Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Constança de Sicília i Llança

1 Resposta

(Sicília, Itàlia, segle XIV – Nàpols ?, Itàlia, segle XIV)

Dama. Era la filla petita de Joan de Sicília i de Caríntia, duc d’Atenes i de Randazzo, i de Cesarina Llança, i neta de Frederic III de Sicília.

Visqué a la cort de Nàpols amb la seva mare i la seva germana, Elionor, sota la protecció de la reina Joana I de Nàpols, tia seva.

Devers el 1367 es veié complicada als incidentals projectes matrimonials que afectaven principalment la seva germana, la qual cosa li costà un breu empresonament per ordre de la reina.

Sembla que morí soltera.

Consell de Trenta -Mallorca-

Deixa un comentari

(Mallorca, segle XIV – ? )

(o Consell Menor)  Assemblea consultiva ordinària del govern de l’illa de Mallorca constituïda com a diputació permanent del Gran i General Consell.

Des del 1392 fou constituïda per trenta membres representants dels estaments (dos del de cavallers, quatre de cadascun dels de ciutadà, mercader i menestral, deu de la part forana, i els sis jurats de Palma de Mallorca).

Entenia en les qüestions encomanades pel ple i podia prendre acords per majoria de tres quartes parts sempre que hi fossin presents almenys tres forans.

Comabella, Ramon

Deixa un comentari

(Montoliu de Segarra, Segarra, segle XIV – Catalunya, segle XIV)

Religiós. Deixà un còdex transcrivint episodis bíblics, als quals afegí una Exposició del parenostre.

Codalet, Pere Ramon de

Deixa un comentari

(Ribesaltes, Rosselló, segle XIV – Catalunya Nord, segle XIV)

Senyor de Pontellà. Majordom de Jaume III de Mallorca, fou ambaixador seu prop de Pere III de Catalunya (1340), i l’acompanyà (1342) a Barcelona en l’entrevista que precedí la guerra entre ambdós sobirans.

Restà fidel a Jaume III; defensà, sense èxit, Cotlliure, i s’ocupà de les negociacions de rendició de Perpinyà (1344). Seguí el seu rei a l’exili, i els béns li foren confiscats.

Citó, senyoria de

1 Resposta

(Grècia, segle XIV)

Feu medieval català, centrat sobre l’actual Làmia (Zituni).

Assetjada la fortalesa el 1310 pel duc d’Atenes Gautier de Brienne amb l’ajuda de la Companyia Catalana, el 1319 fou ocupada per Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona (que hi tenia drets com a fill de Marula de Verona) i fou incorporada al comtat de Salona.

Chiaramonte, Àgata

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, segle XIV)

Dama d’una de les famílies nobles més poderoses de Sicília.

Es casà amb Antoni de Montcada i Abbate, comte d’Adernó, de la branca sicíliana dels Montcada. No tingué fills.

Chercio, Salomó

Deixa un comentari

(Girona, segle XIV)

Escriptor pertanyent a la comunitat hebrea de la ciutat.

És autor de nombrosos tractats.

Centorbi, comtat de

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XIX)

Jurisdicció feudal concedida el segle XIV sobre la ciutat de Centorbi (anomenada, des del 1863, Centuripe), a Antoni de Montcada i Abbate, comte d’Adernó, els descendents del qual la conservaren fins al 1813.

Castro, Joan de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Noble. Prengué les armes per Joan II el Sense Fe a la guerra d’aquest contra la Generalitat catalana.

El 1468 pertanyia a la guarnició de Girona que, al cap d’un temps de setge, hagué de capitular.

Castellví -llinatge-

11 Respostes

(País Valencià, segle XIV – segle XVI)

Llinatge militar, establert al Regne de València arran de la conquesta al segle XIII.

En fou l’estirp documentada Gonçal de Castellví (País Valencià, segle XIV – 1391)  Primer senyor de Carlet i uixer d’armes del rei.

Altres membres d’aquest llinatge foren:

Gaspar de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Era senyor de Carlet. El 1473 formava part de les forces de Joan II el Sense Fe que entraren a Perpinyà i que hi foren assetjades pels francesos.

Gilabert de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. Com altres tres cavallers del seu llinatge, figura entre les forces que resistiren a Perpinyà el setge francès de 1473.

Jaume de Castellví  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1399, a Saragossa, assistí a la coronació bastant retardada que hi celebraren Martí I l’Humà i la reina Maria de Luna.

Lluís de Castellví  (País Valencià, segle XV)  Cavaller. El 1452 fou nomenat, per Alfons IV el Magnànim, membre del consell de la reina Maria de Castella al Principat.

Miquel de Castellví  (València, segle XVI)  Heraldista. De família noble. Honorat Joan II encarregà, per al príncep Carles d’Aragó, fill de Felip II, el Libro de linajes, escudos, armas, devisas y sellos.

Pere de Castellví  (País Valencià, segle XIV)  Cavaller. Féu la guerra contra Castella en temps de Pere III el Cerimoniós. Després de caure Carinyena el 1363, entrà a Aragó amb els grans reforços catalans que acudiren aleshores al front.

Basili de Castellví i de Ponç  (País Valencià, segle XVII)  Governador de València i lloctinent interí del regne. Pertangué a la branca de Villatorcas, d’origen no conegut. Fou el pare de Josep de Castellví Coloma d’Alagó i Borja.