Arxiu d'etiquetes: segle XIV

Castellnou, Joan de -poeta-

2 Respostes

(Rosselló, segle XIV)

Poeta. Fou, cap al 1341, probablement, un dels set mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència de Tolosa i defensor a ultrança de les Leys d’amor. En la seva dedicatòria al noble català Felip Dalmau I de Rocabertí, mostra la influència de les Regles de trobar de R. Vidal de Besalú.

Escriví dues preceptives: Compendi de la coneixença dels vicis que es poden esdevenir en els dictats del Gay Saber i Glossari (1341). Les poesies conservades, onze en total, recullen tots els tòpics i els virtuosismes retòrics de l’escola tolosana.

Castellnou, Dalmau (II) de

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIII – segle XIV)

Noble. El 1312 assistí al vassallatge renovat a Barcelona, davant Jaume II el Just, del rei Sanç I de Mallorca. El 1326 era un dels rebels que s’oposaven a la regència de l’infant Felip de Mallorca durant la minoritat de Jaume III de Mallorca i que pretenien donar-la al comte de Foix.

Figurava entre els nobles que arribaren a emparar-se de la persona del petit Jaume. Quan les forces trameses del Principat restabliren l’autoritat de Felip i arribaren a Perpinyà, Dalmau es féu fonedís. Fou decretada la seva persecució.

Castellnou -llinatge-

8 Respostes

(Catalunya Nord, 1020 – segle XIV)

Llinatge vescomtal. L’estirp del llinatge fou Ansemund, el qual era senyor del castell de Cameles el 941 i posseïa nombrosos alous al Vallespir i al Rosselló.

El seu nét Guillem I, vescomte de Vallespir, fou el primer, vers el 1020, a emprar la denominació de Castellnou.

Castell, Antoni -notari-

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XIV)

Notari. Senyor de l’albufera d’Alcúdia i de sa Pobla, senyoria que el seu pare havia obtingut de Jaume II de Mallorca.

El 1384 fou jurat i comissionat assidu a la cort de Pere III de Catalunya, cosa que féu que Joan I el Caçador l’exclogués de les eleccions per a la represa de les corts de Montsó.

El 1391 fou perseguit pels forans a causa dels seus privilegis damunt la pesca de s’Albufera.

Carròs i de Ribelles, Berenguer

3 Respostes

(País Valencià, vers 1333 – 1372/74)

Primer comte de Quirra. Fill de Berenguer (I) Carròs. Després de servir a Sicília, on el rei Pere III el Cerimoniós li donà el castell de Quirra (1349), fou enviat a Sardenya el 1357 i, posteriorment, tornà a Catalunya per prendre part en la guerra contra Castella, on participà en la defensa de Borja i fou premiat amb l’erecció del comtat de Quirra (1363).

Lloctinent reial de Sardenya des del 1369 (encara que n’exercí les funcions des del 1366), hagué de fer front a la revolta iniciada el 1368. Anà a Avinyó com a procurador reial per tal de contractar mercenaris anglesos per a la guerra de Sardenya (1371).

La seva filla i successora fou Violant de Carròs (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Successora del seu pare al comtat de Quirra. Transmeté el cognom Carròs al fill del seu matrimoni amb Berenguer Bertran, anomenat també Berenguer (II) Carròs.

Carròs, Jaume

3 Respostes

(Sardenya, Itàlia, segle XIII – abans 1337)

Veguer de Càller. Fill de Francesc Carròs i de Cruïlles i germà de Francesc, Berenguer (I) i Nicolau Carròs.

Fou el pare de Joan Carròs i de Riuffes (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Fou senyor de Mandas i veguer de l’Alguer (1363-66). Es casà amb Beneta d’Arborea i de Montcada, filla de Joan d’Arborea i néta del jutge Marià IV. Tinguè cinc fills, el més petit dels quals fou:

Joan Carròs i d’Arborea (Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV)  Fou el que heretà la senyoria de Mandas. Fou el pare de:

Francesc Carròs d’Arborea (Sardenya, Itàlia, segle XV)  Obtingué el títol de baró de Terranova. Fou el pare de Dalmau i de Nicolau Carròs d’Arborea i de Mur.

Carròs, Francesc

3 Respostes

(País Valencià, segle XIII – Sardenya, Itàlia, després 1343)

Fill de l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles. Poc temps després de la conquesta de Sardenya, hi anà amb cinquanta genets de reforç. Arran dels incidents entre el seu pare i Ramon de Peralta, tornà també detingut a Catalunya (1326).

Visqué a les terres de València i fou capità de la frontera d’Oliva per a la defensa contra els sarraïns. Armà una galera per ajudar el rei Pere III el Cerimoniós en la campanya contra el rei de Mallorca (vers el 1343).

El seu pare l’havia volgut casar amb una parenta de la reina Elisenda de Montcada, però la seva muller fou Teresa Ximenis de Borriol; foren els pares de:

Joana Carròs i Ximenis de Borriol (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Es casà amb Ramon de Boixadors i tingué per successora la seva filla Alamanda de Boixadors. També fou la mare de Teresa.

Carroç, Jaume

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – Sardenya ?, segle XIV)

Noble. El 1347 passà a Sardenya amb un Alemany Carroç, formant part del cos de reforç que dirigia Hug de Cervelló.

Aquest contingent seria delmat a la batalla dels Aidu di Turdu.

Caramany, Guillem de -cavaller, s XIV-

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XIV)

Cavaller. Es destacà per la seva oposició a la regència de Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d’aquest, Jaume III de Mallorca. Fou un dels capdavanters del moviment que pretenia traspassar la tutoria i regència al comte Gastó I de Foix.

Aquest moviment fou vençut el 1326 per les forces que envià Jaume II el Just des del Principat, a requeriment de Felip, per restablir l’orde al Rosselló.

Capellades, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Tortosa, Baix Ebre, segle XIV)

Argenter. Establert a Tortosa, on hi realitzà treballs remarcables.