Arxiu d'etiquetes: segle XV

Milà i de Centelles -germans-

Eren fills de Joan del Milà i de Geraldona de Centelles.

Joan del Milà i de Centelles  (País Valencià, segle XV – 1460)  Senyor de la baronia de Massalavés. El 1447 es casà amb Caterina de Borja i Martí, germana del papa Calixt III, i foren pares de Lluís Joan i de Pere del Milà i de Borja.

Lluís del Milà i de Centelles  (País Valencià, segle XIV)  Fundà la línia secundària de Nàpols. Fou pare de:

  • Ausiàs del Milà(País Valencià, segle XIV)  Cambrer d’Alfons IV el Magnànim. Es casà a Nàpols amb Luisa d’Alagno, germana de Lucrèzia, l’amant del rei Alfons IV. Foren pares de:

Jaume del Milà i d’Alagno(Nàpols, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Senyor de La Scala (Calàbria). La seva descendència obtingué els feus de San Giorgio, Palestina i Palo. El seu rebesnét fou:

Jaume del Milà i Pignatelli(Itàlia, segle XVI)  Fou creat marquès de San Giorgio i fou antecessor dels prínceps d’Ardore i ducs de San Paolo.

Milà i de Borja, Pere del

(País Valencià, segle XV – Itàlia, segle XV)

Conseller d’Alfons IV el Magnànim i alcaid dels castells de Tropea i Monteleone, a Calàbria. Fill de Joan del Milà i de Centelles i de Caterina de Borja i Martí, i germà de Lluís Joan.

Es casa amb Cubella del Duce i foren pares de:

Milà i de Borja, Jaume del

(País Valencià, segle XV)

Baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos. Fill del cardenal Lluís Joan del Milà i de Borja i de la seva amant Angelina Ram.

Fou declarat ric-home i creat comte d’Albaida (baronia que havia adquirit el seu pare el 1471) el 1477, en casar-se amb Elionor d’Aragó, filla il·legítima d’Alfons VI de Ribagorça, primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça. Llurs descendents es cognominaren Milà d’Aragó.

Llur fill i hereu fou Cristòfor Milà d’Aragó(País Valencià, segle XVI – 1576)  Servidor de Carles I a Alemanya. Fou pare de Joan Alfons Milà d’Aragó i del Milà.

Mercader i Miró, Berenguer

(València, segle XV – 1471)

Alt funcionari reial. Fou senyor de les baronies de Bunyol i Xest, cambrer i ambaixador a Castella d’Alfons IV el Magnànim, conseller de l’infant Joan (futur Joan II) i governador general de València diverses vegades. A Itàlia fou ambaixador a Milà (1438) i Florència (1439), davant la cort pontifícia.

Fou nomenat alcalde de València, ciutat on reuní els seus darrers anys una tertúlia literària, de la qual dóna notícia Joan Roís de Corella a Parlament en casa de Berenguer de Mercader.

Es casà amb Elisabet Mercader i Sabata(País Valencià, segle XV) i foren els pares d’Honorat Berenguer i de Pere Mercader i Mercader.

Menahem ben Abraham Bonafos

(Perpinyà, segle XIV – segle XV)

(dit Bonafós Abraham)  Filòsof jueu.

Redactor d’un vocabulari de termes filosòfics titulat Miklal Yofi. Les definicions hi són preses d’obres filosòfiques hebrees, en especial del Moré Nebukim de Maimònides.

Menaguerra, Ponç de

(València ?, segle XV)

Escriptor i cavaller. Fou capità de cavalleria i serví Ferran II el Catòlic en la campanya de Perpinyà.

Entre el 1479 i el 1493 va escriure un tractat sobre les lleis del torneig titulat Lo cavaller, editat a València el 1532.

Massot, Pere

(Mallorca ?, segle XIV – segle XV)

Arquitecte gòtic. Durant els anys 1401-07 fou mestre de les obres de la catedral de Palma de Mallorca. Sota la seva direcció (1406) foren aixecats els pilars del centre del temple.

Martínez Vallejo, mestre de

(País Valencià, segle XV)

Pintor anònim, actiu a València. Deixeble del mestre dels Perea, les seves obres són encara d’estil gòtic, si bé ja hi apareixen elements de Renaixement italià.

És autor de la Verge de la Llet i de Santa Anna.

Martines, Pere -poeta-

(País Valencià, segle XV)

Poeta. És autor d’una demanda adreçada als trobadors de València, que fou contestada per Francesc Ferrer i un cert mestre Joan Rocafort, i de dues poesies presentades al certamen de Sant Cristòfol celebrat a València el 1488.

Amb Bernat Fenollar, Joan Escrivà de Romaní i Joan Roís de Corella, és coautor de La passi en cobles, obra editada el 1493 i escrita alguns anys abans.

Martín, mestre

(País Valencià ?, segle XV)

Pintor gòtic. Documentalment, consta que el 1492 finalitzà un retaule conservat a Sant Pere de Dénia, començat el 1481 per Joan Reixac i probablement pintat pel seu fill, Pere Reixac.