Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Anglesola, Ramon d’ -noble, s. XIV-

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV)

Noble. Fill de Berenguer. Era casat amb la dama aragonesa Elvira López d’Eslava.

En 1343 fou conseller del rei Pere III el Cerimoniós a la campanya de Mallorca, empresa per desposseir Jaume III. Participà també a l’ocupació del Rosselló. A la segona campanya per reincorporar aquest comtat a la Corona, manava la reraguarda de les forces reials que travessaren el coll de Panissars (1344). Figurà al consell reial per a la resta de la campanya, culminada amb el lliurament de Perpinyà i de la persona de Jaume III.

En 1347 assistí a les Corts de Saragossa per les terres que posseïa a Aragó. Aquesta circumstància el féu aparèixer com a més o menys compromès amb la Unió nobiliària formada aleshores enfront del rei Pere. En 1348, vençuda la Unió a Épila, li foren confiscats els seus béns aragonesos.

Sembla que aquest deu ser el Ramon d’Anglesola que uns anys després lluitava a Aragó contra els castellans.

Anglesola, Pere d’ -vescomte Vilamur-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Vescomte de Vilamur. Acompanyà Pere III el Cerimoniós a la primera campanya del Rosselló (1343). Travessà el coll de Panissars amb l’avantguarda de les forces reials.

Formà part del consell del rei durant la segona i definitiva campanya rossellonesa de l’any següent, que consumaria la despossessió de Jaume III de Mallorca.

Anglesola, Bernat d’ -noble, s. XIV-

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV)

Noble. En 1379 féu un viatge a Terra Santa. De tornada féu un breu sojorn a l’illa de Xipre. Hi conegué una dona vinguda de l’Índia, a la qual féu explicar moltes coses d’aquell país llunya, pràcticament desconegut dels europeus.

Aquesta circumstància arribà a oïdes del príncep Joan, duc de Girona i futur Joan I. El príncep, sempre tan obert a tota curiositat cultural, escriví a un dels seus secretaris a Barcelona, ciutat on es trobava Bernat aquells dies, recomanant-li que s’entrevistés amb ell i en recollís tota la informació possible aplegada sobre l’Índia, informació que Joan volia tenir a la vista tot seguit.

Anglesola -llinatge-

9 Respostes

(Catalunya, segle XI – segle XIV)

Família de l’estament militar. Amb domini sobre les baronies d’Anglesola i de Bellpuig, el vescomtat de Vilamur i altres possessions a Aragó. Els primers Anglesola col·laboraren amb Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV de Barcelona en la conquesta de la vall del Segre.

Diversos membres de la família intervingueren activament en el període de crisi successòria al comtat d’Urgell, en prestar suport a les pretensions de la casa de Cabrera, enfrontada amb Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran, que volien annexionar el comtat a la corona. Després de la victòria de Pere II sobre els nobles coalitzats (Balaguer, 1280), els Anglesola es convertiren en fidels aliats de la corona.

Tres són les línies que es formaren de l’esmentada família: la dels senyors de la baronia d’Anglesola, de la qual sortí la branca dels senyors de Miralcamp i de Mollerussa; la línia dels senyors de la baronia de Bellpuig, de la qual sortí la branca dels senyors de Butsènit i de Vila-sana; i la línia dels senyors de Vallbona.

Anglès, Ramon

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Comanador de l’orde del Temple.

El 1308, arran de la violenta dissolució dels templers, es tancà amb Ramon de Galliners al castell de Cantavella, i hi resistí durament les forces reials. A la fi hagué de capitular.

Andreu, Ramon

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Girona ?, segle XIV)

Orfebre documentat a Girona.

El 1357 treballava, juntament amb Pere Berneç, en el retaule d’argent de la catedral de Girona, començat pel mestre Bartomeu el 1320.

Alquer, Ramon

1 Resposta

(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Cavaller. Fill de Gilabert Alquer. Militava a la companyia de Roger de Flor, amb el qual entrà a Andrinòpolis.

Assassinat el capitost i iniciada la persecució i la matança dels qui l’havien acompanyat (1305), es refugià amb un campanar amb dos companys. Hi resistiren tots els atacs, fins que el co-emperador Miquel, fill de l’emperador Andrònic II, els atorgà salconduit.

Aloi de Montbrai

8 Respostes

(Catalunya, segle XIV)

(o mestre Eloi)  Mestre escultor. Treballà (a partir de 1340) per a Pere III el Cerimoniós en els sepulcres reials del monestir de Poblet; el 1342 esculpí les estàtues dels reis de Catalunya i dels comtes de Barcelona, actualment desaparegudes, i més endavant, s’associà amb Jaume Cascalls, deixeble seu, per esculpir les estàtues funeràries de Poblet (1349-61).

Abans del 1351 havia fet la cadira episcopal del cor de la catedral de Girona, la seva obra més important, que reuneix totes les característiques de l’art de l’escultor, per la seva gran imaginació i una rica ornamentació.

El 1368 realitzà a la catedral de Tarragona el retaule de la capella dels Sastres.

Albi, baronia de l’

12 Respostes

(l’Albi, Garrigues)

Jurisdicció senyorial del terme, comprenia el castell i la vila. A mitjan segle XIV passà, per matrimoni, de la família Albi a la família Mur.

El baró Acard de Mur i de Cervelló fou capità general de Sardenya (1413); la seva filla i hereva Violant Lluïsa de Mur i de Cardona és casà amb Ponç de Perellós, i l’hereva d’aquest matrimoni, Elfa de Perellós, portà la baronia als Cardona en casar-se el 1444 amb Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles, baró de Bellpuig.

Bé que a llur fill, Hug de Cardona-Anglesola i de Perellós, li fou confiscada la baronia de Bellpuig per Joan II el Sense Fe durant la guerra civil de 1462-71, la baronia de l’Albi fou mantinguda pels descendents d’Hug, que foren els Erill, els Cartellà, els Ardena-Sabastida, els Rocabruna i els Montoliu.

La baronia fou confirmada com a títol del regne el 1755.

Alàs, Bartomeu

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, segle XIV)

Gramàtic. Ensenyà gramàtica llatina a la seva ciutat a principi del segle XIV.

També és dedicà a l’ensenyament artístic.