(Oliana, Alt Urgell, segle XVIII – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1819)
Eclesiàstic. Tingué bon prestigi per la seva cultura.
Exercí una càtedra al seminari de la Seu d’Urgell. També en fou rector.
March, Antoni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: religiosos/es
Manegat i de Pastors, Josep Antoni
(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, segle XVIII – 1819)
Eclesiàstic. Fou canonge del capítol de Vic. És autor, entre d’altres obres, d’unes Cartas críticas.
Malón de Chaide, Pedro
(Cascante, Navarra, vers 1530 – Barcelona, 1589)
Eclesiàstic. Agustí i graduat en teologia. El 1586 fou nomenat prior del convent de Barcelona.
Macip, Miquel
(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – segle XVII)
Erudit i canonge de Tortosa (1609). El 1629 dotà la festa local de Sant Ruf.
És autor d’un índex de la documentació històrica de la ciutat, basat en bona part en els acords capitulars, i d’un episcopologi de Tortosa.
Llupià -llinatge-
(Rosselló, segle XII – segle XVIII)
Important llinatge noble, que deu el nom al castell de Llupià, dins el vescomtat de Castellnou.
El genearca conegut fou Arnau de Llupià (Rosselló, segle XI) Pare de:
Berenguer de Llupià (Rosselló, segle XI) Esmentat com a senyor del castell de Llupià del 1082 al 1091. Fou pare de:
Bernat de Llupià (Rosselló, segle XI – després 1139) Senyor de Llupià. Fou vescomte de Tatzó pel seu matrimoni amb Jordana de Tatzó, filla del vescomte Hug. Foren pares d’Hug, Berenguer, Ponç, Bliger i Patau de Tatzó i de:
Bernat de Llupià (Rosselló, segle XII – després 1193) Vescomte de Tatzó, dit també de Tatzó. Fou testimoni en el testament del comte Gausfred III de Rosselló (1164) i sembla que fou el continuador del llinatge. Possiblement foren descendents seus els esposos Galceran de Ceret i Fina, els quals foren pares de:
- Arnau (I) de Llupià (Rosselló, s XIII) Cosenyor de Llupià i de Morellàs (amb el seu germà Simó). Fou pare d’Arnau (II) de Llupià (Rosselló, segle XIII) Senyor de Llupià i de Morellàs. Romangué fidel a Jaume III de Mallorca i fou desposseït dels béns per Pere III el Cerimoniós. Fou avi d’Arnau (III) de Llupià (Rosselló, segle XV) Fou lloctinent del governador de Rosselló a la primeria del segle XV. Sembla que deixà descendència establerta a Clairà.
- Sibil·la de Llupià (Rosselló, segle XIII) Abadessa de l’Eula.
- Simó de Llupià (Rosselló, segle XIII) Cosenyor de Llupià i de Morellàs (juntament amb el seu germà Arnau I). Fou conseller (1269-73) de l’infant Jaume, lloctinent de Jaume I el Conqueridor en els comtats de Rosselló i Cerdanya.
- Ermengol de Llupià (Rosselló, segle XIII – segle XIV) Heretà la senyoria de Montoriol d’Amunt. Es casà amb la senyora Bages de Rosselló i foren avis de:
- Antoni de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Prior del monestir d’Espirà de l’Aglí.
- Hug de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Senyor de Montoriol d’Amunt, Bages de Rosselló i Sant Joan de Pladecorts. Fou pare d’Hug i de Ramon de Llupià-Bages.
- Ponç de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV – vers 1362) Conseller de Jaume III de Mallorca. Deixà descendència.
- Hug de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Senyor de Montoriol d’Amunt, Bages de Rosselló i Sant Joan de Pladecorts. Fou pare d’Hug i de Ramon de Llupià-Bages.
- Antoni de Llupià-Bages (Rosselló, segle XIV) Prior del monestir d’Espirà de l’Aglí.
Llull -varis bio-
Bernat Llull (Barcelona, segle XIV – 1348) Fill de Berenguera. Fou el primer ardiaca de Santa Maria del Mar (on fundà la capella del Santíssim Cos de Crist), canonge i vicari general de Barcelona.
Guillem Llull (Barcelona, segle XIII – segle XIV) Conseller en cap (1306 i 1320) de la ciutat de Barcelona.
Joan Lluís Llull (Barcelona, segle XVI – després 1574) Nét de Pere Llull i Grau. Es casà (1523) amb la seva cosina segona Dionísia Joana de Sentmenat i Llull. Fou conseller en cap de Barcelona el 1551. El seu nét fou Joan Llull i Soler.
Pere Llull (Catalunya, segle XV) Arquitecte. Projectà el campanar de la capella de Santa Àgata del Palau Reial de Barcelona. En dirigí la construcció amb Guillem de Gallifa.
Ramon Llull (Catalunya, segle XIII) Marit d’Elisabet de Malla, amb la qual es casà el 1248.
Lluc -eremita, s. XVI-
(Barcelona, segle XVI)
Eremita. El 1587 publicà la seva Historia Romualdina, que escriví en un lloc solitari proper a Pàdua (Itàlia).
Llibre del Romiatge del Venturós Pelegrí
(Catalunya, segle XV)
Obra poètica religiosa d’autor anònim, escrita en codolades a la darreria del segle.
És una al·legoria, contrada en el tema de la mort, considerada del punt de vista cristià.
N’hi ha edicions del segle XVII.
Llauger, Gaspar
(Canet de Mar, Maresme, segle XIX – Barcelona, 1904)
Eclesiàstic. Fou catedràtic al seminari de Barcelona.
Publicà diversos escrits de caràcter religiós.
Laplassa i Casas, Benet
(Sallent, Bages, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Religiós de l’orde dels mínims. Escriví obres piadoses en llatí i en català.
Dades dels Països Catalans 