Antiga quadra. Situada prop de Cornet, a la vall de la riera de Gaià.
Abeiar, l’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Sallent de Llobregat
Botjosa, la
Colònia minera, situada al sud de la vila, entre la sèquia de Manresa i el Llobregat.
Hi ha mines de potassa explotades des del 1932, amb una producció de 250.000 tones l’any.
Fucimanya
Llogaret, al voltant del santuari de la Mare de Déu de Fucimanya, dins l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma.
Era una quadra que el 1214 fou comprada pel monestir de Sant Pere de la Portella, formada per sis masos i el santuari, situat des del 1309 sota el patronat de la Portella.
Estradé i Rodoreda, Sebastià
(Sallent, Bages, 14 març 1923 – Avinyó, Bages, 13 abril 2016)
Escriptor i científic. Fou president de la secció de dret aeronàutic i de l’espai del Col·legi d’Advocats de Barcelona (1992-96).
Ha publicat: Una guerra civil (1961, narracions), les novel·les per a joves Més enllà no hi ha fronteres (1966), Astronàutica (1970) i Quan tornis, pinta una mica de pluja (1996), i ha col·laborat a “Cavall Fort”.
Cornet -Bages-
Poble, a l’esquerra del riu de Cornet, afluent per l’esquerra del Llobregat, que neix als altiplans que limiten el Lluçanès pel sud-oest, dins el terme de Gaià, i desguassa a la vila de Sallent.
L’església parroquial (Santa Maria), romànica (fi del segle XII), té un notable portal.
Dins el seu terme hi ha les ruïnes d’un antic castell, el Castellet de Cornet, esmentat al segle XIV.
Cabrianes
Poble (284 m alt), situat a uns 600 m del riu, a l’esquerra, entre la vila i el Pont de Cabrianes. Prop del Llobregat hi ha una gran fàbrica de filats i teixits.
L’església parroquial és dedicada a sant Ramon.
Vilà i Valentí, Joan
(Sallent de Llobregat, Bages, 29 març 1925 – Barcelona, 23 agost 2020)
Geògraf. Llicenciat en filosofia i lletres, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona (1965). Pedagog sistemàtic, ha estat un gran investigador i especialista en geografia agrària.
La seva obra és nombrosa i ha col·laborat en diverses revistes especialitzades: cal esmentar La comarca de Bages (tesi doctoral), i articles com L’origen del mas i del mercat, Coeficientes e índices demográficos, La transhumància a Catalunya (en col·laboració amb Salvador Llobet), Ibiza y Formentera, islas de la sal.
Ha dirigit La Tierra y sus límites (1967), i la Geografía de España (2 volums, 1972). Cal assenyalar també La península Ibérica (1968), obra dedicada als estudiants universitaris, Un decenni de geografia a Catalunya (1945-54) (1979) i El camí de Pau Vila cap a la geografia (1982).
El 1990 fou elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans i el 1994 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.
Claret i Clarà, Antoni Maria
(Sallent, Bages, 23 desembre 1807 – Fontfreda, Llenguadoc, França, 23 octubre 1870)
Eclesiàstic i sant. Conegut popularment per pare Claret. Fill d’un teixidor, després de fer estudis a l’escola de Llotja, i els eclesiàstics, a Vic, on fou ordenat sacerdot (1825), fou rector durant uns quants anys. Passà a Roma per ingressar a la Companyia de Jesús.
Decantat, però, per la vocació missionera, tornà a Catalunya i recorregué a peu tot el país predicant missions populars. Fomentà la predicació i les edicions religioses en llengua catalana (fundà l’editorial Llibreria Religiosa, que publicà obres seves). A Vic, fundà la congregació de fills de l’Immaculat Cor de Maria (1849).
Arquebisbe de Santiago de Cuba (1851-60), hi exercí una gran obra pastoral i social (creació d’entitats benèfiques, caixes d’estalvi, etc). Cridat el 1857 a Madrid, fou confessor d’Isabel II de Borbó, fet que li reportà crítiques. Al concili Vaticà I (1869) defensà el dogma de l’Assumpció de Maria.
Morí exiliat, però la seva despulla fou duta a Vic, a la casa mare de la congregació fundada per ell. Fou canonitzat el 1950.
Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
(Sallent de Llobregat, Bages, 1984 – )
Entitat. Creada arran de la elaboració d’un complet arxiu de fotografies i historials dels gegants i nans dels Països Catalans.
Actualment té més de quatre-centes colles afiliades i la seva organització interna es basa en diverses coordinadores comarcals.
L’any 2000 rebé el Premi Nacional de cultura popular que atorga la Generalitat de Catalunya.
Enllaç web: Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya
Dades dels Països Catalans 