’armes del rei.

Altres membres d’aquest llinatge foren:

Gaspar de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Era senyor de Carlet. El 1473 formava part de les forces de Joan II el Sense Fe que entraren a Perpinyà i que hi foren assetjades pels francesos.

Gilabert de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Com altres tres cavallers del seu llinatge, figura entre les forces que resistiren a Perpinyà el setge francès de 1473.

Jaume de Castellví  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1399, a Saragossa, assistí a la coronació bastant retardada que hi celebraren Martí I l’Humà i la reina Maria de Luna.

Lluís de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. El 1452 fou nomenat, per Alfons IV el Magnànim, membre del consell de la reina Maria de Castella al Principat.

Miquel de Castellví  (València, segle XVI)  Heraldista. De família noble. Honorat Joan II encarregà, per al príncep Carles d’Aragó, fill de Felip II, el Libro de linajes, escudos, armas, devisas y sellos.

Pere de Castellví  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. Després de caure Carinyena el 1363, entrà a Aragó amb els grans reforços catalans que acudiren aleshores al front.

Basili de Castellví i de Ponç  (País Valencià, segle XVII)  Governador de València i lloctinent interí del regne. Pertangué a la branca de Villatorcas, d’origen no conegut. Fou el pare de Josep de Castellví Coloma d’Alagó i Borja.

Castellnou, Joan de -escultor-

Deixa un comentari

(València ?, segle XV)

Escultor i argenter. Documentat del 1426 al 1490.

Féu la magnífica custòdia de la seu de València, encarregada el 1442, d’or i de bronze daurat, de catorze pams d’alçada, que el 1812 fou fosa o exportada a Anglaterra.

A la catedral de València hom en conserva la Mare de Déu de la Cadira (1465), d’alabastre.

Fou el pare o el germà de Jaume de Castellnou (País Valencià, segle XV)  També escultor i argenter.

Carvajal -poeta-

Deixa un comentari

(Castella ?, segle XV – Nàpols, Itàlia, segle XV)

Poeta en castellà de la cort d’Alfons IV de Catalunya a Nàpols.

Diverses poesies seves són a l’anomenat Cancionero de Lope de Stúñiga (publicat el 1872): algunes de dedicades a Lucrèzia d’Alagno, favorita del rei, i una elegia, Por la muerte de Joamot Torres, capitán de los ballesteros del rey, etc.

A Roma ha estat editada (1967) tota la seva obra coneguda.

Carròs de Vilaragut -llinatge-

3 Respostes

Joan Carrós de Vilaragut  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Fill de Carrossa de Vilaragut i de Pere Pardo de la Casta. Senyor d’Albaida, adquirí novament (1465) la baronia de Corbera, que els seus pares havien venut a la corona (1418). Es casà amb Brianda de Bellvís i foren els pares de Francesc Carròs Pardo de la Casta i i de Bellvís.

Ramon Carròs de Vilaragut i de Castellví  (País Valencià, segle XVI)  Alcaid i capità de Bugia. Fill del primer baró de Toga, Francesc Carròs de Vilaragut. És considerat un dels herois de la defensa de Bugia durant el setge dels turcs de Barba-rossa (1515), assolida gràcies a una expedició mallorquina d’auxili.

Lluís Carròs de Vilaragut i Eslava  (País Valencià, segle XVI – València, 1555)  Funcionari reial. Baró de Toga; era fill de Lluís Carròs de Vilaragut i de Castellví, el qual succeí en els càrrecs de governador de Xàtiva (vers 1526) i de batlle general de València. Participà en la lluita contra els moriscs de la serra d’Espadà (1526). El 1546 encarregà la confecció d’una còpia de les obres d’Ausiàs Marc i la precedí d’una breu biografia en català, del poeta. La còpia serví a Jorge de Montemor per a la seva traducció castellana de les poesies d’aquest poeta.

Carròs, Jaume

3 Respostes

(Sardenya, Itàlia, segle XIII – abans 1337)

Veguer de Càller. Fill de Francesc Carròs i de Cruïlles i germà de Francesc, Berenguer (I) i Nicolau Carròs.

Fou el pare de Joan Carròs i de Riuffes (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Fou senyor de Mandas i veguer de l’Alguer (1363-66). Es casà amb Beneta d’Arborea i de Montcada, filla de Joan d’Arborea i néta del jutge Marià IV. Tinguè cinc fills, el més petit dels quals fou:

Joan Carròs i d’Arborea (Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Fou el que heretà la senyoria de Mandas. Fou el pare de:

Francesc Carròs d’Arborea (Sardenya, Itàlia, segle XV)  Obtingué el títol de baró de Terranova. Fou el pare de Dalmau i de Nicolau Carròs d’Arborea i de Mur.

Carròs -llinatge-

6 Respostes

(Alemanya, segle XIII – País Valencià, segle XV)

Llinatge de probable origen germànic. El seu fundador, el noble Carròs, sembla procedent d’Itàlia (a la darreria del segle XV hi havia encara a Sicília uns Carròs que tenien càrrecs oficials i que potser pertanyien a la mateixa família).

Cardona, Arnau -marí, s. XV-

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Marí. Era patró i propietari d’una galiota.

A la primeria de 1410 capturà, després d’alguna lluita, al pirata Antoni Poyo, que devastava les costes valencianes i que no havia pogut ser reduït per les autoritats.

La ciutat de València concedí a Arnau una important recompensa.

Canals, Pere

Deixa un comentari

(Xàtiva ?, Costera, segle XIV – València ?, segle XV)

Frare dominicà i teòleg. Era germà d’Antoni. Gaudí de la protecció reial.

Quan Antoni anà a Barcelona el 1398, deixant així el lectorat de teologia de la seu de València, Pere el substituí en aquest càrrec, per ordre de Martí I l’Humà.

Caldesa

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Personatge femení. Tema d’algunes obres de Joan Roís de Corella. Sembla que fou una de les diverses amants de l’escriptor, però no ha estat identificada, i hom suposa que és un nom inventat.

Tant la narració Tragèdia de Caldesa, de caràcter autobiogràfic, en la qual presenta la traïció de la seva amiga, com el poema Desengany reflecteixen l’amor decebut del poeta en termes lírics.

En dos altres poemes, de datació probablement posterior (A Caldesa i Debat ab Caldesa), la infidelitat de la dona és objecte d’injúries i de violents sarcasmes.

S’han perdut dues cartes d’amor de Roís de Corella a Caldesa.

Calders, Antoni ?

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, segle XV – Illes Balears, segle XV)

Escriptor. Framenor, es retirà el 1440 a Randa en no admetre la reforma de l’orde.

Fou consultor i confessor de la reina Maria de Castella, muller d’Alfons IV el Magnànim, per encàrrec de qui escriví (1446) un Exercici de la Santa Creu, que fou imprès a Palma de Mallorca en versió modernitzada el 1683.