Arxiu d'etiquetes: segle XV

Lladró, Pere

4 Respostes

(Aragó, segle XIII – segle XIV)

Senyor de Manzanera. Es casà amb Elionor Sanxis de Castre, néta del rei Jaume I el Conqueridor, i llur filla i hereva fou:

Maria Lladró i de Castre (Aragó, segle XIV – País Valencià, segle XIV)  Senyora de Manzanera. Es casà amb Ramon de Vilanova i de Montagut. El 1328 el comte Pere I d’Empúries els vengué el castell de Pop i el lloc de Murla, i el 1362, el rei la senyoria de la foia de Castalla. Llur fill es cognominà:

Pere Lladró de Vilanova (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Heretà la senyoria de Manzanera i comprà (1386) a Huguet de Bordils els llocs, viles i castells de Xelva, Toixa i Sinarques, compra que fou confirmada pel rei el 1388. El 1390 fou creat vescomte de Xelva, i el 1408 i el 1412 vinculà els seus béns a la descendència masculina. Es casà amb Violant de Boïl i López d’Eslava, i foren pares de Pere Boïl de Lladró i de:

Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl (País Valencià, segle XV)  Vescomte de Xelva. Rebé en donació el vescomtat quan es casà, en 1412, amb la dama Elvira de Pallars, filla de Jaume Roger de Pallars. Foren pares de Jaume Roger, de Baltasar i de:

Pere Roger Lladró i de Pallars (País Valencià, segle XV – 1480)  Tercer vescomte de Xelva. A la seva mort, sense fills mascles, el vescomtat passà al seu germà Jaume Roger.

Lladró, Elvira

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Dama. Heretà del seu pare drets sobre la vall de Xelva, en pugna amb els que hi tenia el seu oncle Jaume de Pallars.

Aquest fou combatut pel marit d’Elvira, l’aragonès Ximeno d’Urrea, vescomte de Biota, el qual s’imposà per les armes. En tot cas, la llei donà la raó a Jaume de Pallars i el matrimoni Urrea i Lladró hagué de deixar la vall de Xelva.

En temps dels seus fills el conflicte havia de reproduir-se.

Lanuza -llinatge-

3 Respostes

(Lanuza, Aragó, segle XV – Sallent de Gállego, Aragó, 1643)

Llinatge de l’alta noblesa aragonesa que monopolitzà el càrrec de justícia major d’Aragó des del 1441 fins al 1591.

Joan, -varis bio-

1 Resposta

Antoni Joan  (País Valencià, segle XV)  Fuster artístic. Obrà, el 1493, l’altar de la capella del palau de la Generalitat de València. Al mateix edifici treballà, el 1496, diverses portes.

Antoni Joan  (Andratx, Mallorca, 1571 – Palma de Mallorca, 1652)  Frare observant. Sobresortí com a orador sagrat. És autor d’un poema a honor de la Concepció, publicat a València el 1597.

Francesc Joan  (Xàtiva, Costera, segle XV – segle XVI)  Cronista. Almenys durant el període 1503-28 intervingué en la redacció del Llibre de memòries o Llibre de notícies, obra col·lectiva d’interès considerable per a l’estudi de la història de València.

Joaquim Joan  (Onil, Alcoià, 1714 – País Valencià, segle XVIII)  Religiós jesuïta. Fou canceller de la Universitat de Gandia i rector del Seminari de nobles de València. És autor de diversos escrits religiosos, alguns d’ells sobre la Concepció de Maria.

Miquel Joan  (País Valencià, segle XVI)  Poeta en llengua catalana. Era notari. El 1532 participà al concurs poètic de la Concepció, a València.

Pere Joan  (Catalunya, segle XV)  Brodador. Era establert a Barcelona.

Íxer i de Castro, Gonçal de

1 Resposta

(Aragó, segle XV)

Noble. Fill de Joan Gonçal d’Híxar i de Mesía. Fou comanador de Montalbà de l’orde de Sant Joan de l’Espasa (Santiago).

Es casà (1444) amb Agnès de Portugal, la qual comprà a Joanot Martorell les senyories de la vall de Xaló, Gata i Llíber. Un llarg litigi seguit de lletres de batalla i de desafiaments a ultrança se succeí entre els germans de Joanot Martorell i el comanador a causa de la negativa d’aquest a satisfer el deute.

Íxer -llinatge-

1 Resposta

(País Valencià, segle XIII – segle XV)

Família noble. Una de les branques dels Ferrandis d’Híxar.

Establerta al regne de València, el primer membre fou Pere Ferrandis d’Íxer i els seus descendents foren barons de Xaló i Gata, i també senyors de l’Alcúdia i Ressalany, senyories aportades per Maria de Montagut.

Ishaq -varis bio-

1 Resposta

Ishaq ben Mosé Elí ha-Sefardí  (Oriola, Baix Segura, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XVI)  Autor jueu. D’ell es conserven, en hebreu, escrits després de l’expulsió de l’any 1492, dos llibres de matemàtiques elementals.

Ishaq ben Mosé ha-Leví  *  Nom en hebreu de l’escriptor jueu Profiat Duran.

Ishaq ben Natan  (Xàtiva, Costera, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV)  Jueu que residia a Mallorca cap al 1347. Traduí de l’àrab a l’hebreu dos tractats filosòfics de Maimònides, un d’al-Gazzälï i altres obres de filosofia.

Ishaq ben Yehudà Gerundí  (Girona, segle XIII)  Poeta hebreu, pertanyent al cercle cabalístic de Girona, del qual es conserven unes vint poesies religioses.

Ishaq Cabrit  (Perpinyà, segle XIV – segle XV)  Metge jueu. Documentat a Perpinyà el 1409 i el 1413. El 1403 traduí del llatí a l’hebreu una obra de medicina de Joan de Sant Amand.

Ishaq ha-Leví Gerundí  (Girona, segle XIII)  Poeta hebreu. Únicament conegut per la signatura en acròstic de les seves poesies religioses. Per l’estil sembla no ésser el mateix Ishaq ben Zerahya ha-Leví, sinó, probablement, un nét seu.

Ishaq ibn Sabarra  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Poeta jueu. En són conegudes tres poesies religioses, amb el seu nom en acròstic.

Ishaq Selomó Meir  (Catalunya, segle XIV)  Poeta hebreu de circumstàncies que apareix adreçant, entre d’altres, una poesia encomiàstica a Mosé Natan, de Tàrrega.

Iborra, Joan

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Arquitecte. Col·laborà amb Pere Comte a la construcció de la famosa Llotja de València.

Honor de Corbera, l’

2 Respostes

(Ribera Baixa, segle XV – segle XIX)

Nom que prengué la baronia de Corbera, que comprenia la vila de Corbera de la Ribera, i els llocs de Fortaleny, Polinyà i Riola.

Incorporada a la corona el 1418, es mantingué com una sola jurisdicció, dita terme general de la Vila i Honor de Corbera, fins al 1839.

Híxar i de Cabrera, Joan Ferrandis d’

5 Respostes

(Aragó, vers 1419 – després 1487)

Setè senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles. Fou, com el seu pare, un humanista, i tingué a Híxar una de les primeres impremtes d’Espanya.

Els darrers anys del regnat de Joan II de Castella participà en les lluites civils d’aquest regne al costat dels infants d’Aragó (1452) i en la guerra civil catalana fou contrari a Joan II el Sense Fe. Ferran II el Catòlic el nomenà duc d’Híxar (1483) i d’Aliaga (1487).

Es casà amb Caterina de Beaumont i foren fills seus:

  • Alfons Ferrandis d’Híxar i de Beaumont  (Aragó, segle XV)  El 1460 assistí a les Corts aragoneses que es reuniren successivament a Fraga, Saragossa i Calataiud.
  • Lluís Ferrandis d’Híxar i de Beaumont  (Aragó, segle XV – després 1519)  Segon duc d’Híxar i de Lécera. Fou el successor del seu pare. Serví als Reis Catòlics en les lluites contra Portugal i Navarra (1470), combaté al Rosselló contra els francesos (1495) i participà en la conquesta de Navarra (1502).