Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Díaz, Rodrigo

(Aragó ?, segle XIV)

(o Díez)  Cavaller i lletrat. Fou membre del consell de Pere III de Catalunya durant la lluita d’aquest contra Jaume III de Mallorca al Rosselló (1343-44).

Nomenat vice-canceller, assistí el rei durant les corts de Saragossa (1347) exigides per la Unió aragonesa. Fou pres com a ostatge per aquesta, però a la fi de les corts fou alliberat.

Poc temps després fou enviat pel rei a València, per prometre corts a la Unió valenciana. El 1348 lluità a la batalla d’Épila, que desféu la Unió aragonesa.

Deurer, Joan

(Illes Balears, segle XIV)

Pintor. Entre la producció que se’n conserva destaca la seva taula representant la Mare de Déu a l’església parroquial d’Inca.

Déu, Guillem de

(Illes Balears, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Ferran de Mallorca a la conquesta de Morea, el 1315. Pel juliol de 1316 sobresortí a la fatal batalla de la Manolada, que tractà vanament de projectar i de dur amb un criteri més hàbil que el de Ferran, mort en aquella jornada per un fort excés d’imprudència.

Un dels seus fills continuà al costat de l’infant fins als darrers moments. Després del desastre, declarà objectivament a l’enquesta realitzada per la Cort de Mallorca.

Desvalers, Francesc

(Illes Balears, segle XIV)

Navegant i viatger. El 1342 comandà una expedició de conquesta, amb dues coques baionesques, a les illes Canàries.

Uns quants anys més tard emprengué un viatge a Tartària, probablement per terra; en tornar-ne fou requerit pels reis de Catalunya per acudir a la cort a fer-ne relació.

Destorrent, Bernat Guillem

(Illes Balears, segle XIV)

Almirall. El rei Sanç I de Mallorca l’envià a Sardenya per reforçar-hi l’expedició de l’infant Alfons, fill de Jaume II el Just.

Arribà a Oristany el 25 d’octubre de 1323, amb tres galeres grosses i 700 homes d’armes, ballesters i remers, esquivant l’estol pisà que hostilitzava amb certa llibertat la costa sarda, per tal com la flota catalana tenia ordres de tancar completament l’accés a Càller, objectiu principal de les operacions.

Despujol, Bernat

(Catalunya, segle XIV)

Metge. És autor de tractats mèdics.

Descoll, Ponç

(Rosselló, segle XIII – segle XIV)

Arquitecte. Format possiblement com a enginyer militar. A sou de la comunitat jueva, construí a Perpinyà el portal i les bestorres del call (1277).

Fou mestre d’obres de Jaume II de Mallorca, se li deuen un gran nombre d’obres a les Illes Balears: cap al 1303 posà els fonaments de les muralles de Ciutadella, el 1305 reconstruí la torre de l’Àngel del castell d’Almudaina de Palma, i la més destacable, dirigí les obres del castell de Bellver, que possiblement ell mateix havia traçat. El 1311, mort el rei, tornà a Perpinyà.

El seu estil es caracteritza per la saviesa a conjuminar la robustesa de les fortificacions amb una austera gracilitat. Hom considera una aportació original seva l’ús de trompes en les capçaleres de les capelles.

Daurer, Joan

(Illes Balears ?, segle XIV)

(o Deurer)  Pintor. Casat amb una filla del també pintor Martí Mayol.

Autor d’una taula gòtica de la Verge Maria que es conserva a la parròquia d’Inca i d’un Sant Miquel a l’església de Sant Joan de Muro (1374).

El seu estil, adscrit al gòtic primitiu, acusa la influència de Ramon Destorrents.

Cortsaví, Arnau de

(Catalunya Nord, segle XIII – segle XIV)

Senyor de Cortsaví (Vallespir). Fill de Ramon de Serrallonga, prengué el cognom de Cortsaví de la seva àvia paterna Ermessenda. Secundà des del 1274 la rebel·lió del vescomte Ramon Folc V de Cardona i de Ferran Sanxis de Castre contra Jaume I.

El 1275 atacà les terres del vescomte Guillem (III) de Castellnou durant l’estada d’aquest a París amb l’infant Pere, el qual, de retorn, lluità personalment contra Arnau a Montboló i el vencé.

El 1278 fou un dels garants del vassallatge del rei Jaume II de Mallorca envers el seu germà Pere II de Catalunya. Tanmateix, el 1285 es decantà definitivament, amb altres grans senyors dels comtats de Rosselló i Cerdanya, a favor de Pere II contra els croats francesos aliats del rei de Mallorca, fet que l’obligà a expatriar-se i que en motivà la confiscació dels béns, situació que perdurà fins al 1298, que fou signada la pau entre Jaume II de Catalunya i Jaume II de Mallorca.

El 1302 assistí a Girona a l’homenatge prestat per l’infant Sanç, hereu de la corona de Mallorca, al rei de Catalunya.

Cortilles, Berenguer de

(Saragossa ?, Aragó, segle XIV – Aragó, segle XIV)

Tresorer i després procurador general de la reina Violant de Bar des del 1393.

Mercader de Saragossa, féu fortuna amb negocis relacionats amb la cort, com l’arrendament de totes les seques dels regnes de Joan I el Caçador, llevat de les de Mallorca (1388), la col·lecta de la dècima papal concedida a Joan I el 1390 i el 1393 (aquesta darrera en societat amb Luchino en l’alineació i després en la recuperació del patrimoni reial tant en època de Joan I com de Martí I l’Humà).

Fou inclòs en el procés del Consell de Joan I, el 1396.