(Barcelona, segle XIX)
Farmacèutic. Durant el darrer quart de la centúria publicà diverses obres combatent els abusos comesos en la venda d’específics. També s’ocupà de qüestions relatives als conreus d’alguns tubercles.
(Calaf, Anoia, segle XVIII – segle XIX)
Metge i polític. Fou metge del capítol de Tarragona. És autor de diversos escrits professionals.
En ocasió de les lluites de la guerra del Francès, es refugià a Mallorca, on publicà nombrosos fulls solts (1811-12) contra els afrancesats.
El 1813 inicià la publicació d’un periòdic antiliberal “Nuevo Diario de Palma intitulado El Liberal Napoleón” en oposició a “La Aurora Patriótica Mallorquina”.
(Passanant, Conca de Barberà, segle XVIII – Bràfim, Alt Camp, segle XIX)
Escriptor. Pagès de professió.
Publicà en vers, probablement el 1814, Despertador general per a tots els que mengen fruit de l’arbre de la llibertat, atac a la ideologia liberal.
(Catalunya, segle XIX)
Marquesa de Tamarit. Es féu notar per la seva filantropia en el terreny religiós.
Sufragà la capella de la cova de Montserrat, i la construcció del camí de la muntanya ornat pel rosari monumental.
Deixà al monestir montserratí un reliquiari per a les Santes Espines, amb tres-cents trenta-dos diamants.
(Barcelona, segle XVIII – segle XIX)
Pintor i escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts, on fou deixeble de Pere Pau Muntanya. Col·laborà amb aquest en diversos treballs.
Des del 1824 tingué un acadèmia particular de pintura.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
(o Càldegues) Militar, titulat comte de Caldagués.
En la Guerra del Francès, com a brigadier, féu alçar el segon setge de Girona als francesos (agost 1808), els impedí el pas pel pont de Molins de Rei, fet que evità, de moment, el saqueig del Penedès (setembre 1808), i els derrotà a Sant Cugat; això els obligà a replegar-se a Barcelona.
En intentar de recuperar aquesta ciutat, però, fou derrotat, juntament amb altres forces, pel mariscal Saint-Cyr (febrer 1809) i fou fet presoner al Vendrell; dut a França, restà lliure en caure Napoleó.
El 1816 ascendí a tinent general. El 1823 pertanyia a l’estat major de l’exèrcit a Catalunya.
(Barcelona, segle XIX)
Llicenciat en ciències naturals. Fundà la Societat Barcelonesa Protectora d’Animals i de Plantes i la “Revista Zoófila Barcelonesa” (1879).
Publicà La vérité sur la Philloxera vastatrix (1879).
(Barcelona, segle XIX – París, França, segle XIX)
Gravador. Excel·lí amb els seus treballs a l’acer.
Obtingué distincions a les Exposicions Nacionals de Belles Arts de Barcelona. És autor de bons treballs editorials.
Devers el 1880 s’establí a París, on dirigí la secció tipogràfica de la casa Hachette.
Fou germà seu, Manuel Buxó i Bes (Barcelona, segle XIX) Gravador. Col·laborà amb el seu germà en notables treballs per a llibres.
(Barcelona, 1840 – 1910)
Gravador. Fou deixeble de Santiago Farriols. Excel·lí en treballs al coure, a l’acer i al boix. Des del 1865 gravà dibuixos d’Eusebi Planas per il·lustrar revistes i novel·les.
Sobresortí per la matisació d’ambient que donava a les escenes i per la dignitat gairebé insòlita de les figures dels protagonistes.
Fou mestre dels seus fills Josep Brangulí i Emili Brangulí (Barcelona, segle XIX), també destacats gravadors.
(Barcelona, segle XIX)
Dirigent obrerista. Organitzador del Congrés Obrer de Barcelona (1870), fou elegit president de la Federació de les Tres Classes de Vapor (1870-71).
Per la seva participació a la vaga obrera barcelonina (abril 1871), fou detingut i empresonat a Montjuïc.
Dades dels Països Catalans 