(Felanitx, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, vers 1520)
Teòleg i metge. Nebot de Bartomeu Caldentey. Fou ordenat sacerdot després del 1462, i es dedicà a la predicació, on excel·lí. Fou canonge de la seu de Mallorca. Durant algun temps dirigí espiritualment Isabel Sifre.
Publicà Hugoni Senensis expositio in libros Tegni Galeni cum questionibus (Pavia, 1496).
(Santa Maria del Camí, Mallorca, 22 novembre 1887 – Sant Jordi, Palma de Mallorca, 20 novembre 1918)
Poeta i eclesiàstic. Vicari de Sant Jordi (Palma de Mallorca).
És autor d’unes Poesies de to menor, amb predomini del paisatge humil i de tema religiós, publicades pòstumament (1964).
(Inca, Mallorca, 1893 – Palma de Mallorca, 1978)
Escriptor. Canonge-arxipreste de la seu mallorquina. Participà als Jocs Florals.
És autor del poema In hoc signo vinces (1913), del drama La trobada de la Mare de Déu de Pollença i d’Edificant la ciutat. I. Amor (1935).
En prosa escriví, entre altres, un Himnario litúrgico (1944), així com l’anotació al Blanquerna en l’edició d’“Els Nostres Clàssics” (1954).
(Palma de Mallorca, 1785 – 1846)
Escriptor. Rector de Sant Nicolau de Palma de Mallorca, molt perseguit per les seves idees antiliberals.
En el seu llibre Venganza de la hipocresía contra el amigo de la verdad (1842), publicat en part, ridiculitzà la formació del Llibre verd, padró dels liberals del 1820. També escriví un Viaje a la famosa gruta llamada Cueva de la Ermita… de Artá (1841).
(València, 16 gener 1745 – Madrid, 5 maig 1804)
(o Cavanilles) Botànic i sacerdot. Preceptor dels fills del duc de l’Infantado, amb el qual es traslladà a París (1777-89), on assistí a les classes dels naturalistes de Lamarck, Jussieu i Desfontaines.
Escriví Monadelphiae Classis Dissertationis decem (1785), Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia (1795-97) i Icones et descriptiones plantarum (1791-1801), en sis volums.
Fou director del jardí botànic de Madrid (1801).
(Rosselló, segle XVIII)
Escriptor i sacerdot. Fou rector de Sant Llorenç de la Salanca des del 1763.
El 1777 escriví una adaptació de la Tragèdia Santa o drama de la Passió en dues parts (Presa de Jesús a l’hort de Getsemaní i Triumfo de la creu).
(Benigànim, Vall d’Albaida, 1682 – València, 22 febrer 1703)
Pintor i sacerdot. Decorà l’església dels Sants Joans.
(Palma de Mallorca, segle XVII – Lloseta, Mallorca, 7 febrer 1730)
Sacerdot i escriptor.
Escriví El prodigio en ambos amores (1701), Història de la invenció miraculosa de la imatge de la Mare de Déu de Lloseta.
(Ceret, Vallespir, 1867 – Perpinyà, 1959)
Historiador i sacerdot.
De la seva producció sobresurten les obres Promenades archéologiques: Elna et sa cathédrale (1909), L’abboye de Saint-André-de-Sureda (1911), La seigneurie du Vernet (1947) i Le mystère de la Crèche.
(Barcelona, segle XIII)
Rabí de la comunitat hebrea barcelonina.
El rei Jaume I el Conqueridor l’autoritzà a construir una sinagoga.
Dades dels Països Catalans 