Arxiu d'etiquetes: segle XV

Híxar, ducat d’

(Aragó, segle XV – )

Títol senyorial concedit el 1483 a Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera, setè senyor de la baronia d’Híxar i de Lécera, primer comte d’Aliaga (1466).

Al seu besnét Lluís (II) Ferrandis d’Híxar i Ramírez d’Arellano, comte de Belchite, Carles I li negà la investidura dels ducats d’Híxar i de Lécera, no fou reconegut com a gran ni a Aquisgrà (1520) ni a les corts de Montsó i només li permeté que fos inclosa la seva casa comtal de Belchite entre les vuit cases grans d’Aragó.

El fill d’aquest, Joan (III) Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia, aconseguí de Felip II la investidura dels dits ducats (1594), que fou confirmada per Felip III el 1599, que també li reconegué la grandesa.

Passà als Silva, marquesos d’Alenquer, que es cognominaren Fernández de Híxar, als marquesos d’Orani i als ducs d’Alba de Tormes.

La baronia d’Híxar havia estat donada per Jaume I, després de conquerida la localitat als musulmans, al seu fill il·legítim Pere Ferrandis d’Híxar.

Hisop, Josep

(Perpinyà, segle XV)

Poeta hebreu. Excel·lí a la darreria del segle XV.

Gaudí d’especial fama el seu poema Vas d’argent, traduït al llatí per Reuchlin.

Guiot, Dionís

(València, segle XV)

Poeta. Notari. El Cançoner de París conté una poesia seva, a honor del rei Alfons IV el Magnànim, coneguda també per altres reculls.

Guillem de Varoïc

(País Valencià, segle XV)

Protagonista d’un relat, inacabat, de Joanot Martorell, que després inclogué en la primera part del Tirant lo Blanc.

Es tracta d’una barreja de novel·la cavalleresca -versió d’un episodi del roman anglonormand del segle XIII Guy de Warwycke, mític avantpassat dels comtes de Warwick- i de tractat teòric sobre la cavalleria -que procedeix en part de Ramon Llull-.

Guerau, Antoni -varis-

Antoni Guerau  (País Valencià ?, segle XV)  Pintor reial. Documentat del 1425 al 1432. És autor de la pintura i ornamentació de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat de València.

Antoni Guerau  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1657)  (o Garau)  Geògraf i eclesiàstic. Publicà un curiós mapa de la ciutat de Palma (1644), el llibre Modus variandi orationes et parandi copiam, etc.

Gozalvo, Miquel

(València, segle XV)

Frare dominicà i escriptor. Era lector de teologia al convent de Sant Domènec. Fou catedràtic a la universitat valenciana.

Sobresurt entre les seves obres la titulada Vindiciae Aquitaniae.

Giginta -varis bio-

Bernat Giginta  (Rosselló, segle XV)  Senyor de Vespella. Fundador de la línia dels senyors de Vespella. Fou germà de Francesc (mort el 1453). Els seus fills foren els armadors següents:

Francesc i Joan Giginta  (Rosselló, segle XV)  Naviliers. Fills de l’anterior. Foren, a la fi del segle XV, els armadors de la gran galera Santa Maria, Sant Joan i Santa Francesca, amb la qual comerciaren fins a Llevant i Egipte.

Miquel Giginta  (Rosselló, segle XVI)  Eclesiàstic. Membre de la línia de Vespella. Fou canonge (1532) i vicari general de la diòcesi d’Elna (1553-55).

Giginta -llinatge-

(Rosselló, segle XIV – segle XVI)

Llinatge. El primer membre conegut fou Ponç Giginta (Turà, Rosselló, segle XIV – Rosselló, segle XIV)  Senyor del lloc de Turà (o Jaguinta). Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365.

Potser foren pares de Joan Giginta (Rosselló, segle XIV – segle XV)  Posseïdor d’agrers i censals a Parestortes vers el 1400.

Gases, Vicent

(País Valencià, segle XV)

Poeta de la primera meitat del segle XV.

Galens, Joan

(Menorca ?, segle XV)

Frare franciscà. Deixà escrites les traduccions de Medea i dels Proemis de les tragèdies de Sèneca, i un treball original titulat Breu parlament de les virtuts dels antics filòsofs.

Totes aquestes obres han estat perdudes.