Arxiu d'etiquetes: reunions

Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

10 Respostes

(Països Catalans, 1934 – )

Denominació que rebé a partir del vuitè dels Congressos de Metges de Llengua Catalana, que se celebrà a Barcelona (juny-juliol 1934), presidit per H. Puig i Sais, incloïa la commemoració del segon centenari del naixement d’Antoni de Gimbernat.

El novè congrés se celebrà a Perpinyà (juny 1936), presidit per Joan Puig-sureda.

La guerra civil impedí la celebració del desè congrés, que s’havia de celebrar a València, presidit per Manuel Corachan. Aquest no se celebrà fins el 1976, a Perpinyà, presidit per Alsina i Bofill, amb una ponència sobre la dinàmica de la infecció i una altra sobre la funció social de la medicina.

L’onzè se celebrà a Reus l’any 1980 i fou presidit per Josep Laporte.

El dotzè tingué lloc a Benicàssim, l’any 1984 i fou presidit per Emili Balaguer.

Congressos de Metges de Llengua Catalana

18 Respostes

(Països Catalans, 1913 – 1932)

Reunions professionals de metges.

El primer congrés (Barcelona, juny 1913), que aplegà més de 500 participants, fou organitzat per l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. El presidí Miquel Àngel Fargas i constà d’una ponència sobre la vàlua semiològica de la sang i d’uns temes recomanats. Hom creà l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, que s’ocupà des d’aleshores de convocar els congressos.

El segon (Barcelona, juny 1917) fou presidit per Joan Freixas i Freixas. Hi foren tractades quatre ponències: règim alimentari, càncer, endocrinologia i anestèsies locals, i hom celebrà una exposició bibliogràfica, inventariada en una Bibliografia Medical de Catalunya.

El tercer congrés (Tarragona, juny 1919), fou presidit per Josep M. Roca i Heras. D’aquest congrés sorgí el Sindicat de Metges de Catalunya.

El quart congrés (Girona, juny 1921), fou presidit per Josep Pascual i Prats; hom hi estudià dues ponències.

El cinquè congrés (Lleida, juny 1923), presidit per Josep Tarruella, s’ocupà de la litiasi biliar i de les hemorràgies cerebrals.

El sisè congrés (Barcelona, juny 1930), fou presidit per August Pi i Sunyer.

El setè congrés (Palma de Mallorca, juny-juliol 1932), fou presidit per Joaquim Trias.

A partir del vuitè congrés foren anomenats Congressos de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana.

Congressos d’Arquitectes de Llengua Catalana

1 Resposta

(Barcelona, juliol 1932 – Tarragona, octubre 1935)

Reunions organitzades per l’Associació d’Arquitectes de Catalunya els anys 1930.

Al primer congrés (1932), presidit per Alexandre Soler i March i que aplegà 117 arquitectes de tots els Països Catalans, hom intentà d’establir els fonaments de les lleis que dins l’Estatut de Catalunya havien de regular l’urbanisme i l’habitació; hi destacaren les ponències de Rubió i Tudurí (Relacions entre les urbanitzacions locals i un pla regional o nacional), de Ricard Giralt i Casadesús (sobre la llei d’urbanisme i l’especulació dels terrenys a les ciutats) i de Ramon Puig i Gairalt (sobre barriades obreres).

El segon congrés (1935), presidit per Amadeu Llopart i que aplegà 150 congressistes, amb assistència de diverses institucions artístiques i culturals catalanes, tingué un caire menys programàtic i polític, però seguí la mateixa temàtica; hi destacà la ponència de Puig i Gairalt (Possibles solucions de la crisi del ram de la construcció).

Congrés Universitari Català, Tercer

Deixa un comentari

(Barcelona, del 10 al 14 abril 1978)

Assemblea, celebrada sota el patrocini dels òrgans de govern de les universitats catalanes.

Els temes tractats feren referència a les relacions entre l’ensenyament universitari i la societat, la docència, la recerca i l’estructura territorial.

Congrés Universitari Català, Segon

1 Resposta

(Barcelona, del 7 al 14 abril 1918)

Assemblea. Malgrat els bons oficis del rector de la Universitat de Barcelona Dr. Valentí Carulla, aquest congrés es va veure obligat a celebrar les sessions a l’Ajuntament de Barcelona.

Fou presidit per August Pi i Sunyer, i actuà de secretari Josep M. Batista i Roca, president de la comissió organitzadora, estudiant en aquell moment.

Les conclusions del congrés, que serviren de base per al reglament de la futura Universitat Autònoma, poden resumir-se en: lliure elecció pels interessats de les autoritats acadèmiques, substitució del sistema d’oposicions, participació indirecta dels alumnes en el govern de la universitat, llibertat de les facultats per establir llurs plans d’estudi, autonomia acadèmica i docent i oficialització del català.

El congrés creà una comissió que publicà l’any següent el Manifest dels universitaris, signat per 26 catedràtics.

Congrés Universitari Català, Primer

4 Respostes

(Barcelona, del 31 gener al 2 febrer 1903)

Assemblea celebrada per tractar de l’organització d’un ensenyament universitari català autònom. Actuà de president Jaume Algarra i Postius, que ja era secretari del comitè organitzador patrocinat per diverses entitats adscrites al naixent moviment catalanista.

La ponència bàsica presentada pel Dr. Domènec Martí i Julià plantejava l’organització de la Universitat catalana. A les conclusions, s’afirmava que la Universitat de Barcelona havia d’ésser fonamentalment una Universitat catalana i era missió del govern de col·laborar a aquesta catalanització.

Es proposà, també, que els professors numeraris no fossin nomenats pel sistema clàssic d’oposicions.

Fruit del congrés foren els Estudis Universitaris Catalans.

Congrés Obrer Espanyol, Primer

7 Respostes

(Barcelona, del 18 al 25 juny 1870)

Assemblea celebrada per 89 delegats de diferents societats obreres de tot l’estat espanyol. Fou organitzada, segons una idea del grup internacionalista de Madrid, pels dirigents del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona i “La Federación”.

El congrés s’adherí a la I Internacional i determinà la construcció de la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

Hi foren presents tres tendències: bakuninista, sindicalista i cooperativista. Els primers i els segons s’uniren per afirmar la necessitat d’una acció sindical, minimitzar la importància del cooperativisme i establir uns principis organitzatius bàsics.

No gosaren d’imposar una clara declaració d’antipoliticisme i en defensaren un que, en realitat, permetia als afiliats de professar individualment qualsevol idea política.

Congrés Litúrgic de Montserrat, Tercer

Deixa un comentari

(Montserrat, Bages, del 25 al 29 juny 1990)

Congrés convocat per l’episcopat català i l’abat de Montserrat, amb la finalitat de commemorar el 75è aniversari del primer Congrés i el 25è del segon.

Estigué centrat en els temes: La litúrgia al cor de la vida cristiana i Balanç i perspectives de la reforma litúrgica a Catalunya.

Hi assistiren uns 600 congressistes i comptà amb la presència de gairebé tots els bisbes catalans, com també del nunci i del cardenal prefecte de la congregació del culte diví.

Hi hagué una obra prèvia de sensibilització a través d’enquestes i qüestionaris, i les tasques del congrés se centraren en les conferències generals i en les ponències i els debats de les seccions d’estudi.

Foren aprovades unes conclusions, que no han tingut gaire repercussió. El 1992 hom n’edità les actes.

Congrés Litúrgic de Montserrat, Segon

2 Respostes

(Montserrat, Bages, del 5 al 10 juliol 1965)

Congrés celebrat en commemoració del cinquantenari del primer. Tingué com a objectiu l’estudi de la litúrgia del demà.

Hi assistiren els bisbes de Sogorb-Castelló, Vic, Girona i Barcelona.

Bé que no ha deixat una empremta tan forta com el primer, fou més científic.

N’ha estat fruit la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics (1969).

Congrés Litúrgic de Montserrat, Primer

4 Respostes

(Montserrat, Bages, del 5 al 10 juliol 1915)

Congrés. Presidit per F. Ragonesi, nunci de la Santa Seu, i pels bisbes de Catalunya, en fou secretari Lluís Carreras.

Els temes centrals versaren sobre la missa, i es van dividir les sessions en estudis històrics, ministeris sacerdotals i gregorianisme, i popularització de la litúrgia.

Esdevingué un fet important en la vida espiritual del país, i en foren fruit l’Eucologi, a cura de Carreras, Josep Tarré i Frederic Clascar, l’Associació Gregorianista, els Amics de l’Art Litúrgic, etc.