(Berguedà)
(o riu de Metge) Riu de la comarca, afluent dretà del Llobregat.
Format al vessant oriental del coll de la creu de Campllong per la confluència de petits torrents de les serres de Queralt i de la Tossa (torrent de l’Alou) i dels rasos de Peguera (torrents Major i de Tagast).
Després de passar vora la ciutat de Berga desemboca al seu col·lector aigua amunt de Sant Quirze de Pedret.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Coma de la vall de Boí, a l’antic terme de Barruera.
La seva capçalera és limitada per les agulles de Dellui (2.542 m alt), al nord, el tuc de la Muntanyeta (2.673 m), les pales de Cubieso (2.782 m) i la collada de Dellui (2.595 m) (que comunica aquesta zona amb la vall Fosca), a l’est, i la pala de Dellui (2.803 m) i la pala de Morrano (2.636 m), al sud.
El barranc de Dellui, afluent, per la dreta, del riu de Sant Nicolau, és emissari de l’estany de Dellui.
(o la Daró) Riu (43 km) de la comarca.
Neix a les Gavarres, al terme de Cruïlles, drena les aigües de Santa Pellaia, del Montnegre i rega la vall on s’assenten Sant Sadurní de l’Heura, Sant Miquel de Cruïlles i Cruïlles i travessa la Bisbal d’Empordà, on es deriva la sèquia del Molí, després rep, per la dreta, la riera de Fonteta i, per l’esquerra, el Rissec, prop de serra de Daró, on es aprofitat per a regar la plana, i segueix paral·lel al Ter, en aquest sector rep, per l’esquerra, la riera Nova i, per la dreta, els antics corrents que fins el segle XIX s’embassaven a l’estany d’Ullastret, actualment dessecat.
Unit a la riera de Pals, es perd en els aiguamolls de la platja de Pals, prop de la desembocadura del Ter.
(Arbúcies / Sant Hilari Sacalm, Selva)
Afluent esquerrà de la riera d’Arbúcies (dit també riera de la Pineda), entre els dos municipis, que neix al sud de la vila de Sant Hilari Sacalm, desemboca al seu col·lector sota el castell de Montsoriu.
Despoblat i antic terme, al vessant del Priorat de la Serralada Pre-litoral; es comunica amb Alforja pel coll de Cortiella, obert entre el puig Cerver i la punta del Motllor.
El riu de Cortiella, que neix sota aquest coll, és afluent del riu de Siurana per l’esquerra, després de passar per Porrera (Priorat).
El lloc formava part de la Comuna del Camp de Tarragona.
(ant: la Conomina) Raval, a la vora del Cardener, a l’indret on aquest forma un pronunciat meandre. el seu territori era, des de l’alta edat mitjana, condomini dels vescomtes i dels abats de Cardona.
L’església de Sant Antoni, esmentada ja el 1371, fou erigida en parròquia a la segona meitat del segle XIX.
Dins el terme hi ha l’antic Salí de Cardona; aprofitant la força hidràulica del riu hi foren instal·lades, especialment al segle XIX, diverses indústries, en part abandonades.
El 1926 hi fou instal·lada la fàbrica de depuració de sals de la Unió Espanyola d’Explosius, que donà lloc a la colònia del Salí de Cardona.
Poble, a l’esquerra del riu de Cornet, afluent per l’esquerra del Llobregat, que neix als altiplans que limiten el Lluçanès pel sud-oest, dins el terme de Gaià, i desguassa a la vila de Sallent.
L’església parroquial (Santa Maria), romànica (fi del segle XII), té un notable portal.
Dins el seu terme hi ha les ruïnes d’un antic castell, el Castellet de Cornet, esmentat al segle XIV.
(Conca de Barberà / Urgell / Segrià)
Riu (57 km), afluent esquerrà del Segre.
Neix a Llorac, a la serralada de Santa Coloma de Queralt i recull les aigües d’una part de la Segarra i de l’Urgell. Passa per Vallfogona de Riucorb i es perd en els regatges del canal d’Urgell, entre Belianes i Bellpuig d’Urgell.
Prop d’aquesta darrera vila, en reapareix el curs, alterat per les aigües del canal, i penetra al Segrià, fins que desemboca, a l’esquerra del Segre, més avall de Vilanova de la Barca.
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Vila (635 m alt) i antic municipi, incorporat el 1970 a l’actual, situat al peu del mont de Conques (697 m alt), a la dreta del riu de Gavet (anomenat també riu de Conques).
L’església parroquial (Sant Miquel), edificada sobre la primitiva romànica, conserva el Sant Crist de Conques, imatge gòtica procedent de Covet. El castell de Conques, enrunat, és esmentat ja el 1055.
Fou dels comtes de Barcelona (segle XI) i dels d’Urgell, passà a la jurisdicció dels barons d’Orcau, els quals hi fundaren, vers el 1342, un convent de clarisses (Santa Maria de Conques), posat per l’infant Enric d’Aragó sota salvaguarda reial el 1483 i que Urbà VIII suprimí el 1624.
En la guerra civil del 1936-39 hi hagué el front des del març 1938 fins al gener 1939; la població restà molt destruïda.
L’antic municipi comprenia, també, l’antic terme de Castelltallat, el santuari de les Esplugues i l’hostal de Jaume de l’Obac.
(Osona / Vallès Oriental)
Riu (41 km), el més important de les dues branques originàries del Besòs.
Neix als espadats occidentals de la plana de Vic i corre en direcció nord-sud fins a l’aguabarreig amb el Mogent, a Montmeló.
Drena el sector meridional de la comarca d’Osona i entra al Vallès Oriental, després de travessar la Serralada Pre-litoral, aprofitant la gran línia de falla que separa el massís del Montseny dels cingles de Bertí i formant el congost que li dóna nom.
De cabal molt escàs, és de règim pluvial mediterrani, amb fortes minves d’estiu, i unes altres vegades provoca inundacions.
La seva vall és una important via de comunicació que, enllaçant la ciutat de Barcelona amb el Pirineu, ha tingut un paper decisiu en l’evolució de la comarca d’Osona.
Dades dels Països Catalans 