Antoni Guerau (País Valencià ?, segle XV) Pintor reial. Documentat del 1425 al 1432. És autor de la pintura i ornamentació de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat de València.
Antoni Guerau (Palma de Mallorca, segle XVII – 1657) (o Garau) Geògraf i eclesiàstic. Publicà un curiós mapa de la ciutat de Palma (1644), el llibre Modus variandi orationes et parandi copiam, etc.
(València, segle XV)
Frare dominicà i escriptor. Era lector de teologia al convent de Sant Domènec. Fou catedràtic a la universitat valenciana.
Sobresurt entre les seves obres la titulada Vindiciae Aquitaniae.
Bernat Giginta (Rosselló, segle XV) Senyor de Vespella. Fundador de la línia dels senyors de Vespella. Fou germà de Francesc (mort el 1453). Els seus fills foren els armadors següents:
Francesc i Joan Giginta (Rosselló, segle XV) Naviliers. Fills de l’anterior. Foren, a la fi del segle XV, els armadors de la gran galera Santa Maria, Sant Joan i Santa Francesca, amb la qual comerciaren fins a Llevant i Egipte.
Miquel Giginta (Rosselló, segle XVI) Eclesiàstic. Membre de la línia de Vespella. Fou canonge (1532) i vicari general de la diòcesi d’Elna (1553-55).
(Rosselló, segle XIV – segle XVI)
Llinatge. El primer membre conegut fou Ponç Giginta (Turà, Rosselló, segle XIV – Rosselló, segle XIV) Senyor del lloc de Turà (o Jaguinta). Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365.
Potser foren pares de Joan Giginta (Rosselló, segle XIV – segle XV) Posseïdor d’agrers i censals a Parestortes vers el 1400.
(País Valencià, segle XV)
Poeta de la primera meitat del segle XV.
(Menorca ?, segle XV)
Frare franciscà. Deixà escrites les traduccions de Medea i dels Proemis de les tragèdies de Sèneca, i un treball original titulat Breu parlament de les virtuts dels antics filòsofs.
Totes aquestes obres han estat perdudes.
(Lleida, segle XV)
Jueu. Excel·lí pel seu saber i especialment com a llatinista.
Publicà l’obra de divulgació mèdica titulada Antidotarium, estampada a Lió el 1508.
(Laci, Itàlia)
Ciutat. El 1435 fou assetjada per Alfons IV de Catalunya i ocupada pels francesos el 1495; després de la batalla de Garigliano (1503) passà a poder de la monarquia hispànica, fins el 1707.
Esdevingué capital del regne de les Dues Sicílies (1860), fins que fou ocupada (1861) per les tropes de Garibaldi.
(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XV)
Fill natural de Frederic III de Sicília. Pel testament del seu pare rebé les senyories de Malta i Gozzo i les possessions alemanyes que aquell havia heretat de la seva mare, Elisabet de Caríntia.
Fou nomenat successor del regne de Sicília en el cas de que la seva germana Maria, hereva de Frederic, morís sense descendència.
Es casà amb Beatriu d’Aragó, filla de Joan i besnéta de Frederic II, i foren pares de Joana Frederic d’Aragó, muller de Pietro Gioni, baró d’Ardore.
(València ?, segle XIV – segle XV)
Arquitecte. Actiu a l’obra de la catedral de València, el 1392 treballava al portal del cor. Del 1395 al 1404 tenia al seu càrrec les obres del Miquelet, la paternitat absoluta del qual li ha estat sovint atribuïda, erròniament.
El 1397 treballava a les capelles del rerasagrari i del voltant del cor, i féu de nou les de la Trinitat i Santa Àgueda.
Hom l’anomena sovint, segurament per error, Josep.
Dades dels Països Catalans 