(Miravet, Ribera d’Ebre)
Preceptoria i comanda dels templers.
Centrada pel castell de Miravet, situat a la dreta de l’Ebre, dominant el pas de Barrufemes.
Fortalesa àrab, fou conquerida per Ramon Berenguer IV (1153), i la donà als templers.
Del 1317 al 1835 estigué a mans dels hospitalers.
(Baix Camp / Priorat / Ribera d’Ebre)
Relleu orogràfic del prelitoral del sistema Mediterrani Català, situada entre les tres comarques. Forma part de les serres que separen la cubeta de Móra del Mediterrani.
S’estén perpendicularment a la serra de Montalt i a la costa, en direcció nord-sud, amb inclinació cap a l’est. Els replans són tabulars, en forma de mola.
Assoleix 914 m alt, a la mola de Llaberia.
Poble (700 m alt), al vessant occidental de la serra de Llaberia, a la capçalera de la riera de Capçanes.
L’església parroquial (Sant Joan Degollat) és romànica (segles XII-XIII) i fou fortificada.
Jaciment arqueològic, del bronze final i primera edat del ferro. Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla.
S’hi han documentat dos períodes d’ocupació. El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga.
El segon període, s’inicia durant la primera meitat del segle VI aC quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers.
Des del final del segle VIII aC rebé importacions d’origen fenici.
Embassament de l’Ebre. Té una capacitat d’11,4 milions de m3, i més de 40.000 kWh de mitjana.
Gairebé tota l’energia elèctrica es dirigeix cap a Reus i Barcelona.
És un pantà molt contaminat pels vessaments químics d’Ercros entre abans del 1988 i el 1993, el que donà lloc a un faraònic projecte de descontaminació valorat en 165 milions d’euros.
(Flix, Ribera d’Ebre, 2 juny 1897 – 1973)
Empresa. Constituïda amb capital alemany procedent de Chemische Fabrik Elektron i Elektrizitäts AG per a la fabricació de productes químics, especialment clorur de calci i altres derivats del clor o de la sosa càustica.
Tingué el sosteniment financer de la companyia Ehinger de Basilea. L’any 1904 començà la col·laboració amb la Cros, que es convertí posteriorment en accionista majoritària.
Adquirí la mina Andresinta de lignit, de Mequinensa, salines a Almeria i la producció de les de Torrevella.
Patí dificultats durant la guerra civil espanyola, especialment durant la batalla de l’Ebre.
Reconstruïda el 1941, durant la Segona Guerra Mundial i anys posteriors fou sotmesa a controls aliats rigorosos per raó dels seus capitals alemanys.
El 1973 fou absorbida per la Cros.
Poble (182 m alt), uns 7 km al nord de la vila, prop del límit amb els termes de Móra la Nova i de Garcia, a la dreta del barranc de Darmós, que aflueix a l’Ebre, per la dreta, a Móra la Nova.
La parròquia de Sant Miquel fou fundada com a vicaria perpètua el 1784.
La població fou destruïda el 1810 per les tropes napoleòniques (l’església fou refeta en 1862-67).
Massís muntanyós (734 m alt), dit, també, la muntanya de Tivissa, que s’estén al sud de la vila, entre la mola de Genessies, a l’est, al límit amb el Baix Camp, fins a la ribera esquerra de l’Ebre, prop de Ginestar.
Separa la conca de l’Ebre de la dels torrents costaners que desemboquen al golf de Sant Jordi.
(Miravet, Ribera d’Ebre, 1319)
Text filial dels Costums de Lleida. Aprovat pel castellà d’Amposta per a tota la batllia de Miravet, escrits en català i traduïts l’any següent al llatí. El seu títol original fou Costums e doctrina de tota la batllia de Mirave.
Per aquest text foren abolits a la batllia de Miravet els Costums de Lleida, pels quals s’havien regit els seus habitants durant el temps en què havien estat sota el domini de l’orde del Temple.
Les disposicions d’aquests Costums fan referència principalment al règim econòmic matrimonial i al de successions, si bé reprodueixen preceptes vigents en altres indrets de Catalunya, com la innecessitat de la institució d’hereu per a la validesa del testament i la prescripció de trenta anys.
Important poblat ibèric, a l’indret de l’antic lloc de Banyoles, dominant l’Ebre.
Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Ildirda. Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C. Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, han permès de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases.
Sembla que visqué sobretot durant la primera època ibèrica (segles IV-III aC).
Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, així com també les monedes, són citats, a vegades, amb el nom de Tresor de Tivissa.
Dades dels Països Catalans 