Pere de Berga (Catalunya, segle XII) Magnat. Fill de Guillem Ramon. Prestà a Alfons I el Cast homenatge pels castells de Peguera i de Fígols, i per les seves cases fortes de Berga i de Vallmanya.
Pere de Berga (Catalunya, segle XIII) Noble. Pertanyia al bàndol de Nunyó Sanç durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I. Fou un dels qui procuraren, el 1226, una concòrdia entre la seva facció i la de l’infant Ferran. La qüestió seria resolta l’any següent, amb la pau d’Alcalà.
(Palol, Elna, Rosselló, segle XII – Rosselló ?, segle XII)
(o de Palou, o de Palazol) Trobador. El primer trobador català de qui es coneix el nom.
Fou probablement cavaller i estigué al servei d’Arnau d’Avinyó, marit d’Ermessenda d’Avinyó, a qui dedicà algunes cançons, de les quals se’n conserven nou, escrites en occità i ajustades als cànons de l’amor cortès.
(Ribagorça, segle XII)
Noble. Serví fidelment Ramon Berenguer IV de Barcelona i Alfons I el Cast. Fou bon home d’armes.
Participà molt destacadament a la presa de Conca (1177), durant la campanya d’auxili a Castella.
(Illes Balears, segle XII)
Àrab convers del temps de Jaume I el Conqueridor.
Prengué l’hàbit dominicà i es distingí en l’evangelització dels sarraïns de Mallorca.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. Prengué part a la conquesta de Lleida (1149) amb les tropes d’Ermengol VI d’Urgell que col·laboraren decisivament amb les de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
(Catalunya ?, segle XII – Montserrat, Bages, segle XII)
Compositor benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat.
Tingué fama de ser un excel·lent intèrpret de flauta.
(Perpinyà, Rosselló, segle XII – segle XVIII)
Antiga comanda hospitalera. La casa de Sant Vicenç de Bajoles, l’actual mas Anglada, entre Perpinyà i Castellrosselló, era la principal dels religiosos hospitalers al Rosselló i tenia sotmeses les senyories o cases subalternes de Bompàs, Cabestany i Sant Nazari, i és esmentada ja el 1172.
La successió de comanadors (el primer conegut és del 1211) s’allargà fins a la Revolució Francesa (1790).
Vivien a la casa de Bajoles un prior i diversos frares, mentre que els cavallers tenien residència a Perpinyà.
(Rosselló, segle XI – segle XII)
Noble. Fill del comte Gausfred II de Rosselló. Regentà el comtat en nom del seu nebot Girard I, quan aquest anà per segona vegada en croada a Terra Santa (1107-12).
Mort Girard I en data incerta, que cal situat entre 1113 i 1115, i essent encara menor d’edat el fill del comte difunt, Gausfred III, es produí encara una segona regència d’Arnau Jofre, fins que arribà a la majoria d’edat.
(Rosselló, segle XII)
Senyor del castell de Salses, als límits septentrional del Rosselló.
Mort el comte Girard II de Rosselló sense successió, pel juliol de 1172, el comtat passà a la jurisdicció directa del rei Alfons I el Cast. El 25 del mateix mes, Guillem d’Apià retia vassallatge al monarca per la seva fortalesa de Salses.
(Illes Balears, segle XII)
Almirall almoràvit al servei dels Banü. Capturà l’estol almohade que a les ordres del mercenari català Ibn Ruburtayr, que ell empresonà, s’havia desplaçat a Mallorca per tal d’aconseguir el vassallatge dels successors d’Ishäq ibn Gäniya.
Dades dels Països Catalans 