(Illes Balears ?, segle XIV)
Jurista. Era notari de Palma de Mallorca.
Escriví un comentari sobre les discutides taxes de molitja i segell (1391).
Corso, N.
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle XIV
Cornell i de Luna, Isabel
(Franja de Ponent, segle XIV – País Valencià, segle XIV)
Filla de Lluís Cornell i Cardona. Iniciadora, amb la seva germana Brianda, de la branca valenciana dels Cornell.
Es casà amb el senyor de Moixent, Pere Maça de Liçana i, vídua vers el 1369, fou sol·licitada en matrimoni per diversos pretendents, un dels quals, cosí seu, demanà dispensa al papa Gregori XI, fet exposat en la Dispensació de la senyora de Moixent (1371), opuscle en 146 hexasíl·labs apariats.
Constança de Sogorb
(País Valencià, segle XIII – segle XIV)
Dama. Era única filla de Jaume Pere, fill natural de Pere II el Gran, i de la dama Sança Ferrandis Dias. El 1287 fou lliurada per un temps com a garantia de la concòrdia entre la Unió Aragonesa i el rei Alfons II el Franc.
El 1299 fou compromesa amb el noble aragonès Artal de Luna, fill de Llop Ferrenc. Passaren així als Luna les possessions de l’efímera baronia de Sogorb, propietat del pare de Constança, així com les viles de Paterna i la Pobla de Farnals.
Constança de Sicília i Llança
(Sicília, Itàlia, segle XIV – Nàpols ?, Itàlia, segle XIV)
Dama. Era la filla petita de Joan de Sicília i de Caríntia, duc d’Atenes i de Randazzo, i de Cesarina Llança, i neta de Frederic III de Sicília.
Visqué a la cort de Nàpols amb la seva mare i la seva germana, Elionor, sota la protecció de la reina Joana I de Nàpols, tia seva.
Devers el 1367 es veié complicada als incidentals projectes matrimonials que afectaven principalment la seva germana, la qual cosa li costà un breu empresonament per ordre de la reina.
Sembla que morí soltera.
Consell de Trenta -Mallorca-
(Mallorca, segle XIV – ? )
(o Consell Menor) Assemblea consultiva ordinària del govern de l’illa de Mallorca constituïda com a diputació permanent del Gran i General Consell.
Des del 1392 fou constituïda per trenta membres representants dels estaments (dos del de cavallers, quatre de cadascun dels de ciutadà, mercader i menestral, deu de la part forana, i els sis jurats de Palma de Mallorca).
Entenia en les qüestions encomanades pel ple i podia prendre acords per majoria de tres quartes parts sempre que hi fossin presents almenys tres forans.
Comabella, Ramon
(Montoliu de Segarra, Segarra, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Religiós. Deixà un còdex transcrivint episodis bíblics, als quals afegí una Exposició del parenostre.
Codalet, Pere Ramon de
(Ribesaltes, Rosselló, segle XIV – Catalunya Nord, segle XIV)
Senyor de Pontellà. Majordom de Jaume III de Mallorca, fou ambaixador seu prop de Pere III de Catalunya (1340), i l’acompanyà (1342) a Barcelona en l’entrevista que precedí la guerra entre ambdós sobirans.
Restà fidel a Jaume III; defensà, sense èxit, Cotlliure, i s’ocupà de les negociacions de rendició de Perpinyà (1344). Seguí el seu rei a l’exili, i els béns li foren confiscats.
Citó, senyoria de
(Grècia, segle XIV)
Feu medieval català, centrat sobre l’actual Làmia (Zituni).
Assetjada la fortalesa el 1310 pel duc d’Atenes Gautier de Brienne amb l’ajuda de la Companyia Catalana, el 1319 fou ocupada per Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona (que hi tenia drets com a fill de Marula de Verona) i fou incorporada al comtat de Salona.
Chiaramonte, Àgata
(Sicília, Itàlia, segle XIV)
Dama d’una de les famílies nobles més poderoses de Sicília.
Es casà amb Antoni de Montcada i Abbate, comte d’Adernó, de la branca sicíliana dels Montcada. No tingué fills.
Chercio, Salomó
(Girona, segle XIV)
Escriptor pertanyent a la comunitat hebrea de la ciutat.
És autor de nombrosos tractats.
