Teresa d’Entença (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Filla de Bernat Guillem de Montpeller i germana d’un altre Bernat Guillem i de Gombau. Es casà amb l’aragonés Joan Ximénez d’Urrea, senyor de Monteagudo i Alcalatén.
Teresa d’Entença (Ribagorça, segle XIV) Dama. Única filla de Guillem d’Entença. A la mort del seu pare, però, heretà els dominis el seu oncle Antoni, i després d’ell, l’oncle d’Antoni, Manuel.
Ponç Hug d’Entença (Ribagorça, segle XII) Fill de Jussiana d’Entença. Fou senyor de la baronia d’Alcolea de Cinca. Ell i la seva mare feren donació del castell de Siscar a l’orde de l’Hospital (1175-76). Fou pare de Jussiana d’Entença.
Ponç Hug d’Entença (Ribagorça, segle XIII – segle XIV) Fill de Bernat Guillem d’Entença (m després 1300) i germà de Bernat Guillem, Gombau i Gil Martines d’Entença. El 1283 figurava entre els rics-homes d’Aragó.
Ponç Hug d’Entença (Ribagorça, segle XIV) Noble. Participà en la conquesta de Sardenya (1323). Deixà un fill legítim, Bernat Guillem, i un d’il·legítim, Manuel d’Entença.
Guillem d’Entença (Ribagorça, segle XIII) Noble. Fill de Berenguer IV d’Entença i germà de Berenguer V. Anà a la conquesta de València i hi fou heretat.
Guillem d’Entença (Ribagorça, segle XIII) Fill de Bernat Guillem de Montpeller, dit d’Entença i de Jussiana d’Entença. El rei l’armà cavaller. Pot ésser identificat amb Ramon Guillem o amb Bernat Guillem d’Entença, o potser era un altre germà mort jove.
Guillem d’Entença (Catalunya, segle XIV) Cambrer reial. Fill de Bernat Guillem. Morí jove. La seva filla Teresa, que es casaria amb l’aragonès Llop de Gurrea, fou la darrera que dugué el seu cognom.
Guillem d’Entença (Ribagorça, fi segle XIII – 1332/34) Fill de Gombau d’Entença, de qui heretà Benavarri i altres feus. De la conquesta de Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata. La seva germana Teresa li donà el lloc d’Ivars i el castell de Barbastre. Fou alcaid de Candanchú, i Alfons III el Benigne el convocà (1331) per anar a la croada contra Granada.
(Ribagorça, segle XIII)
Escuder reial (1275). Fill de Bernat Guillem d’Entença. Fou el pare de:
Gil Martines d’Entença (Ribagorça, segle XIII – segle XIV) Nebot de Gombau, el qual, essent procurador reial a València, el tingué com a lloctinent. Tenia diverses possessions a València i fou majordom de la infanta Teresa. Deixà només dues filles legítimes: Teresa d’Entença (reina de Catalunya) i:
Urraca d’Entença (Ribagorça, segle XIV) Muller del comte Arnau Roger II de Pallars. Posseí el lloc de Sanluri, a Sardenya, i, pel testament de la seva germana, tingué les rendes d’Alcolea.
(Ribagorça, segle XIV – Sardenya, Itàlia, segle XIV)
Noble. El 1369, arran de la gran revolta dels Arborea a Sardenya, Berenguer dirigí una resistència heroica i eficaç al castell sard d’Aiguafreda.
Hom no sap si era fill o germà de Manuel d’Entença, llavors vinculat també a Sardenya, o potser un fill de Berenguer (I) Carròs i de Teresa Gombau d’Entença, que hauria adoptat el cognom matern per raons d’heretatge.
Tenia a Sardenya la senyoria de Sibiola, per la qual havia de mantenir un cavall armat al servei del rei.
(Ribagorça, segle XIV)
Jurisdicció senyorial. Formada per l’agrupació de pobles de la baronia d’Alcolea, que havia pertangut als Entença.
Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell, l’aportà al seu marit, l’infant Alfons (després Alfons III de Catalunya), juntament amb la baronia d’Antillón, i fou transmesa a llur fill, el comte Jaume I d’Urgell, i als seus successors.
En formaren part, entre d’altres, a la dreta del Cinca, diversos pobles d’Aragó i de Sobrarb, i, a l’esquerra del Cinca, Graus, Setcastella i Artasona (Ribagorça) i Clamosa i Pui de Cinca (Sobrarb).
(Catalunya, segle XIV)
Única filla del comte Joan I d’Empúries i de la segona muller d’aquest, Joana d’Aragó i de Navarra. Morí jove.
(València, segle XIV)
Ciutadà. El 1344 fou un dels delegats de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que convocà Pere III el Cerimoniós per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
(Mallorca, segle XIV)
Cartògraf. Autor de la primera carta nàutica mallorquina signada que hom coneix, datada a Palma de Mallorca l’agost de 1339.
Abraça des de la mar Caspi i el golf Pèrsic fins a les illes Canàries i indica, per primera vegada, la ruta transsahariana que mena a Malí, país productor d’or. Mostra totes les característiques de les cartes de l’escola mallorquina anònimes anteriors: toponímia catalana, forma de l’Atlas, de Jutlàndia i de la mar Bàltica, il·lustració de ciutats, figures humanes en el desert, reis (reina de Saba).
És a la Bibliothéque Nationale de París, procedent d’un convent de Venècia.
Se l’ha intentat d’identificar amb Angelino de Dalorto, cartògraf genovès que traçà una carta nàutica datada el 1325. Comparats ambdós documents, el mapa del 1339 presenta una major precisió sobre l’anterior, i, per tant, s’ha d’admetre o bé que Dalorto s’instal·là a Mallorca i es catalanitzà el nom, o bé que existí un cartògraf català, Dulcert, que copià, amplià i posà al dia el mapa de l’italià.
(País Valencià, segle XIV – segle XVIII)
Moneda d’argent, coneguda també amb el nom de ral d’argent. Aquesta moneda era de valor d’un sou i mig, o sigui divuit diners, d’on li ve el nom.
La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1394, en temps del rei Joan I el Caçador.
Les darreres monedes encunyades corresponen als anys 1706-07. Durant els tres segles de vida, el divuitè sofrí una continuada devaluació.
