Arxiu d'etiquetes: segle XV

Centelles i de Cervelló -germans-

Eren fills d’Eimeric (II) de Centelles i de Vilanova, i també germans de Gilabert (VII) de Centelles i de Perellós.

Eimeric de Centelles i de Cervelló  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Baró de Torralbes. Fou el fundador de la branca de Gagliano i Pedralba. Majordom de l’infant Alfons. Es casà amb Òria de Calataiud, vescomtessa de Gagliano, i foren pares de Guillem Ramon (I) de Centelles i de Pere Sanxis de Centelles-Calataiud.

Guillem Ramon de Centelles i de Cervelló  (País Valencià, segle XIV – Sagunt, Camp de Morvedre, 1412)  Baró de Torralbes. Tots els germans intervingueren, com llur pare, en les lluites de bandositats valencianes contra els Soler. També lluità per la causa de Ferran I d’Antequera, durant l’interregne, amb el bàndol dels Centelles, i morí en la batalla de Morvedre.

Centelles, Ramon de -varis-

Ramon de Centelles  (Catalunya, segle XII)  Probable fill de Bernat (I) de Centelles i germà de Berenguer i de Gilabert (III). Figurà a vegades al seguici i consell d’Alfons I el Cast, del qual rebé heretats a Tortosa (1171).

Ramon de Centelles  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Noble. Serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. Destacà a la lluita contra Gènova. 

Centelles, Guillem Ramon de -varis-

Guillem Ramon (I) de Centelles  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Fill d’Eimeric de Centelles i de Cervelló i d’Òria de Calataiud, i germà de Pere Sanxis de Centelles-Calataiud. Heretà la representació de la línia dels barons de Centelles, que continuà.

Guillem Ramon (II) de Centelles  (País Valencià, segle XV – 1490)  Baró de Torralbes i de Llombai. Cosí germà de Crisògon Andreu de Centelles, de qui heretà el 1478 la baronia de Centelles. El 1474 manava un contingent valencià assetjat pels francesos a Elna (Rosselló). En capitular la plaça, salvà el seu dret a anar-se’n lliure. Fou, almenys ocasionalment, poeta. Figura entre els participants del certamen poètic convocat a València el 1486, a honor de la Concepció de Maria. El seu fill i successor fou Lluís (I) de Centelles.

Centelles -escultor-

(País Valencià, segle XV)

Escultor. Construí el bell cadirat del cor de la catedral de Palència.

Caupena -llinatge-

(Catalunya, segle XIV – Grècia, segle XV)

Llinatge d’origen català, que tingué la senyoria dels darrers reductes de la dominació catalana a Grècia: l’illa d’Egina i Piada, a l’Argòlida.

El més antic fou Aliot (I) de Caupena  (Grècia, segle XIV – segle XV )  Coper del rei Martí I de Sicília. Fou el pare d’:

Antoni (I) de Caupena  (Grècia, segle XIV – segle XV)  Esdevingué senyor d’Egina i de Piada (vers 1402-1418) probablement pel seu suposat matrimoni amb la filla i hereva de Joan Frederic d’Aragó. Fou succeït pel seu fill:

Aliot (II) de Caupena  (Grècia, 1418 – 1440)  Tingué un fill il·legítim:

Antoni (II) de Caupena  (Grècia, segle XV – 1451)  Senyor d’Egina i de Piada. Es casà amb una filla adoptiva del duc d’Atenes, Antoni I Acciaiuoli. En morir sense fills, la senyoria d’Egina passà a Venècia i la senyoria de Piada fou heretada pel seu oncle:

Arnau Guillem de Caupena  (Grècia, segle XV – 1460)  Senyor de Piada. Renuncià als seus drets a Egina a canvi d’una pensió. El seu nom ha perdurat en el mont Arnà, a l’Argòlida. Fou el pare d’:

Aliot (III) de Caupena  (Grècia, segle XV)  Intentà, endebades, de recuperar l’illa d’Egina.

Castre-Pinós i de Mendoza -germans-

Eren fills de Felip (VI) Galceran de Castre-Pinós i d’Anglesola  (Ribagorça, segle XV – abans 1452)  (dit el Bo)  Noble. Es casà amb Leonor de Mendoza, la qual mantingué un llarg plet amb els seus sogres a causa de l’usdefruit dels béns del seu marit (1452-55).

Felip (VII) de Castre-Pinós i de Mendoza  (Ribagorça, segle XV – 1509)  Baró de Castre, de Peralta i de Tramaced. Com el seu avi Felip (V) Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced, figurà en el bàndol reialista durant la guerra contra Joan II. Prengué part en la batalla de Rubinat (1462), i el rei l’armà cavaller i li donà el lloc de Selgua (Aragó), confiscat a Arnau Roger d’Erill-Talarn. Aprofità la guerra per apoderar-se dels béns dels Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet, que ell reivindicava per haver mort sense successió legítima Galceran (VII) de Pinós-Fenollet. Prengué part en les lluites de bandositats a Aragó, primer amb els Luna i després amb els Híxar. Renyí amb la seva mare i amb la seva germana Joana, les quals atacà a Alguaire (Segrià) el 1476. Tingué un fill il·legítim, Pere de Castre-Pinós.

Joana de Castre-Pinós i de Mendoza  (Ribagorça, segle XV)  Heretà la baronia de Castre i es casa amb Berenguer Arnau (III) de Cervelló, baró de la Llacuna. El 1476 es trobà complicada, a Alguaire, amb el xoc que tingué la seva mare amb el seu germà Felip.

Castellví i Joan, Lluís de

(País Valencià, segle XV)

Primer senyor de la baronia de Benimuslem, per compra el 1441. Fundador de la línia secundària de Benimuslem.

Era germà consanguini de Galceran de Castellví i Maçana. Fou l’avi de Galceran de Castellví i Vic i de:

Francesc de Castellví i Vic  (País Valencià, segle XV – 1515)  Baró de Benimuslem. Fou el darrer representant de la línia de Benimuslem.

Castellví i Maçana, Galceran de

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Tercer senyor de Carlet, de Benimodo i de Massalet, nét de Gonçal de Castellví.

Fundador de la línia troncal de Carlet. Fou el pare de:

Joan de Castellví i Mercader  (País Valencià, segle XV)  Senyor de Castellar. Fou l’iniciador de la línia secundària de Castellar (més tard esdevinguda principal). Fou l’avi de:

Joan Baptista de Castellví i Català de Valeriola  (País Valencià, segle XVI)  Noble. Tingué una destacada intervenció en la batalla de l’illa Terceira (1581). El seu quadrinét fou:

Tomàs de Castellví i Adell  (País Valencià, segle XVII – segle XVIII)  Comte de Castellar i baró i senyor de Bicorb, Quesa, Benedrís, Rafelguaraf, Faldeta, Castellar i Vilanova. El seu renebot fou:

Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu  (País Valencià, segle XVIII)  Cinquè comte de Castellar. Heretà del seu oncle matern el comtat de la Vilanova i les baronies de Torres Torres i de Manuel. Fou el pare d’Antoni Benet de Castellví i Duran.

Castellví, Perot de

(País Valencià, segle XV – Càller, Sardenya, segle XV)

Noble. El 1473 fou dels qui anaren amb Joan II el Sense Fe a Perpinyà per alliberar aquesta ciutat. Hi passà el setge frustrat que hi posaren poc després els francesos.

Amb el seu germà Lluís compraren (1479) el vescomtat de Sanluri a Enrique Enríquez, oncle del rei. Perot, que ja tenia drets a l’illa el 1471, prengué part en la batalla d’Ures contra el marquès d’Oristany.

Ambdós germans deixaren hereu testamentari del vescomtat llur nebot Pere de Castellví i Boter.

Castellví, Lluís de

(País Valencià, segle XV)

Noble. Formava part de les forces que acompanyaren Joan II el Sense Fe, el 1473, per ocupar Perpinyà. Hi resistí el setge subsegüent establert pels francesos i alçat per l’arribada dels auxilis que duia l’infant Ferran.

Amb el seu germà Perot compraren (1479) el vescomtat de Sanluri a Enrique Enríquez, oncle del rei.

Ambdós germans deixaren hereu testamentari del vescomtat llur nebot Pere de Castellví i Boter.