Arxiu d'etiquetes: segle XV

Martí -varis bio-

2 Respostes

Agustí Martí  (País Valencià, segle XVI)  Metge i escriptor. Estudià a diversos països europeus. Fou catedràtic de la Universitat de València, on assolí un gran prestigi professional. Concorregué com a poeta al certamen literari a honor de la Immaculada Concepció.

Gabriel Martí  (País Valencià ?, segle XIV – segle XV)  Pintor gòtic. Pertanyent al cercle artístic de Pere Nicolau. Consta documentalment que realitzà el retaule dedicat a sant Nicolau, avui incomplet, de la parròquia d’Albal (Horta).

Jaume Martí  (València, segle XV – 1503)  Religiós cartoixà. Professà a Portaceli el 1448. En seria prior dues vegades. Deixà diverses obres religioses.

Jeroni Martí  (País Valencià, segle XV)  Escriptor. N’ha restat la poesia amb què guanyà un premi al concurs en honor de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488. És de caràcter amorós.

Joan Martí  (País Valencià, segle XVIII – segle XIX)  Capitost popular. De l’orde franciscà, era vicari de Beniferri. El 20 de maig de 1808 es posà al capdavant de la revolta de València contra els francesos, però cedí el lloc al franciscà Joan Rico, amb el qual col·laborà en la tasca d’arengar el poble.

Joan Martí  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Pintor. Fou nomenat pintor del Consell de València el 1501. L’any següent pintava la decoració de la sala daurada del Consell, així com les banderes d’unes galeres noves construïdes a les drassanes del Grau de València.

Josep Vicent Martí  (País Valencià, segle XIX – 1869)  Escultor.

Lluís Martí  (València, segle XVI – segle XVII)  Frare dominicà. Professà el 1563. És autor d’alguns treballs de caràcter històric, que han restat inèdits, i de poesies que foren aplegades en un recull de publicació pòstuma.

Pere Martí  (País Valencià, segle XV – segle XVI)  Escriptor. Era metge. Participà al concurs celebrat a València el 1511 en honor de santa Caterina de Siena. Fou fou dels redactors del Llibre d’Antiquitats (1523-40).

Marrades, Pere

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Cavaller. El 1400, amb el mallorquí Berenguer de Tagamanent, comandà un contingent de reforç enviat a Sicília.

Mairenys, Francesc

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Frare franciscà. És autor d’un tractat de teologia editat a Lleida el 1485.

Mestrat, escola del

Deixa un comentari

(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, segle XV)

Escola pictòrica. Nom donat a l’obra pictòrica sortida del taller -o que hi era relacionada- que regien el pintor Valentí Montoliu i els seus fills, durant la segona meitat del segle XV.

Maça de Liçana i de Rocafull, Pere (VI)

5 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Noble. Fill de Martí Maça de Liçana i Cornell. Tercer senyor de les baronies i senyories de Moixent, Novelda, Monòver, la Font de la Figuera, el castell de la Mola, Xinosa i Pinet, dit el de la Batalla, pel desafiament que sostingué amb Joan Francesc de Pròixida, comte d’Almenara.

Heretà totes les senyories de la seva família vinculades al seu avi (Pere (V) Maça de Liçana i d’Alagó), mort sense hereus, i als seus oncles Lluís, Joan Francesc i Caterina Maça de Liçana i Cornell. Serví Ferran II el Catòlic en la conquesta de Granada, i fou virrei interí de Sardenya (1478-79).

Es casà amb Beatriu Carròs d’Arborea i de Mur, que li aportà les baronies de Terranova i Mandas, a Sardenya, i foren els pares de:

  • Brianda Maça de Liçana i Carròs d’Arborea  (País Valencià, segle XVI)  Tia i hereva de Joan Maça de Liçana i Cascante. Féu donació de les seves propietats, el 1548, amb imposició de cognoms i armes, als Lladró de Vilanova. Morí soltera.
  • Pere (VII) Maça de Liçana i Carròs d’Arborea (País Valencià, segle XVI – 1545)  Fou governador d’Oriola i repressor dels agermanats d’Ontinyent i d’Oriola, lluita en la qual perdé una gran part del seu patrimoni. Amb Esperança Cascante foren pares de Joan Maça de Liçana i Cascante.

Maça, Joan

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XV)

Cavaller. El 1473, amb altres familiars seus, formava a les forces valencianes que anaren amb Joan II el Sense Fe a ocupar Perpinyà enfront dels francesos.

Hi passà el setge subsegüent, trencat després pels reforços que hi duria l’infant Ferran, el futur rei Catòlic.

Lloscos, Llàtzer de

3 Respostes

(Illes Balears, segle XV)

Procurador reial a Mallorca durant el regnat d’Alfons IV de Catalunya.

Fou un dels qui més s’oposaren, l’any 1436, a les pretensions de Pere Descatllar i de Santa Coloma a la senyoria de Llucmajor, en compensació dels seus préstecs monetaris al rei, després de la batalla de Ponça.

Mobilitzà l’opinió, al·legant el privilegi del 1344 que prohibia de separar del poder reial la ciutat i les viles, els delmes i altres drets. El 1445 el rei li atorgà la baronia de Banyalbufar.

Llitrà, Pere

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV)

Escriptor i notari. Síndic de Palma de Mallorca prop de Ferran II de Catalunya quan aquest emprenia el setge de Màlaga (1487).

Les seves cartes, en bella prosa catalana, als jurats de Mallorca informant dels esdeveniments, així com la descripció artística i geogràfica que els envià de Màlaga, on entrà amb les primeres forces cristianes.

Són un valuós document històric i literari, i foren publicades per Francesc Pi i Margall al volum sobre el Regne de Granada (1850) de la sèrie Recuerdos y bellezas de España.

Lladró i de Pallars -germans-

4 Respostes

Eren fills de Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl i d’Elvira de Pallars i de Mur, i germans de Pere Roger Lladró i de Pallars.

Baltasar Lladró i de Pallars  (País Valencià, segle XV)  Baró de Castalla. Heretà la baronia amb Ibi, Tibi i Onil, i heretà de Caterina de Villena i de Vila-rasa (vers el 1489) les senyories d’Aiora, Cortes, Zarra, Cofrents i Xarafull. Fou fill seu Ramon Lladró de Vilanova i de Rocafull.

Jaume Roger Lladró i de Pallars  (País Valencià, segle XV)  Quart vescomte de Xelva. Es casà primer amb Cecília d’Arinyo, i foren pares de Pere i Jaume Lladró de Pallars i d’Arinyo; i després amb Caterina de Centelles i de Bellvís, amb la qual tingué Lluís de Pallars Lladró de Vilanova i de Centelles.

Lladró de Boïl-Cornell i Llançol, Lluís

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Senyor de Pardines. Fill de Pere Boïl de Lladró i Cornell i d’Aldonça Llançol de Romaní.

El 1475 comprà la senyoria de Dosaigües als Corella, la qual fou venuda pel seu fill:

Lluís Lladró de Boïl-Cornell i de Vilanova (País Valencià, segle XV)  Senyor de Pardines. El 1496 vengué la senyoria de Dosaigües als Rabassa de Perellós.