Arxiu d'etiquetes: revistes

Verdader Català, Lo

3 Respostes

(Barcelona, 15 març 1843 – 31 maig 1843)

Revista religiosa, política, científica, industrial i literària en català. El seu lema era La prosperitat de Catalunya i lo record de les seves grandeses.

Tingué una periodicitat quinzenal, però per dificultats econòmiques -no aconseguí gaires subscriptors- només n’aparegueren sis números.

Tingué només tres redactors, que signaren sempre amb inicials: MRB (que no ha estat identificat), JMR (possiblement identificable amb el mercedari Josep Maria Rodríguez) i PRP (potser Pere Roquer i Pagani), però no ha estat provada una suposada intervenció de Joaquim Rubió i Ors.

La publicació defensà aferrissadament l’ús de la llengua catalana i publicà especialment articles religiosos (d’apologètica catòlica), temes agrícoles i industrials (defensà el proteccionisme), polítics (molt conservador, però amb un cert to moderat) i de divulgació de la història i literatura de Catalunya.

Malgrat la seva curta durada, la seva importància és molt considerable, tant pel contingut com per l’època en què aparegué, i hom l’ha considerada com un clar precedent periodístic de la Renaixença.

Teologia Actual

Deixa un comentari

(Barcelona, 1993 – )

Revista. Fundada sota el patrocini de l’Institut de Teologia de Barcelona (actualment Institut Superior de Ciències Religioses), amb la finalitat de divulgar el pensament teològic entre un públic ampli.

De presentació àgil i atractiva, combina els articles doctrinals (breus i concisos) amb informacions religioses i comentaris de llibres.

Apareix cinc vegades l’any i n’és director Joan Guiteras.

TBO

12 Respostes

(Barcelona, 17 març 1917 – setembre 1998)

Revista infantil il·lustrada. Representà, en particular pel seu caràcter eminentment festiu i per donar predomini a les historietes dibuixades sobre la narració escrita, una innovació en el camp de les publicacions infantils.

La seva primera època durà fins a la guerra civil. A la segona època, iniciada el 1941, hi van col·laborar excel·lents guionistes i dibuixants. Amb el temps el setmanari es guanyà també l’atenció del públic adult i el seu nom, en adaptació fonètica (tebeo), es generalitza per designar qualsevol revista infantil d’historietes, rivalitzant durant molt de temps amb la paraula còmic.

El 1983 deixà de publicar-se i, després d’un intent breu per reaparèixer el 1986, va tornar a editar-se el 1988 sota la direcció de Víctor Mora.

Serra d’Or

68 Respostes

(Montserrat, Bages, octubre 1955 – )

Revista mensual il·lustrada en català. Editada sota el patronatge del monestir de Montserrat. Presentada com a segona època d’un butlletí del mateix títol que va fusionar-se amb la publicació “Germinabit”, ambdós de caire religiós i cultural. És en realitat la primera i més important revista cultural catalana de la postguerra.

Vehicle d’expressió de les generacions d’intel·lectuals catalans formats en l’exili interior, ha disposat sempre de col·laboradors d’alt nivell en la crítica literària, la teoria econòmica i la crítica social. Vigilada per l’administració pública, ha sofert expedients i ha pagat penyores en els períodes de més forta repressió contra la cultura catalana.

Dirigida primer per Jordi Pinell (fins al 1962), per Maur M. Boix (fins al 1994) i per Josep Massot i Muntaner (des del 1995), amb la col·laboració d’un consell assessor, ha destacat sempre per la seva amplitud ideològica i per estar oberta a totes les vessants del pensament català.

Des del 1967 s’atorguen els premis de la Crítica “Serra d’Or” als diferents gèneres literaris.

Patufet, En

27 Respostes

(Barcelona, 3 gener 1904-desembre 1938 / 6 desembre 1968-29 juny 1973)

Primera revista infantil en català. Fundada pel grup de l’antic Foment Autonomista Català, sota la direcció d’Aureli Capmany. Comptà en una primera època amb il·lustracions de Joaquim Muntañola, però el període de més popularitat començà el 1908, amb la col·laboració i posterior direcció de Josep Maria Folch i Torres, el qual, a través de les Pàgines Viscudes, va convertir-lo en el setmanari més conegut de Catalunya.

La seva importància rau en el fet d’haver ensenyat a llegir català un públic de petits lectors de dues generacions. Comptà amb la col·laboració dels dibuixants Joan Junceda, Gaietà Cornet i Joan Llaverias. En diverses èpoques hi col·laboraren Manuel Folch i Torres, Lluís Almerich, Enric de Fuentes, Pompeu Crehuet i Ramon Suriñach i Baell.

Després d’un eclipsi de trenta anys, va reaparèixer amb el títol de “Patufet“, i els seus continuadors intentaren de connectar directament amb l’esperit tradicional de la publicació, lligat amb el didactisme moralitzant del començament del segle XX; fins que desaparegué definitivament.

Oriflama

4 Respostes

(Barcelona, 1961 – 1977)

Revista mensual d’informació general. Publicada en català, sota el patronatge del bisbat de Vic. Fundada per tal de crear un lligam espiritual amb el jovent de la diòcesi que feia el servei militar, va transformar-se a partir del 1968 en una publicació àgil i de contingut polèmic.

Els periodistes Josep Maria Huertas i Jaume Fabre, que van dirigir-la successivament, li donaren vivacitat. Per problemes interns i qüestions amb l’administració, el 1974 entrà en una etapa de menys conflictivitat, dirigida per Antoni Plaja sota la ideologia d’Unió Democràtica de Catalunya.

Ilustració Catalana, La -revista-

46 Respostes

(Barcelona, 10 juliol 1880 – 30 desembre 1917)

Revista gràfica i literària. La primera època durà fins al 31 de març de 1894, amb un total de 325 números. Fins al 1882, aparegué desenalment, dirigida per Josep Franquesa.

Adquirida per Francesc Matheu i Josep Thomas, el primer la féu quinzenal i la convertí en una gran publicació. Hi col·laboraren importants escriptors i il·lustradors de l’època, i fou fidel a l’ideari de la Renaixença.

En una segona època i amb el nom d’“Ilustració Catalana”, fou publicada a partir del 7 de juny de 1903, amb 759 números en total. Les col·laboracions també foren molt brillants, sota la direcció de Matheu. Edità el suplement “Feminal”.

L’encariment de les matèries primeres, provocat per la guerra europea, portà a transformar la revista en una una altra de més modesta, intitulada “Catalana”.

Grupo Zeta

3 Respostes

(Barcelona, 1976 – )

Grup empresarial dedicat a la comunicació, creat pel barceloní Antonio Asensio. Originalment el grup es formà a partir de l’èxit del llançament de la revista “Interviú”.

Al principi del 1997, entre les seves publicacions diàries, setmanals i mensuals destacaven “El Periódico de Catalunya”, “Mediterráneo”, “El Periòdic d’Andorra”, “Sport”, “El Dominical”, “Interviú”, “Tiempo”, “Muy Interesante”, “Viajar”, “Conocer”, “Primera Línea”, “Penthouse”, “Man”, “Woman”, “PC Plus”, “CNR”, “You”, etc. El grup també edita revistes d’encàrrec, activitat en que és capdavantera al mercat espanyol.

Les seves activitats també afecten el món editorial a través d’Ediciones B, Z Multimedia i de l’àrea de serveis, on té les empreses Promoción y Desarrollo Editorial SA, Distribuciones Periódicas SA, Immobiliaria Aspesa SA i Vox Pública SA. La divisió internacional de l’empresa té presència a Mèxic, Argentina i Xile.

D’Ací i d’Allà

25 Respostes

(Barcelona, 10 gener 1918 – juny 1936)

Revista il·lustrada. Va aparèixer primer de forma mensual (1918-31) i en una segona etapa de forma trimestral (1931-36). Editada, en una primera etapa, per l’Editorial Catalana, empresa que comptava amb el mecenatge de Francesc Cambó. El primer director en fou Josep Carner, que fou succeït en el càrrec per Ignasi Folch i Torres (gener 1919).

Estava dedicada a temes literaris, històrics i d’actualitat, i els seus nombrosos col·laboradors, representants de diverses tendències intel·lectuals i polítiques, tingueren com a factor comú el catalanisme.

El 1924, la revista passà a dependre de l’empresa editora Llibreria Catalònia, d’Antoni López i Llausàs i foren introduïdes diverses modificacions (augment del format, major importància de la part gràfica, etc). S’encarregà de la direcció Carles Soldevila.

Va deixar de publicar-se en esclatar la guerra civil.

Cavall Fort

14 Respostes

(Catalunya, desembre 1961 – )

Revista infantil i juvenil. Fundada sota la protecció dels secretariats catequístics de les diòcesis de Girona, Vic i Solsona, que en foren els editors.

Des de l’inici es proposà de dotar el país d’un element d’entreteniment, llavors inexistent, dedicat als infants i els joves, i ha prosseguit en aquesta tasca amb una estabilitat i un nombre de subscriptors infreqüents en altres publicacions.

Sobre la base de la historieta gràfica -amb seccions fixes i personatges que han esdevingut populars-, és la publicació més estable en el camp del còmic.

Paral·lelament promou activitats culturals i de lleure i, des del 1963, convoca el premi Cavall Fort, de literatura infantil i juvenil.

Enllaç web: Cavall Fort