(o Butsènit de Lleida) Santuari (la Mare de Déu de Butsènit), al sud-oest de la ciutat, a la dreta del Segre (a la partida de Rufea Sobirana).
Era una antiga torre-granja, transformada ja el 1347 en santuari. El 1592 hi fou traslladada la cartoixa d’Araceli, fins aleshores establerta a l’antic monestir de canonges regulars de Sant Ruf del mateix terme de la ciutat.
Una barca travessa el Segre en aquest indret.
Llogaret i santuari de la Mare de Déu de Bruguers, situat sota el castell d’Eramprunyà, a la vora oriental del massís de Garraf.
Enderrocada l’antiga capella de Bruguers propera al castell, esmentada ja el 1321, la imatge fou traslladada el 1509 a l’església de Santa Magdalena de Sitjar, l’actual santuari de Bruguers, obra romànica del segle XIII, d’una nau, amb absis semicircular i un portal gòtic, davant el qual és conserva una creu de terme de la mateixa època.
Santuari marià i antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de la Bovera), situat damunt un tossal (589 m alt) a la dreta del riu Corb, en un lloc de vella tradició eremítica.
El monestir fou fundat per Pere de Tàrrega el 1195, probablement com a filial de Vallbona de les Monges. El 1237 fou iniciat el trasllat de la comunitat al proper monestir de Vallsanta -on subsistí fins al 1589-, i el mateix 1237 una part de la comunitat passà al nou monestir de Valldaura (Olvan, Berguedà).
Resten alguns elements del claustre i altres vestigis romànics a la casa dels ermitans de la Bovera, refeta entre el 1726 i el 1730. Al Museu Diocesà de Vic hi ha el notable retaule gòtic (segle XV).
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Antic priorat premostratenc (Santa Maria de Bonrepòs) depenent de Bellpuig de les Avellanes i santuari marià (on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs, del segle XIII), és situat al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs, contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols.
El 1205 fou donat a Bellpuig, que encomanà a tres canonges i a algunes monges i donades la cura del santuari i de l’hospital annex. El 1224 fou assignat com a dotació de l’hospital premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat.
El títol de prior de Bonrepòs fou dut fins al segle XVIII per un canonge de Bellpuig.
L’antic monestir es convertí en una gran masia al centre de la quadra de Bonrepòs.
Caseriu, al voltant del santuari de la Mare de Déu de Berà, situat vora la costa, damunt un turó; prop seu hi ha diverses urbanitzacions i establiments turístics i residencials.
El nom prové possiblement del comte Berà de Barcelona (segle IX), que probablement establí fortificacions en aquesta zona del Gaià; la pèrdua d’aquestes avançades militars podria ésser que haguessin motivat la destitució del comte.
Entre Berà i Roda de Berà, sobre la carretera de Barcelona a València, hi ha l’arc de Berà.
(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)
Barri i antic santuari (la Mare de Déu de Bellvitge), existent ja el 1407 i refet el 1493, situat a la part baixa del terme de Santa Eulàlia de Provençana, separat de la Zona Franca de Barcelona per l’autovia de Barcelona a Castelldefels.
Sorgit a l’entorn de l’ermita de Bellvitge com a barri de residència obrera massiva. El 1968 el santuari esdevingué parròquia.
Hi ha la moderna residència sanitària de la Seguretat Social. Estacions de ferrocarril i de metro.
Veïnat i santuari de la Mare de Déu de Bellulla, situat damunt la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes.
Edifici romànic, el santuari pertangué als dominicans de Santa Caterina de Barcelona, entre el 1611 i el 1835.
La imatge, venerada com a advocada de la vista, fou perduda després de l’incendi del 1835, i el 1872 fou retrobada i col·locada a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936.
Santuari (la Mare de Déu de Bell-lloc), situat a la parròquia de Sant Joan de Palamós, sota el castell de Vila-romà (dit també castell de Bell-lloc).
Esmentat ja al segle XIII, fou reedificat el 1758; l’antiga imatge fou destruïda el 1936.
El santuari resta molt vinculat al record de la figura de Josep Oriol, que en fou beneficiat (1675).
Casa i santuari de la Mare de Déu de la Salut, que forma un enclavament entre el d’Alàs i Cerc, a la zona de contacte entre la plana regada de la Seu i els contraforts del Cadí, a l’esquerra del Segre.
Fins al segle XVIII era residència d’estiu dels jesuïtes de la Seu d’Urgell.
(aranès: Era Artiga de Lin) Antic llogaret despoblat i santuari de la Mare de Déu d’Artiga de Lin, situats a l’esquerra del riu d’Et Joeu. El santuari és propietat dels pobles de Betlan, Aubert i Vilac i hi ha un hotel.
La vall del riu d’Et Joeu o vall de l’Artiga de Lin, coberta de fagedes i avetoses, és una de les més visitades pel turisme pirinenc.
A 1.460 m d’altitud, s’estenen els gran prats naturals del pla d’Era Artiga, on es troben la urbanitzada font d’Era Artiga i el refugi d’Et Plan dera Artiga; domina el pla el mall d’Era Artiga (2.709 m alt).
Entre el santuari i el pla d’Era Artiga es troben, al peu d’un salt d’aigua, la font d’Et Gressillon, i, envoltats de bosc, els goells d’Et Joeu, ressurgència de l’aigua de fosa de les geleres de la Maladeta.
Dades dels Països Catalans 