(Catalunya, segle XIII)
Noble. Pare de Beatriu de Cabrenys.
Fou el darrer senyor de l’antic llinatge de Cabrenys, la baronia de la qual es componia del terme actual de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), i terres del Vallespir, amb els pobles de Costoja i de Sant Llorenç de Cerdans.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Bisbe de Girona (1227-45). Participà en l’expedició de Jaume I el Conqueridor a Mallorca, durant la qual formà part del consell reial i fou àrbitre del repartiment.
(Borja, Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XVIII)
Família establerta a Xàtiva. Foren ducs de Gandia.
Adquiriren una gran importància en la vida política d’Itàlia i de l’Església romana durant els segles XV i XVI, ja que dos dels seus membres foren nomenats papes: Alfons de Borja –Calixt III– (1456-58) i Roderic de Borja –Alexandre VI– (1492-1503).
(Catalunya, segle XIII)
Jurista i religiós. El 1277, essent abat de Sant Feliu de Girona, fou designat amb Arnau Desjardins, bisbe de Tortosa, i Domènec de Terol, per a la ponència redactora del Llibre dels Costums de Tortosa.
No pogué ocupar-se’n. Hagué de substituir-lo Ramon de Besalú.
(Ripoll, Ripollès, segle XIII – Olot ?, Garrotxa, segle XIII)
Noble. Vivia a Olot el 1293. Es el cap conegut del llinatge del mateix nom residenciat a la capital de la Garrotxa, del qual han sortit en temps moderns eminents naturalistes.
Fins a mitjan segle XIX els membres d’aquesta família visqueren a la mateixa casa.
Andreu Boixadors (Catalunya, segle XV) Poeta. Només se n’ha conservat una obra d’intenció satírica, bastant grollera.
Arnau de Boixadors (Catalunya, segle XIII) Noble. Formà part de la casa reial. Rebé diverses cases i terres del rei a València entre el 1273 i el 1276.
Bernat Guillem de Boixadors (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Es distingí servint Pere III el Cerimoniós a la guerra contra Castella. El 1363 formà part dels abundants reforços introduïts a Aragó, després de la caiguda de Carinyena, per contenir l’ofensiva de Pere el Cruel.
Miquel de Boixadors (Lleida, segle XV – Catalunya, segle XV) Cavaller. El 1462 es mostrà partidari de la Generalitat contra Joan II. Fou nomenat membre del consell assessor de la Generalitat el mateix any, el substitució del desafecte Galceran Burguès.
Onofre de Boixadors (Catalunya, segle XVI – després 1586) Fill de Bernat-Guerau de Boixadors i d’Urries. Iniciador de la branca de Pontons.
Guillem de Boixadors (Catalunya, segle XIII) Un dels successors de Ramon de Boixadors. Vengué Tarrés i Fulleda al monestir de Bonrepòs (1232).
Guillem de Boixadors (Catalunya, segle XIII) Nebot de l’anterior Guillem de Boixadors. Formà part del seguici de Jaume I a Girona i a València entre el 1246 i 1250.
Guillem de Boixadors (Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, 1323) Fill i hereu de Berenguer de Boixadors. Germà de l’almirall Bernat. Veguer de Cervera i Tàrrega (1311-18). Morí en la conquesta de Sardenya i fou succeït pel seu fill Guillem (a continuació).
Guillem de Boixadors (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Senyor de Boixadors i de Sant Pere Sallavinera (Anoia). Fill de l’anterior Guillem. Fou veguer de Cervera i Tàrrega (1318-a1340). Fou el pare o el germà de Bernat.
(Aragó, segle XII – País Valencià, segle XVII)
Família de militars i cavallers que s’establí a València el segle XIII.
Els seus membres participaren en la conquesta de València, i durant els segles XIV i XV, introduïren i fomentaren, en llur senyoriu de Manises, la indústria artística morisca de la ceràmica de reflexos metàl·lics.
Una branca d’aquesta família s’establí a Nàpols després que Alfons IV el Magnànim sotmeté aquell regne (1443).
L’estirp dels Boïl fou Garcia Asnares de Boïl (Aragó, segle XII – vers 1143) Senyor de les valls de Gallani i del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:
Felip Boïl (Aragó, segle XII) Senyor del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:
Garcia Boïl (Aragó, segle XII – segle XIII) Senyor del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:
Benet Boïl (Aragó, segle XII – segle XIII) i de Pere Boïl (Aragó, segle XII – País Valencià, segle XIII) Ambdós germans prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres. Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl i fou el pare de:
Guerau Boïl i Foces (País Valencià, segle XIII) Fou el pare de Pere Boïl i d’Aragó.
Francesc Berenguer de Blanes (País Valencià, segle XV) Cavaller. El 1463 sostingué dures bandositats amb Lluís Crespí de Valldaura. Lluità a favor de Joan II a la guerra civil catalana. El 1466 manava algunes naus reials que perseguiren d’altres de la Generalitat i les obligaren a refugiar-se a Marsella. Fou lloctinent del monarca a Mallorca.
Guillem de Blanes (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Fou cap de la casa de l’infant Joan, el futur Joan I de Catalunya, tan bon punt fou creada aquella, en concedir-se al príncep nou nat el títol ducal de Girona. Demostrà un gran zel en el seu càrrec.
Ramon de Blanes (Catalunya, segle XII – segle XIII) Cavaller. Fou un dels catorze primers que prengueren l’hàbit de la Mercè en ser creat l’orde (1218), segons la relació existent d’aquell fet. Seria el primer màrtir de l’orde.
Ramon de Blanes (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. El 1394 intervingué com a diplomàtic a les negociacions empreses amb el comte de Foix. Fou un dels assistents a les Corts de Barcelona que demanaren al rei Martí I l’Humà, el 15 d’abril de 1410, la designació d’un successor per al cas de morir sense fills. Casat amb Blanca de Palau, foren els pares de Francesc, Jofre i Ramon de Blanes i de Palau.
(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. El 5 de maig de 1265 fou nomenat capità de les naus armades per combatre els sarraïns, potser substituint en funcions al joveníssim almirall Pere Ferrandis d’Híxar, bastard del rei Jaume I el Conqueridor.
Dades dels Països Catalans 