(País Valencià, segle IX)
Bisbe de València durant la dominació musulmana. El 862 assistí al concili de Còrdova, que debaté la qüestió de l’heretgia antropomorfista.
(País Valencià, segle IX)
Bisbe de València durant la dominació musulmana. El 862 assistí al concili de Còrdova, que debaté la qüestió de l’heretgia antropomorfista.
(Catalunya Nord, segle IX)
Vescomte de Conflent. Secundà les tasques del comte Salomó I de Cerdanya.
(Catalunya Nord, segle IX)
Fundador, ensems amb uns quants companys, i primer abat del monestir de Sant Andreu d’Eixalada (840-841), al qual aportà els seus béns.
La casa monacal, tanmateix, no hauria sobreviscut si no hi hagués ingressat el convers urgellès Protasi, el 854.
Bernat Cavalleria (Manlleu, Osona, segle IX) Religiós. Fou prior del monestir de Manlleu.
Pere Cavalleria (Tarragona, segle XVI) Eclesiàstic. És autor d’un tractat apologètic publicat el 1592.
Salomó de Cavalleria (País Valencià, segle XIII) Hebreu notable. Fill de Jafuda de Cavalleria. Jaume I el Conqueridor el nomenà, poc abans de morir, batlle de Morvedre, amb estada franca al castell i jurisdicció sobre altres llocs. També li concedí alguns altres privilegis.
(al-Andalus, segle IX)
Hagib de la taifa de Còrdova. Per ordre d’Abd al-Rahman II de Còrdova, vers el 850, devastà els voltants de Barcelona i assetjà Girona sense poder-se’n emparar.
(Rosselló, segle IX)
Personatge llegendari. Basat en les persones de Girard, comte de Viena (?-877), i Girard I, comte de Rosselló (1102-13). Comparsa de la Cançó de Rotllan, protagonitza una cançó de gesta no conservada, composta vers el 1115. N’hi ha una versió coneguda, redactada en francoprovençal a mitjan segle XII.
Els autors de les dues versions, amb la intenció de donar-los un clima català, hi multipliquen els topònims i antropònims catalans i esmenten el gentilici catalans i potser el corònim Catalunya, llavors poc difosos fronteres enllà.
Guerau III de Cabrera, el rei Martí I l’Humà, la crònica Flos mundi i Jeroni Pujades conegueren els poemes o texts derivats d’ells.
(Catalunya ?, segle IX)
Personatge. Apareix amb el títol de vescomte de Barcelona en temps de Guifré I el Pilós.
No ha estat establerta cap relació entre ell i Ermemir, del qual sembla davallar la nissaga vescomtal de Barcelona.
(Catalunya, segle VIII – segle IX)
Primer comte d’Empúries (vers 813 – vers 817). Nomenat pel rei franc Lluís el Pietós, però pertanyent a una nissaga autòctona.
En 813 obtingué una victòria en una batalla naval damunt els sarraïns.
(Catalunya, segle IX)
Prohom. Fou un destacat col·laborador de Guifré I el Pilós.
Féu aprisions al Ripollès i en vengué partides al comte, tot contribuint a la tasca repobladora d’aquest.