Arxiu d'etiquetes: republicans/es

Marsà i Bragado, Antoni

(Madrid, 1877 – 12 octubre 1965)

Republicà. Fill d’un republicà terrassenc, fou secretari del Centre Federal de Madrid (1895-1903).

Posteriorment passà a la Unió Republicana de Salmerón, i fixà la residència a Terrassa, on, amb Roca i Palet, fundà la casa del poble.

Regidor de l’ajuntament de Barcelona, a partir del 1905, i partidari de Solidaritat Catalana, formà part de la comissió que intentà la creació d’una policia paral·lela antiterrorista, sota la direcció de l’inspector anglès Arrow.

Després, milità successivament en la UFNR i el partit reformista de Melquíades Álvarez; tornà al partit republicà federal el 1913.

Marial i Tey, Juli

(Barcelona, 20 abril 1853 – 16 agost 1929)

Polític i mestre d’obres. Republicà federal i amic de Vallès i Ribot, participà en el moviment d’Unió Republicana del 1903, i després en el de Solidaritat Catalana, i fou elegit diputat a corts per la Bisbal d’Empordà el 1907.

Adherit a Esquerra Catalana, fou un dels fundadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) (1910), i en fou expulsat el 1913. Finalment passà als radicals.

Fou regidor de Barcelona a partir del 1901 i després del 1909, i tingué una intervenció directa en la resolució del dèficit municipal, mitjançant l’entesa amb el Banc Hispano Colonial, el 1905, i posteriorment en la qüestió de la municipalització de les aigües de Barcelona, en 1912-13.

Marcilla y Marín, Enrique

(Granada, Andalusia, 1848 – Barcelona ?, segle XIX)

Polític republicà. Resident a Catalunya des del 1853, participà a la revolta de setembre de 1868 a Barcelona.

Durant la restauració s’afilià al partit republicà de Ruiz Zorrilla i organitzà la conspiració de 1884-86.

Unit al lerrouxisme des del 1904, fundà la Fraternitat Republicana del districte cinquè i el Centre Radical del districte sisè, a Barcelona.

Manifest d’Intel·ligència Republicana *

(Barcelona, maig 1930)

Veure> Intel·ligència Republicana, Manifest d’  (declaració programàtica).

Madeja Política, La

(Barcelona, 1 novembre 1873 – 3 març 1876)

Setmanari republicà liberal i anticarlí, continuador de “La Flaca”. Fou editat en castellà.

Hagué de suportat diferents suspensions, i utilitzà els títols “El Lío” i “La Madeja”.

En els seus últims temps fou mensual, i la col·lecció completa és de 22 números.

Foren molt notables les seves pàgines centrals, litografiades a tot color, amb dibuixos polítics de Tomàs Padró, que signava AºWº.

Lucha, La -Barcelona-

(Barcelona, 3 setembre 1916 – 7 juny 1919)

Diari, publicat com a òrgan del Bloc Republicà Autonomista i del Partit Republicà Català.

Fou dirigit per Marcel·lí Domingo i tingué com a redactors Joan Comorera i Lluís Companys, i com a col·laboradors, Pablo Iglesias i Miguel de Unamuno.

Preparà l’ambient de vaga revolucionària el 1917.

Loro, El

(Barcelona, 29 novembre 1879 – febrer 1888)

Setmanari satíric, republicà i liberal. Publicat en castellà, amb 272 números en total.

Seguint l’exemple de “La Flaca”, publicava una gran caricatura a tot color a les pàgines centrals.

Tractava de política municipal, nacional i estrangera, tot satiritzant la majoria dels governants.

Tingué corresponsals a París, Porto i Madrid.

López i Bernagossi, Innocenci

(Girona, 28 desembre 1829 – Barcelona, 22 setembre 1895)

Editor i llibreter. Antic dependent de la casa Tasso, el 1855 adquirí la Llibreria Espanyola, des d’on projectà setmanaris i col·leccions populars, que tingueren una gran irradiació.

Edità els Singlots poètics de Pitarra, i obres de Valentí Almirall, Robert Robert, Conrad Roure, Albert de Sicília Llanas, etc. Fou el creador dels periòdics “El Cañón Rayado”, “El Tiburón”, “Lo Xanguet”, “Un Tros de Paper”, “Lo Noi de la Mare”, “La Rambla” i altres, i assolí uns grans èxits amb “La Campana de Gràcia” i “L’Esquella de la Torratxa”.

D’idees republicanes, prengué part en la Revolució de Setembre, del 1868, i fou membre de la Junta Revolucionària de Barcelona; també fou nomenat (1873) director general de correus a l’illa de Cuba.

Fou el pare d’Antoni López i Benturas, el qual continuà l’editorial.

Layret i Foix, Eduard

(Barcelona, 26 abril 1882 – després 1943)

Polític. Germà de Francesc. Milità de molt jove al Partit Republicà Federal. Ingressà després a la Unió Republicana, on destacà. Col·laborà al setmanari polític “Aurora” i a d’altres publicacions.

Després de passar uns anys retirat de la política, reprengué aquestes activitats arran de l’assassinat del seu germà.

Fou conspirador activíssim durant la Dictadura de Primo de Rivera. El 1931 fou diputat per Barcelona a les corts espanyoles.

Jover i Marquet, Eusebi

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1839 – Barcelona, 1919)

Polític republicà. Fou regidor i alcalde accidental de Barcelona (1869-70) i diputat provincial (1872-73). A l’època de la Restauració encapçalà el Partit Republicà Progressista a Catalunya.

Afavorí l’entrada de Lerroux a Barcelona (1901).

S’adherí a Solidaritat Catalana, de la qual fou senador per Lleida (1907).