Arxiu d'etiquetes: rius

Matarranya, el -riu-

16 Respostes

(Franja de Ponent)

Riu (100 km) de la conca de l’Ebre, que neix al sector central dels ports de Beseit, a uns 1.100 m alt, gràcies a la unió de diversos rierols, el més important dels quals és el de Capac.

Corre al llarg de 97 km, primer encaixat entre calcàries secundàries i més tard per la depressió de Vall-de-roures, la qual drena després d’obrir-se pas a través d’una sèrie de gorges; pren la direcció nord, passa per Massalió, Maella i Nonasp, i desemboca a l’Ebre prop de Faió. Al seu curs baix forma grans meandres encaixonats.

És un riu poc cabalós, de règim pluvial mediterrani, amb dos màxims equinoccials i un marcat estiatge (juliol-agost); és subjecte a crescudes excepcionals, que fan pujar el nivell fins a tres o quatre metres per sobre del normal.

Els principals afluents són, al sector de capçalera, el riu de la Pena i el riu Ulldemó, al curs mitjà la vall d’Alcanyís, que hi aflueix per l’esquerra prop de Massalió, i, al curs baix, el riu d’Algars, el més cabalós dels seus tributaris, que per la dreta li dona les seves aigües prop de Nonasp.

S’aprofita per al regadiu mitjançant una sèrie de sèquies locals que donen lloc a hortes riberenques (Vall-de-roures, Massalió, Maella i Nonasp).

Al sector de capçalera, per tal de regular les aigües de regadiu, l’any 1919 es construí l’embassament de la Pena, amb la qual cosa es pensava també inicialment regar les terres de secà.

Malagraner

1 Resposta

(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)

Enclavament (1,27 km2), entre l’antic terme del Bellestar de la Tinença i el de Rossell, a la capçalera del riu de la Sénia, conegut en aquest sector també per riu de Malagraner.

Mal, riu *

Deixa un comentari

(Alt Empordà)

Veure> el Rimal  (afluent de la Muga).

Major, riu -Conflent-

5 Respostes

(Conflent)

Afluent dretà de la Tet, format al vessant nord-oest del Canigó pels rius de Cadí i de la Llipodera, dins el terme de Castell de Vernet.

Drena els termes de Vernet i de Cornellà de Conflent, i desemboca a Vilafranca de Conflent.

Els seus afluents principals són, per la dreta, la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç.

Magre, riu

28 Respostes

(País Valencià)

Riu, afluent esquerrà del Xúquer. També l’anomenen rambla d’Algemesí.

Neix entre les serres de la Bicuerca i d’Utiel; s’encaixa en una vall estreta fins al curs mitjà, on forma la vall dels Alcalans, a la Ribera Alta (comarca que recorre en direcció nord-oest – sud-est).

Aflueix al Xúquer, aigües avall d’Algemesí, on arriba generalment sec, a causa de l’aprofitament de les seves aigües, especialment als termes de Carlet i Alginet, per a regatges, els quals es destinen sobretot al conreu de tarongers.

El seu curs és de 130 km de llargària; és de règim pluvial, amb un màxim el gener i un mínim el juliol, i amb crescudes els mesos d’octubre, desembre i gener. A fi d’evitar l’efecte dels estiatges, s’hi construí l’embassament de Forata,

Els principals afluents per l’esquerra són el Millars i el Bunyol, i per la dreta, el Madre.

Madriu, riu * -Pallars Sobirà-

Deixa un comentari

(Pallars Sobirà)

Veure> el Romadriu  (afluent de la Noguera Pallaresa).

Madriu, riu -Andorra-

10 Respostes

(Andorra)

Afluent esquerrà de la Valira.

Neix a la coma de Vallcivera (2.340 m alt), dins el comú d’Encamp, rep per l’esquerra el riu de Perafita amb la riera de Claror i desguassa prop de les Escaldes d’Andorra.

A través del canal de Ràmio alimenta la central d’Engolasters.

Llumeneres

1 Resposta

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

Llogaret (1.317 m alt) de la parròquia, a l’esquerra del riu de Llumeneres, que neix a la calm Ramonet i aflueix per l’esquerra a la Valira, a Sant Julià.

Llosa, la -Baixa Cerdanya-

5 Respostes

(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Antic poble, situat a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, aigua amunt del poble, sota les ruïnes del castell de Lles.

Pertangué a la mitra d’Urgell. La capella del castell esdevingué santuari dels Àngels de Viliella.

Llipodera, riu de la

4 Respostes

(Castell de Vernet, Conflent)

Curs d’aigua del massís del Canigó, afluent esquerrà del riu de Cadí.

Neix a la línia de crestes formada pel pic de Sethomes, el coll de Bocacerç, el pla Guillem i la creu de la Llipodera (2.040 m alt).

Forma la vall de la Llipodera.