(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Constructor d’orgues. Assolí gran prestigi.
El 1418 restaurà l’orgue de la catedral de Lleida.
Creus, Pere
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XV
Crespí de Valldaura, Lluís
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. Senyor de Sumacàrcer. Es barrejà a les rivalitats del seu temps.
El 1463 sostingué bàndols aferrissats amb Francesc Berenguer de Blanes.
Fou el pare de Lluís Crespí de Valldaura i Bou (València, segle XV – després 1526) Poeta. Es doctorà en lleis a la Universitat de València, d’on fou catedràtic de cànons (1500-03) i rector (1506). Poesies seves, en català i castellà, figuren al Cancionero general (1511). Durant les Germanies (1520-22) lloà en una dècima, en català, la fidelitat de Morella, en contra dels agermanats.
Crespí -il·lustradors-
(València, segle XIV – segle XVI)
Família d’il·luminadors, dins el corrent de l’estil internacional. Fou iniciada per:
Domènec Crespí (País Valencià, segle XV – València ?, 1437/38) Il·luminador. Documentat el 1383. És autor de les il·lustracions del magnífic còdex del Llibre del Consolat de Mar de València (1407). També se li atribueixen l’Aureum Opus, el Liber Instrumentorum (1414) i les il·luminacions de Scala Dei, de Francesc Eiximenis (vers 1404). Fou el pare de:
- Galceran Crespí (València, segle XV) Il·luminador. Documentat el 1437.
- Lleonard Crespí (València, segle XV) Il·luminador. Documentat entre el 1424 i el 1459, és autor de la portada del Descendentia dominorum regum Siciliae, de Pere Rossell (1437), del Llibre d’Hores, d’Alfons el Magnànim, considerat com la seva obra mestra, i del Psalterium Laudatorium, d’Eiximenis (vers 1443).
- Pere Crespí (València, segle XV) Il·luminador. Conegut del 1427 al 1438.
Altres membres d’aquesta família són:
Miquel Crespí (País Valencià, segle XV) Obscur pintor. Conegut del 1432 al 1434. Devia pertànyer a la mateixa família d’il·luminadors.
Pere Crespí (València, segle XV – segle XVI) Il·luminador. Conegut del 1467 al 1503. La seva documentació ha fet creure que es tracta d’un membre més tardà de la família, diferent del fill homònim de Domènec.
Coscollà, Bartomeu
(País Valencià, segle XIV – València, segle XV)
Orfebre. Actiu a València del 1378 al 1430. Gravador d’encunys a la seca de València (1399), amb Joan Diona acabà el retaule d’argent de la seu de València (1423).
És autor del reliquiari del rei Martí I l’Humà i dels segells dels municipis de València i Bocairent i del d’Alfons IV el Magnànim.
Cortit, Joan
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Cavaller. En 1413, durant l’alçament de Jaume II d’Urgell, hi col·laborà.
Li’n foren exigides responsabilitats un cop reprimida la revolta.
Corella, Miquel Roís de
(País Valencià, segle XV)
Noble. Germà de Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní, comte de Cocentaina. Fou l’element més arrauxat de la bandositat que sostenien els Corella contra els Centelles.
El 1477, a València, atacà per matar-lo Bernat de Centelles-Riu-sec, fill del comte d’Oliva. Aquest cas motivà una enèrgica intervenció del rei Joan II el Sense Fe. Miquel Roís fou expulsat de València.
Més tard, amb altres membres de la família, hagué de jurar la renúncia a tot procediment de violència davant de Lluís de Cabanilles, lloctinent del governador al regne de València.
Corella -llinatge-
(Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XV)
Família noble d’origen navarrès establerta al País Valencià, on generalment es cognomenaren Roís de Corella i també Peris de Corella.
El membre més antic és Roderic de Corella (Navarra, segle XIII – País Valencià, segle XIII) Noble. Participà a la conquesta de València amb Jaume I. Rebé en recompensa vuit jovades de terra a l’alqueria de Malilla i algunes cases a València. Aquest establiment és el primer pas del llinatge dels Corella per esdevenir una de les famílies més importants del País Valencià, on arribaria a tenir el comtat de Cocentaina.
Altres membres destacats d’aquest llinatge foren:
Guillem Ramon de Corella (País Valencià, segle XV) Noble. De la família del comte de Cocentaina. Fou un dels Corella que juraren d’abstenir-se de mitjans violents contra el bàndol rival dels Centelles (1477).
Joan Roís de Corella (País Valencià, segle XIV – València, 1348) Noble. El 1339 fou un dels caps militars que cobrí llocs de frontera davant l’amenaça d’una invasió sarraïna. Es destacà al moviment de la Unió valenciana contra Pere III el Cerimoniós. Vencedor aquest, Corella fou escapçat amb alguns altres nobles unionistes, poc abans de la fi del 1348.
Joan Roís de Corella (País Valencià, segle XIV – segle XV) Frare dominicà. Consta que Joan I el Caçador li concedí una beca d’estudiar perquè prosseguís la seva educació a París. Es tracta, sens dubte, d’un membre del llinatge que havia de rebre el títol comtal de Cocentaina.
Conques, Arnau de
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Jurista. Assolí un bon prestigi.
Alguns dels representants del Parlament català tractaren que fos nomenat compromissari a Casp (1412), substituint Bonifaci Ferrer. L’intent no reeixí.
Ciscar, Pere de
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. el 1465 fou un dels qui procediren contra Jaume d’Arenós, rebel a Joan II el Sense Fe.
Quan el noble revoltat fou vençut, n’empresonà la muller i els fills a la torre de Torrent. Els captius li fugiren i passaren poc després al Principat, aleshores en guerra contra el monarca esmentat.
Ciscar, Francesc -cavaller-
(País Valencià, segle XV)
Cavaller. Fou per algun temps virrei de Calàbria, durant el regnat d’Alfons IV el Magnànim.
El 1454 rebé ordre de procedir contra el turbulent Antoni de Centelles i de Ventimiglia. L’any següent, ja detingut Centelles, fou encarregat de confiscar-li els béns.
