(Aragó, segle XV)
Noble. Fill de Joan Gonçal d’Híxar i de Mesía. Fou comanador de Montalbà de l’orde de Sant Joan de l’Espasa (Santiago).
Es casà (1444) amb Agnès de Portugal, la qual comprà a Joanot Martorell les senyories de la vall de Xaló, Gata i Llíber. Un llarg litigi seguit de lletres de batalla i de desafiaments a ultrança se succeí entre els germans de Joanot Martorell i el comanador a causa de la negativa d’aquest a satisfer el deute.
(País Valencià, segle XIII – segle XV)
Família noble. Una de les branques dels Ferrandis d’Híxar.
Establerta al regne de València, el primer membre fou Pere Ferrandis d’Íxer i els seus descendents foren barons de Xaló i Gata, i també senyors de l’Alcúdia i Ressalany, senyories aportades per Maria de Montagut.
Ishaq ben Mosé Elí ha-Sefardí (Oriola, Baix Segura, segle XV – Constantinoble, Turquia, segle XVI) Autor jueu. D’ell es conserven, en hebreu, escrits després de l’expulsió de l’any 1492, dos llibres de matemàtiques elementals.
Ishaq ben Mosé ha-Leví * Nom en hebreu de l’escriptor jueu Profiat Duran.
Ishaq ben Natan (Xàtiva, Costera, segle XIV – Illes Balears ?, segle XIV) Jueu que residia a Mallorca cap al 1347. Traduí de l’àrab a l’hebreu dos tractats filosòfics de Maimònides, un d’al-Gazzälï i altres obres de filosofia.
Ishaq ben Yehudà Gerundí (Girona, segle XIII) Poeta hebreu, pertanyent al cercle cabalístic de Girona, del qual es conserven unes vint poesies religioses.
Ishaq Cabrit (Perpinyà, segle XIV – segle XV) Metge jueu. Documentat a Perpinyà el 1409 i el 1413. El 1403 traduí del llatí a l’hebreu una obra de medicina de Joan de Sant Amand.
Ishaq ha-Leví Gerundí (Girona, segle XIII) Poeta hebreu. Únicament conegut per la signatura en acròstic de les seves poesies religioses. Per l’estil sembla no ésser el mateix Ishaq ben Zerahya ha-Leví, sinó, probablement, un nét seu.
Ishaq ibn Sabarra (Catalunya, segle XIV – segle XV) Poeta jueu. En són conegudes tres poesies religioses, amb el seu nom en acròstic.
Ishaq Selomó Meir (Catalunya, segle XIV) Poeta hebreu de circumstàncies que apareix adreçant, entre d’altres, una poesia encomiàstica a Mosé Natan, de Tàrrega.
(País Valencià, segle XV)
Arquitecte. Col·laborà amb Pere Comte a la construcció de la famosa Llotja de València.
(Ribera Baixa, segle XV – segle XIX)
Nom que prengué la baronia de Corbera, que comprenia la vila de Corbera de la Ribera, i els llocs de Fortaleny, Polinyà i Riola.
Incorporada a la corona el 1418, es mantingué com una sola jurisdicció, dita terme general de la Vila i Honor de Corbera, fins al 1839.
(Aragó, vers 1419 – després 1487)
Setè senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles. Fou, com el seu pare, un humanista, i tingué a Híxar una de les primeres impremtes d’Espanya.
Els darrers anys del regnat de Joan II de Castella participà en les lluites civils d’aquest regne al costat dels infants d’Aragó (1452) i en la guerra civil catalana fou contrari a Joan II el Sense Fe. Ferran II el Catòlic el nomenà duc d’Híxar (1483) i d’Aliaga (1487).
Es casà amb Caterina de Beaumont i foren fills seus:
(Aragó, segle XV – )
Títol senyorial concedit el 1483 a Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera, setè senyor de la baronia d’Híxar i de Lécera, primer comte d’Aliaga (1466).
Al seu besnét Lluís (II) Ferrandis d’Híxar i Ramírez d’Arellano, comte de Belchite, Carles I li negà la investidura dels ducats d’Híxar i de Lécera, no fou reconegut com a gran ni a Aquisgrà (1520) ni a les corts de Montsó i només li permeté que fos inclosa la seva casa comtal de Belchite entre les vuit cases grans d’Aragó.
El fill d’aquest, Joan (III) Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia, aconseguí de Felip II la investidura dels dits ducats (1594), que fou confirmada per Felip III el 1599, que també li reconegué la grandesa.
Passà als Silva, marquesos d’Alenquer, que es cognominaren Fernández de Híxar, als marquesos d’Orani i als ducs d’Alba de Tormes.
La baronia d’Híxar havia estat donada per Jaume I, després de conquerida la localitat als musulmans, al seu fill il·legítim Pere Ferrandis d’Híxar.
(Perpinyà, segle XV)
Poeta hebreu. Excel·lí a la darreria del segle XV.
Gaudí d’especial fama el seu poema Vas d’argent, traduït al llatí per Reuchlin.
(València, segle XV)
Poeta. Notari. El Cançoner de París conté una poesia seva, a honor del rei Alfons IV el Magnànim, coneguda també per altres reculls.
(País Valencià, segle XV)
Protagonista d’un relat, inacabat, de Joanot Martorell, que després inclogué en la primera part del Tirant lo Blanc.
Es tracta d’una barreja de novel·la cavalleresca -versió d’un episodi del roman anglonormand del segle XIII Guy de Warwycke, mític avantpassat dels comtes de Warwick- i de tractat teòric sobre la cavalleria -que procedeix en part de Ramon Llull-.
Dades dels Països Catalans 