Arxiu d'etiquetes: segle XI

Gurb, Bernat Sendred de

(Catalunya, segle XI)

Magnat. Senyor del castell de Gurb. Era fill de Sendred i germà del bisbe d’Elna Berenguer.

Fou actiu repoblador i defensor dels castells de marca de l’Anoia i el Penedès. Entaulà un llarg plet sobre jurisdiccions amb el bisbat de Vic, sostingut pel seu parent Hug de Cervelló. El plet fou resolt a favor del bisbat per una sentència del 1029 i per una concòrdia obtinguda, gràcies als bons oficis del bisbe Oliba, devers el 1034.

Aquest any participà amb altres cavallers en una dura acció contra els sarraïns prop d’Argençola, en la qual morí Guillem de Mediona.

Fou partidari de Mir Geribert en l’oposició que aquest noble mantingué contra el comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

Guiu I d’Albon

(Albon, França, segle XI)

Comte d’Albon. Es casà amb Agnès de Barcelona, filla del comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

Tinguereun un fill, potser el nebot que Ramon Berenguer II lliurà com a ostatge en els seus tractes amb al-Mu’tamid de Sevilla (1077), i combaté amb el Cid; fou ferit per aquest durant la seva breu estada a la cort comtal (1081).

Guitard -abat Sant Cugat-

(Catalunya, segle XI)

Abat de Sant Cugat del Vallès (1011-1053).

Desplegà una gran activitat en la defensa i el repoblament de les terres del seu monestir al Penedès (Olèrdola, Santa Oliva, Albinyana, estany de Calders), que li disputaven la casa vescomtal barcelonina i els Santmartí i altres nobles (hagué de recòrrer sovint al tribunal comtal: 1011, 1013, 1017).

Guisla de Barcelona

(Barcelona, segle XI)

Dama. Filla del vescomte Geribert de Barcelona i d’Ermengarda, una de les filles de Borrell II de Barcelona. Era germana, per tant, del cèlebre i bel·licós Mir Geribert.

Es casà amb Folc I de Cardona. Fills seus foren els futurs vescomtes de Cardona Ramon Folc I i Folc II.

Guillem de Cerdanya

(Catalunya, segle XI)

Bisbe d’Urgell (1041-75). Fill del comte Guifré II de Cerdanya.

El seu germà Guifré, arquebisbe de Narbona, li comprà simoníacament el bisbat d’Urgell (1041); malgrat això, el 1050 s’oposà a les pretensions del seu altre germà, el comte Ramon I de Cerdanya, sobre Urgell i, més tard, secundà els processos d’excomunió contra el primer.

Girona, vescomtat de

(Catalunya, segle IX – segle XI)

Jurisdicció del comtat de Girona. El primer vescomte en fou Guifre (vers 850).

Fins a Guiniguís, dit Mascaró (segle X), no es veu una línia successora clara. Dels cinc fills d’aquest, el succeí l’hereu Sunifred (982-1008), que fou el pare de Ramon (senyor de Lloret i ardiaca de Vic) i segurament de Guillem de Muntanyola, cap dels Montcada.

L’hereu en fou, però, Amat de Montsoriu (m v 1035), casat amb Sança. Tingueren dos fills, Sanç i Ermessenda, i aquesta es casà amb Guerau I de Cabrera; amb aquest matrimoni restaren units els casals de Girona i de Cabrera i s’inicià així una nova línia successòria derivada especialment dels Cabrera.

Geribert de Barcelona

(Barcelona ?, segle X – segle XI)

Vescomte de Barcelona (985-990). Fill segon del vescomte Guitard.

Es casà amb Ermengarda, filla del comte Borrell II.

L’hereu del vescomtat fou el seu germà Udalard I, que fou fet presoner per al-Mansur (985). Durant el seu captiveri a Còrdova (cinc anys), Geribert exercí la funció vescomtal.

El 1011 pledejà, en va, amb Sant Cugat, la possessió d’Albinyana i Moja pel testament del seu germà Adalbert.

Tingué tres fills: Mir Geribert, Guisla i Folc.

Ermessenda (de Cardona)

(Catalunya, segle XI)

Muller del vescomte Ramon Folc I de Cardona. En restà vídua el 1086.

N’havia tingut dos fills: Bremond II, que morí sense successió essent captiu dels sarraïns, i Ermessenda, que es casaria amb Deudonat Bernat de Claramunt i faria beneficiari aquest casal del vescomtat de Cardona.

Erill -llinatge-

(Erillcastell, Alta Ribagorça, segle XI – segle XIX)

Llinatge feudal establert al castell d’Erill, d’on prengué el nom.

El primer personatge documentat (1077) és Ramon (I) d’Erill.

Sembla que s’extingí a mitjan segle XIX i en recolliren l’herència els Montoliu, que es cognomenaren Montoliu-Erill.

Entença -llinatge-

(Ribagorça, segle XI – Catalunya, segle XVI)

Llinatge. Originari de la Ribagorça, anà estenent els seus dominis fins a l’Ebre.

El primer senyor de la baronia d’Entença conegut fou:

Berenguer I d’Entença  (Ribagorça, segle XI), el qual assistí al setge de Barbastre (1065). Tingué un fill anomenat:

Gombau I d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó i la unió catalano-aragonesa (1137). Fill seu sembla que fou un:

Berenguer II d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Tingué dos fills, Berenguer III i Bernat d’Entença, que foren origen de les dues gran línies del llinatge: