Arxiu d'etiquetes: segle XIII

Almenara, Berenguer d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Frare hospitaler. Possiblement es tracta de l’homònim que, en 1244, rebé del rei Jaume I el Conqueridor algunes donacions petites al regne de València, com a recompensa probable d’un bon servei militar. Fou castellà de la fortalesa d’Amposta, pertanyent al seu orde, i també mestre d’aquest.

En 1273 s’enemistà amb l’infant Pere, el futur Pere II el Gran, el qual el detingué i empresonà. Aquesta circumstància agreuja les relacions tibants que sostingueren per aquest temps l’infant i el rei. El monarca arribà a fonamentar per un temps la seva enemistat amb el promogènit sobre l’empresonament de Berenguer d’Almenara. En reclamà iradament la llibertat.

Arran de la conciliació entre pare i fill, el 22 desembre del mateix any, l’infant Pere dugué amb ell Almenara davant el monarca, com a prova d’haver-lo alliberat.

L’any següent representà el vescomte Ramon Folc V de Cardona en els tractes que aquest tingué amb Jaume I poc abans de trencar-hi.

Alier, Guillem d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Escriptor. Autor d’un Art de trobar. El seu manuscrit pertanyia a la biblioteca del rei Martí I l’Humà.

Es conservava encara, en 1835, al convent de la Mercè de Barcelona.

Jaume d'Alaric

Alarig, Jaume d’

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

(o Alarich, Alaric, Alerig)  Diplomàtic. Havent rebut a la primeria de 1267 una ambaixada d’Abacà, ca dels tàrtars de Pèrsia, Jaume I el Conqueridor  hi correspongué amb la tramesa d’Alarig com a ambaixador extraordinari, amb la missió de guanyar l’auxili dels tàrtars per a la croada a Terra Santa que projectava aleshores el monarca català.

Jaume d'AlarigPel desembre de 1268, trobant-se Jaume I de visita a Toledo, el rei rebé noves de la propera tornada del seu ambaixador en companyia de dos emissaris tàrtars, notícia que causa gran impressió al rei castellà Alfons X, perquè palesava l’abast molt llunyà de la projecció política del rei Conqueridor.

Alarig es presentà davant el rei Jaume a València, amb els dos enviats que l’acompanyaven, el 18 de gener de 1269. Havia aconseguit l’aliança del ca per a la croada, aprofitant la seva rivalitat amb els turcs selèucides, aleshores ocupants de Terra Santa.

La suspensió de la croada deixaria l’aliança sense efecte pràctic.

Aiguafreda, quadra d’

2 Respostes

(Vallès Oriental, segle XIII – segle XVIII)

Antiga demarcació que comprenia els termes d’Aiguafreda, Valldaneu, Bertí, el Brull, la Móra i Tagamanent, centrada a l’antic castell d’Aiguafreda, conegut amb el nom de castell de Cruïlles i situat entre l’actual poble d’Aiguafreda i l’antiga parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda.

La senyoria passà dels Aiguafreda als Vilaragut (segle XIII), als Basella (segle XIV), als Cruïlles (segle XV), als Aimeric (segle XVII) i als Pignatelli (segle XVIII).

Abril

Deixa un comentari

(Santiago de Compostela ?, Galícia, segle XIII – Catalunya, segle XIII)

(o Abril Peláez)  Bisbe d’Urgell (1257-69). Havia estat mestre en teologia i ardiaca de Salamanca. Intentà de bandejar les doctrines albigeses infiltrades al bisbat.

És conegut, sobretot, per haver condemnat, junt amb l’inquisidor Pere de Cadireta, la memòria d’Arnau I, darrer vescomte català de Castellbó, mort el 1226.

Romànic, art

Deixa un comentari

(Catalunya, segles X al XIII)

Corrent artístic i cultural.

ARQUITECTURA: A Catalunya sorgí (segle X) l’anomenat primer romànic català amb carreus rústics, decoració amb arcs cecs i bandes llombardes; al principi s’usà coberta de fusta (Sant Pere del Burgal), però aviat fou substituïda per la volta de canó (Santa Maria d’Amer, Santa Cecília de Montserrat, Sant Martí del Canigó) i, a la primera meitat del segle XI, per una cúpula en el creuer (Santa Maria de Ripoll, Sant Vicenç de Cardona, Sant Miquel de Cruïlles). Les formes del primer romànic es fonen amb d’altres del romànic francès o italià (catedral de la Seu d’Urgell, claustre de Sant Cugat del Vallès, catedral de Girona).

ESCULTURA: Les primeres mostres de Catalunya són a Santa Maria de Ripoll i a Sant Benet de Bages. Florí amb caràcters propis a partir del segle XII (claustres de Sant Pere de Galligants, de Sant Joan de les Abadesses, de la catedral de Girona, de Sant Cugat del Vallès, de la catedral de Tarragona i especialment la façana de Ripoll, decorada amb una sèrie de baixos relleus que reprodueixen amb gran exactitud els dibuixos de la Bíblia de Farfa).

PINTURA: a Catalunya hi ha frescs considerats entre els més valuosos de l’estil, procedents de Sant Quirze de Pedret, del grup de Taüll i de Sant Joan de Boí.