(Catalunya, 1924 – ? )
Secció del Foment de Pietat Catalana. Erigida canònicament per a la publicació de texts evangèlics.
Ha publicat diversos volums de l’Antic i del Nou Testament, versions del grec i del llatí.
Veure> Pere Nolasc (mercedari i sant francès, fundador de l’orde de la Mercè, vers 1180-1256).
Bernat Navarro (Perpinyà, segle XVI – Barcelona, 1629) Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde, del qual fou provincial. És autor d’una Vida de San Nicolás de Tolentino, publicada el 1612.
Bru Josep Navarro (València, 1706 – segle XVIII) Frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Porta Coeli. És autor de poesies i de diversos escrits de caràcter religiós, en castellà i en llatí.
Cecili Navarro (Barcelona, segle XIX – 1899) Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions de caràcter educatiu i juvenil. Escriví en castellà algunes obres moralitzants per a adolescents, biografies de divulgació i traduccions nombroses.
Felip Navarro (València ?, 1680 – segle XVIII) Pintor. És autor d’obres remarcables per a l’església valenciana de Sant Joan del Mercat.
Francesc Navarro (València, 1612 – 1650) Músic. Estudià amb Vicent Garcia. El 1630 guanyà la plaça de mestre de capella de Sogorb, i el 1634 fou nomenat contralt de la seu de València. Hom en conserva un Beatus vir, un Laetatus sum i un Magnificat, de gran qualitat.
Francesc Navarro (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1926 – 1953) Escriptor. Poc després de la seva mort, el 1954, fou publicat el seu poema La primavera veinticinco.
Joan Baptista Navarro (Castelló de la Plana, 1558 – segle XVII) Metge. Ensenyà a la Universitat de València, on ocuparia una càtedra de medicina. És autor de les obres Commentarii in Libros Galeni de differentiis febrium i De pulbibus ad Tyrones, et spurium de urinis (1628).
Joan Blai Navarro (València, 1526 – 1595) Eclesiàstic. Fou teòleg notable. És autor d’obres de la seva especialitat, escrites en llatí.
Josep Navarro (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII) Religiós escolapi. És autor d’escrits pietosos.
Josep Navarro (Catalunya, segle XVIII) Religiós. Fou prior major de Tortosa. Escriví un epistolari crític referent a qüestions dogmàtiques.
Miquel Navarro (País Valencià, segle XV) Arquitecte. Fou ajudant de Valdomar a la capella dels Reis del convent de Sant Domènec de València.
Ramon Navarro (Altea, Marina Baixa, 1903 – Barcelona, segle XX) Pintor. Ha exposat a París, a Madrid i a Buenos Aires, entre d’altres ciutats.
Víctor Navarro (País Valencià, segle XIX – segle XX) Escriptor i advocat. Dirigí el “Boletín Jurídico Hebdomadario”. Escriví en castellà treballs jurídics i literaris.
(Catalunya, segle XVII)
Religiós. És autor del Plano de una acequia navegable de Martorell a Barcelona, publicat el 1632, en el qual pretenia resoldre el problema de la navegabilitat del Llobregat.
Cristòfol Mercader (València, segle XVII) Frare franciscà. Pertanyia a la noble família del seu cognom. Fou cronista de l’orde. Sobresortí com a orador sagrat. Fou nomenat predicador reial. És autor d’una crònica general del seu orde i de diversos escrits religiosos.
Galceran Mercader (Catalunya, segle XV) Cavaller. El 1451 fou governador de l’illa de Sardenya. El seu període de governació resultà, per excepció, bastant tranquil.
Guillem Mercader (Catalunya, segle XV) Escriptor. És autor de poesies de caràcter religiós. El 1486 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.
Maties Mercader (País Valencià, segle XV) Eclesiàstic. Fou ardiaca del capítol de València. El 1478 formà part de l’ambaixada tramesa a Gènova per Joan II el Sense Fe, per tal de garantir que els genovesos no ajudessin el gran rebel de Sardenya, marquès d’Oristany.
(Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Religiós del Sagrat Cor de Maria. S’ordenà el 1875. Estigué un temps a Amèrica. Fou provincial de l’orde a Catalunya.
És autor d’obres piadoses.
Veure> Joaquima de Vedruna i Vidal (fundadora i santa catalana, 1783-1854).
Anton Marsal (Catalunya, segle XVII) Eclesiàstic. Era rector de Constantí (Tarragonès). És autor d’obres religioses i de poesies en castellà i en llatí.
Jacint Marsal (Vic, Osona, segle XVIII) Arquitecte. Treballà per a la seu vigatana i realitzà les obres de l’església de l’hospital (1748-53).
Joan Marsal (Catalunya, segle XVI) Escriptor. El 1576 publicà una miscel·lània de traduccions d’autors francesos i italians, que tingué força èxit.
Llucià Marsal (Vic, Osona, segle XVII) Religiós. És autor d’obres apologètiques i piadoses escrites en llatí i en castellà.
Miquel Marsal (Terrassa, Vallès Occidental, segle XVIII) Músic i frare jerònim. Fou deixeble de l’escolania de Montserrat. Pertanyia a la comunitat de Sant Jeroni de la Murtra. En fou mestre de capella.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1876)
Eclesiàstic. Era beneficiat de Santa Maria del Mar.
És autor d’una crònica dels fets que s’esdevingueren al Principat durant l’atzarós període 1821-23.
(Llívia, Baixa Cerdanya, segle XVII)
Escriptor i eclesiàstic. Tingué un benifet a l’església de Sant Miquel de Barcelona.
És autor d’una notable Història de Nostra Senyora de Núria (1666).
Dades dels Països Catalans 