Arxiu d'etiquetes: segle XIII

Besora -varis bio-

Gilabert de Besora  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. El 1399, assistí a Saragossa, a la solemne coronació de Martí I l’Humà i de la reina Maria de Luna.

Jaume de Besora  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. El 1283 fou un dels cent seleccionats per a combatre al camp de Bordeus al costat de Pere II el Gran i contra els valedors de Carles d’Anjou.

Jaume de Besora  (Catalunya, segle XV – Còrsega, Itàlia, 1451)  Cavaller i conseller reial. L’any 1451 fou nomenat lloctinent general de Còrsega per Alfons IV el Magnànim, durant un intent de conquesta de l’illa. La seva mort dificultà la penetració catalana; fou reemplaçat per Antoni d’Olzina.

Ramon de Besora  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels garantidors, el 1256, de la concòrdia pactada per acabar les lluites civils a l’Urgell. Actuà de testimoni al casament del comte Àlvar I d’Urgell amb Cecília de Foix.

Roger de Besora  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. Fou veguer d’Urgellet i procurador del vescomte Roger Bernat IV de Castellbó. En morir aquest (1381), fou administrador del vescomtat en nom de l’hereu Mateu. Besora aconseguí que aquest succeís Gastó Febus, comte de Foix (1391), tot i que havia estat designat Carles VI de França com a successor.

Bes, Arnau de

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Fou conseller i acompanyant de Pere II el Gran.

Signà com a testimoni el testament que el rei atorgà a port Fangós, el 3 de juny de 1282, abans de sortir en expedició a Barbaria i a Sicília.

Bernat de Berga -bisbe Elna, 1230/58-

(Catalunya, segle XIII)

Bisbe d’Elna (1230-58). El 1233 contribuí a restablir la concòrdia entre els comtes Nunyó Sanç de Rosselló i Bernat de Foix. Assistí a l’assemblea de Tarragona (1234), convocada per Jaume I de Catalunya.

Fou el primer dels bisbes d’Elna que començaren a residir temporalment a Perpinyà. El 1245 consagrà l’església de santa Justa i santa Rufina de Prats de Molló.

Bellvís -varis bio-

Arnau Bellvís  (Catalunya, segle XVI)  Frare dominicà. Es doctorà a la universitat de París. Escriví obres teològiques i relatives a les Sagrades Escriptures.

Bartomeu de Bellvís  (Catalunya, segle XIII – Aragó ?, segle XIV)  Cavaller templer. Fou comanador de Montsó. El 1308, quan el Temple fou dissolt, tractà per un temps de defensar la fortalesa que tenia assignada.

Jaume de Bellvís  (Catalunya, segle XIII)  Jurista. Escriví algunes obres avui perdudes, de les quals resten els títols: De usu feudorum, Disputationes variae i Additiones in Novellis.

Pere de Bellvís  (Urgell, segle XII) Cavaller. Participà a la conquesta de Lleida (1149). En 1167 seguí el comte Ermengol VII d’Urgell a Lleó, i lluità al costat d’ell a la conquesta d’Extremadura. El 1181 donà els seus drets sobre Llorenç de Vallbona i Maldanell al monestir de monges cistercenques de Vallbona.

Bell-lloc, Simó de -noble, s. XIII-

(Catalunya, s XIII)

Noble. Participà a les campanyes contra els sarraïns valencians.

El 1249, amb Guillem de Bell-lloc, rebé en donació reial terres a Alboraia i a Algemesí.

Batlle, Arnau

(Peralada, Alt Empordà, segle XIII)

Conseller reial. El 1272 fixà la residència a Perpinyà, al servei de l’infant Jaume de Mallorca, que, en esdevenir rei (1276), el nomenà conseller. El 1282 era lloctinent del rei a Perpinyà.

El 1285 fou empresonat per Pere II el Gran a causa de la rivalitat d’aquest amb el seu germà Jaume de Mallorca, però no tardà a refer la seva fortuna.

Barzelai, Leví

(Barcelona, segle XIII)

Savi hebreu. De la comunitat hebrea de Barcelona. En fou una de les figures més prestigioses pel seu talent i la seva cultura.

Fou el pare de Jafuda Barzelai  (Barcelona, segle XIII)  Escriptor. Escriví una traducció catalana de màximes i sentències de filòsofs orientals.

Bardoll, Guillem

(Castellserà, Urgell, segle XIII)

Batlle de Castellserà. Col·laborà amb el seu senyor Ramon II de Montcada quan aquest, al costat de Jaume I, prengué part al setge de Balaguer (1228), durant la campanya contra els Cabrera, animada pels propòsits de restablir al comtat d’Urgell els drets de l’hereva legítima del comtat, Aurembiaix.

Trobant-se en greu perill Ramon de Montcada, el defensà amb un valor exemplar.

Bardaixí, Abraham ben

(Catalunya ?, segle XIII)

Jurista hebreu. Assolí un gran prestigi al seu temps. Fou anomenat el Ciceró hebreu.

Ha estat considerat antecessor del llinatge catalano-aragonès del mateix nom.

Barberà, Ramon de -varis-

Ramon de Barberà  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Destacà a la cort del comte Berenguer Ramon II de Barcelona. Mostrà gran enemistat envers el Cid, del qual es burlà públicament en algunes ocasions. La seva actitud causà part dels ressentiments que inclinarien el Cid a combatre el comtat de Barcelona.

Ramon de Barberà  (Reus, Baix Camp, segle XIII – Catalunya, segle XIII)  Eclesiàstic i canonista. Nebot del bisbe Guillem de Barberà, fou ardiaca de la catedral de Lleida. Alfons II de Catalunya li confià una ambaixada a Roma per a negociar la pau amb el papa. Li són atribuïts uns comentaris a Gracià i uns escolis al Digest.

Ramon de Barberà  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Participà a la campanya per desposseir Jaume III de Mallorca, el 1344. Un cop ocupada la vila de Cotlliure, Pere III el Cerimoniós el nomenà cap de la nova guarnició de la plaça.