(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Guerriller reialista, conegut com el Misses. Prengué part en la guerra del Francès i, posteriorment, es dedicà al bandolerisme.
Durant el Trienni Liberal encapçalà una partida reialista que col·laborà a la formació de la regència d’Urgell.
Derrotat el 1822, es refugià a França i tornà al país amb l’expedició dels Cent mil fills de sant Lluís (1823).
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Naturalista. Membre de la Conferència Física (1769), després Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Llegí memòries i dissertacions, entre el 1786 i el 1792, sobre la natura del cuc de seda (1770), la manera de criar les abelles (1771), la composició del nitre i la pólvora (1771), la muntanya de Montjuïc (1780), el carbó de pedra de Tàrrega (1786), el flagell d’erugues als boscs de Collserola (1786), la sal a la muntanya de Cardona (1787), la composició de la muntanya de Montserrat (1789), un linx mort a Catalunya (1790) i d’altres.
(Barcelona, segle XIX)
Polític demòcrata. Participà en la revolta barcelonina del 1856. Detingut i condemnat per un consell de guerra (1857), fou traslladat al penal de Cartagena.
Vers el 1865 publicà Memorias de un presidiario político (1857), obra autobiogràfica que inclou un assaig sobre l’associació obrera i el socialisme.
(Ripoll ?, Ripollès, segle XVIII – Barcelona ?, segle XIX)
Fabricant d’indianes. Havia pertangut al col·legi d’adroguers de Barcelona.
Des del 1768 ocupà la fàbrica i el prat que foren de Melcior de Guàrdia al carrer de Trentaclaus de Barcelona. El 1772 fou un dels fabricants que constituïren la Companyia de Filats de Cotó; en aquesta data posseïa 30 telers.
Les seves nòmines de personal han permès de conèixer el nom de molts dibuixants i gravadors que treballaren per a ell.
En el prat de la seva fàbrica tingué lloc el primer aixecament, a Barcelona (1784), d’un globus aerostàtic.
(Catalunya, segle XII – segle XIX)
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital, creada el 1121, una de les més antigues de Catalunya, dita comanda de Cervera i l’Ametlla des de la donació del castell de l’Ametlla de Segarra als hospitalers el 1215; en depengueren, a més, els llocs del Vilar i de Saladern i tingué comanadors propis fins el 1805.
De l’antic hospital de Cervera, on radicava la comanda, resta part de l’església de Sant Joan, romànica; el 1245 s’hi instal·là una comunitat de germanes hospitaleres com a evolució de les donades que hi consten des del 1172, però la major part de la comunitat es traslladà a Alguaire (Segrià).
(Barcelona, segle XVIII – 1788)
Teixidor de vels. Fundador de la companyia Isidre Català i Cia. Fou l’introductor del sistema de pintatge o estampació de les sedes amb colors permanents, a la xinesa.
A partir del 1749 hom li concedí exempció de diversos drets, i el 1768 la seva fàbrica obtingué el títol de reial. El 1769 la Junta de Comerç li concedí una pensió vitalícia perquè ensenyés les seves tècniques (edificà una fàbrica al carrer de Montcada) i l’anomena veedor de les fàbriques d’indianes.
El 1785 s’oposà al privilegi atorgat a la Compañía de Filipinas per a introduir a Espanya i importar a Amèrica teixits de seda de l’Àsia, perquè considerava que això portaria la decadència de les fàbriques catalanes.
A la seva mort continuà l’empresa el seu fill Josep Català i Pujol (Barcelona, segle XVIII – segle XIX) Industrial.
(Barcelona, segle XIX)
Periodista i escriptor. Actiu a Barcelona el segon terç del segle XIX.
D’ideologia liberal i romàntica, publicà Viaje semiaéreo a la Luna (1832), Adelaida o el suicidio (1833) i Exclamaciones de un expatriado (1833), novel·les; El Tribunal de la Inquisición (1835) i La ciudadela inquisitorial de Barcelona o las víctimas del despotismo del conde de España (1836).
També és autor d’obres històriques no gaire solvents; Las bullangas de Barcelona (1837), signades amb les inicials J del C y M, i Frailismanía o grande historia de los frailes (1836), manifestament sectària.
(Navès, Solsonès, segle XII – segle XIX)
Antiga batllia, estesa al vessant meridional de la serra de Busa al voltant de l’antic castell de Castelló (enrunat, al costat de la masia de Castelló), donat el 1166 per Pere de Besora als hospitalers.
A poca distància fou alçada l’església de Santa Maria de Castelló (dels segles XVI o XVII), dedicada al Roser, dependent de la parròquia de la Selva.
Amb el nom de Castelló i Busa fou creat, al segle XIX, un municipi que encloía, a més, la Selva, les Cases de Posada, Peà i Marçanyac, municipi agregat al de Navès al mateix segle.
(Barcelona ?, segle XVIII – segle XIX)
Banquer. Fundador, amb el seu cosí Gaspar Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823.
Fou un dels cinc accionistes directors de la companyia que construí el canal d’Urgell.
El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d’exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), el qual s’estengué per Sant Antoni de Calonge, Palamós i Llagostera.
(Barcelona, segle XIX)
Dirigent obrer i escriptor. Militant del partit demòcrata, fou un dels signants del manifest A los demócratas españoles, redactat per la fracció socialista barcelonina (10 juny 1864), i col·laborà al periòdic “El Obrero”.
Amic de Josep Lluís Pellicer, participà amb ell i amb Giuseppe Fanelli en la fundació de la secció barcelonina de l’Associació Internacional de Treballadors (1869).
Publicà Tres años de revolución en España (1869), Dios y el Diablo (1871) i Dios, el Mundo y el Hombre (1885).
Dades dels Països Catalans 