Arxiu d'etiquetes: santuaris

Coll, el -Barcelona-

Barri, a la part alta de la ciutat, al vessant septentrional del coll de Font-rúbia, obert entre el turó de la Creueta del Coll o d’en Falcó (249 m alt), unit al massís de Collserola pel coll dels Penitents, i el turó del Carmel, vora el santuari del Coll (antic monestir de la Font-rúbia), actualment parròquia.

Es formà a l’últim terç del segle XIX amb l’edificació de petites torres i cases d’un i dos pisos amb jardí, i al primer terç del segle XX anà esdevenint zona de segona residència dels barcelonins. El camí del Coll es convertí en la principal via de comunicació entre Horta i Vallcarca.

Els anys 1950 i 1960 fou un important nucli d’atracció de la població immigrada, i hi han estat construïts, de manera anàrquica, grans blocs i cases de pisos, fins al cim de la muntanya (amb sectors de barraques). Els grans desnivells i la manca d’urbanització fan difícil la circulació a la part alta.

Actualment és unit al barri del Carmel.

Cisa, la

2 Respostes

(Premià de Dalt, Maresme)

Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, situat a tocar del mas Cisa, entre els pobles de Premià i de Vilassar de Dalt.

El lloc de la Cisa és esmentat ja el 995, i la masia, el segle XIII; hom té referències del santuari des del 1408; l’edifici construït el 1543 fou cremat el 1713 per les tropes borbòniques (només en restà la imatge gòtica). El nou edifici fou acabat el 1759.

Fins al 1936 posseí una gran quantitat d’ex-vots mariners.

Catllar, el -Vilallonga de Ter-

4 Respostes

(Vilallonga de Ter, Ripollès)

Santuari on és venerada la imatge romànica de la Mare de Déu del Catllar, situat entre el Ter i la riera del Catllar, damunt llur confluència, a l’indret de l’antic castell del Catllar (n’és originària la família Descatllar, senyors de la Roca d’Abella).

La riera del Catllar és afluent de capçalera del Ter, encaixada a la coma del Catllar.

El front principal és format per la serra del Catllar i la roca Pastuira (2.689 m alt), partió d’aigües amb la capçalera del Freser; els contraforts septentrionals, molt encinglerats, l’aïllen de la vall de Carlat, i els meridionals, de la de Tregurà.

Catllar, el -Ripoll-

6 Respostes

(Ripoll, Ripollès)

Antic santuari (Santa Maria del Catllar). Havia estat consagrat el 1040 per l’abat de Ripoll, que havia rebut el lloc del comte de Cerdanya.

Fins al 1970 era del terme de la Parròquia de Ripoll, al cim de la serra del Catllar, prolongació oriental de la serra de Matamala (1.118 m alt), al baix Ripollès, la qual s’estén des de la riera de Vilardell, a l’oest, fins al Ter, damunt Ripoll, a l’est, al qual desemboquen les aigües del vessant meridional, directament o per la vall de les Llosses, que la limita al sud; les aigües del vessant septentrional desguassen al Freser.

Castellbó, col·legiata de

2 Respostes

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Col·legiata secular (Santa Maria de Castellbó) (1436), fundada com a successora de l’antiga abadia de Santa Cecília d’Elins, les monges de la qual s’havien refugiat el 1392 a Castellbó, des d’on es resistiren a la seva supressió, decretada el 1383.

Constava d’un prior i set canonges. Subsistí fins al concordat del 1851.

Actualment és església parroquial de la vila de Castellbó.

Carrànima

Deixa un comentari

(Abella de la Conca, Pallars Jussà)

Santuari de la Mare de Déu de Carrànima, a 1.624 m alt, al cim de la serra de Carrànima, alineació muntanyosa de direcció est-oest, limitada pels forats d’Abella i de Bóixols, al sud de la serra de Carreu, que separa la vall d’Abella de la conca de Tremp.

Carmel, el -Barcelona-

6 Respostes

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, a l’antic terme d’Horta. Al vessant septentrional del turó del Carmel o turó d’en Móra (267 m alt), punt culminant de l’alineació formada pels turons de la Creueta del Coll, del Carmel, de la Peira i de la Rovira, que separa Horta de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles; enllaça a la part més baixa amb la Teixonera i amb el nucli antic i l’eixample d’Horta.

Els anys 1920 era format principalment per torres d’estiueig; a partir del 1950 s’hi inicià la construcció a gran escala i d’una manera anàrquica, tot i que és considerat oficialment zona verda.

El fort pendent agreuja la manca de planificació urbanística. Els serveis i les comunicacions a mitjans del segle XX eren gairebé inexistents. La població és principalment d’origen andalús.

El santuari del Carmel (la Mare de Déu del Carmel), donà nom al turó i al barri. Al vessant meridional hi ha el parc Güell (1903).