(pop: Lurdes) Santuari marià, situat a la serra de Prats, prop de la vila, a 741 m alt.
Fou erigit el 1882, i fou refet i molt ampliat el 1958 per l’arquitecte Josep M. Pericas.
Arxiu d'etiquetes: santuaris
Lurda de la Nou
(la Nou de Berguedà, Berguedà)
(pop: Lurdes) Santuari marià, a poca distància de l’església parroquial.
Fou erigit entre el 1880 i el 1885 per Antoni Comellas.
És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, amb fonts i una piscina per a malalts.
Lorita -Maresme-
(Sant Andreu de Llavaneres, Maresme)
Santuari en ruïnes, prop del límit amb Dosrius, al peu del turó de Lorita, sobre can Lloreda.
Segons tradició, fou convent de templers; però, més probablement, fou la capella de Santa Eulàlia de Deodates (1340), renovada el 1746.
Lord, santuari de
(Sant Llorenç de Morunys, Solsonès)
Santuari de la Mare de Déu de Lord (1.175 m alt), situat sobre la roca de Lord.
Segons la llegenda, un bou i un bover trobaren la imatge de la Mare de Déu (que de fet és romànica, segle XIII) el 1870.
El santuari existia ja el segle X. Primer se n’encarregaren ermitans i donats, i més tard els dominics.
Cremat el 1835 durant la primera guerra carlina, fou reconstruït el 1870 i s’hi instal·là durant un temps una comunitat de trapencs.
Llorito, el -Tarragona-
Santuari, dedicat a la Mare de Déu del Llorito, al nord de la ciutat. La seva construcció fou patrocinada pel prevere tarragoní Pere Mir a partir de l’adquisició a Itàlia d’una imatge de la Verge, al segle XVI.
El santuari fou ampliat el segle XVIII i destruït el 1823 per l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
La imatge fou conservada al convent de l’Ensenyança fins al 1936, any que fou destruïda.
El santuari fou refet a partir de 1957.
Llongarriu
Masia, antiga parròquia i actual santuari (la Mare de Déu de Llongarriu), a la Vall del Bac, enlairada a 740 m alt, al vessant septentrional de la serra de Malforat.
L’església, romànica, fou restaurada el 1672; depèn de la de Porreres.
Lledó, el -Alt Camp-
Santuari de la ciutat on és venerada la Mare de Déu del Lledó, imatge gòtica d’alabastre trobada el 1366; és situat al passeig dels Caputxins.
Des del 1585 fins a la desamortització del 1835 estigué a càrrec dels caputxins.
Actualment és parròquia.
Joncadella
1 Resposta
(Sant Joan de Vilatorrada, Bages)
Santuari (Santa Maria de Joncadella). Figura des del segle XIII com a filial de la canònica de Manresa.
A partir del segle XV es convertí en santuari marià: la Mare de Déu de Joncadella és la patrona del Bages.
L’actual temple és del segle XVIII, i el retaule del començament del segle XIX.
Guàrdia de Sagàs, la
Poble i santuari (Santa Maria de la Guàrdia), situats a 675 m alt, en un cim de la serra de Biure (dita també serra de la Guàrdia).
L’antic santuari esdevingué parròquia el 1698 (en depenen Biure i Valldoriola) i el primitiu edifici fou ampliat aleshores (damnificat el 1936, ha estat refet posteriorment).
La imatge, talla romànica (segles XIII-XIV) que abans del 1936 es venerava a la capella dita de la Troballa (també destruïda), fou traslladada després al santuari.
Gràcia, santuari de -varis geo-
Gràcia (Alcover, Alt Camp) Antic santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a 640 m alt, a la vall de Gràcia, entre la serra Lluera i el puig de Marc, dins l’antic terme de Samuntà, construït el 1687.
Gràcia (Biar, Alt Vinalopó) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), a l’est de la vila. La imatge que hom hi venerava, del segle XV, fou destruïda el 1936.
Gràcia (Cinctorres, Ports) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat al nord-oest de la vila.
Gràcia (l’Escala, Alt Empordà) Antic monestir servita (la Mare de Déu de Gràcia), al nord de la vila, al camí d’Empúries. Fundat el 1606, damunt una ermita de la mateixa advocació, subsistí fins al 1835.
Gràcia (Llucmajor, Mallorca Migjorn) Santuari de la Mare de Déu, fundat el 1497 pel franciscà Miquel Galmés.
Gràcia (Maó, Menorca) Santuari, situat als afores de la ciutat, vora el cementiri, on es venera la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó. L’edifici primitiu (hom suposa que hi havia hagut antigament un convent agustí) fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el segle XVIII.
Gràcia (les Oluges, Segarra) Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper al poble. L’edifici fou construït el 1419. Pertangué als agustins de Cervera.
Gràcia (Santa Susanna, Maresme) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), aturonat al límit amb el terme de Pineda. Fou bastit el segle XVIII.
Gràcia (Sitges, Garraf) Santuari (la Mare de Déu de la Gràcia), actualment al sector occidental del terme.
Gràcia (Vila-real, Plana Baixa) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), situat a la dreta del Millars, 2 km al nord-oest de la ciutat. A més de l’església i de l’oratori (on és tradició que fou trobada la imatge, gòtica, ja venerada a mitjan segle XIV), obra del segle XVII, hi ha l’hostatgeria, antic convent franciscà (1577).
Dades dels Països Catalans 