(Catalunya, 1924 – ? )
Secció del Foment de Pietat Catalana. Erigida canònicament per a la publicació de texts evangèlics.
Ha publicat diversos volums de l’Antic i del Nou Testament, versions del grec i del llatí.
Veure> Pere Nolasc (mercedari i sant francès, fundador de l’orde de la Mercè, vers 1180-1256).
Bernat Navarro (Perpinyà, segle XVI – Barcelona, 1629) Frare agustí. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde, del qual fou provincial. És autor d’una Vida de San Nicolás de Tolentino, publicada el 1612.
Bru Josep Navarro (València, 1706 – segle XVIII) Frare cartoixà. Pertanyia a la comunitat de Porta Coeli. És autor de poesies i de diversos escrits de caràcter religiós, en castellà i en llatí.
Cecili Navarro (Barcelona, segle XIX – 1899) Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions de caràcter educatiu i juvenil. Escriví en castellà algunes obres moralitzants per a adolescents, biografies de divulgació i traduccions nombroses.
Felip Navarro (València ?, 1680 – segle XVIII) Pintor. És autor d’obres remarcables per a l’església valenciana de Sant Joan del Mercat.
Francesc Navarro (València, 1612 – 1650) Músic. Estudià amb Vicent Garcia. El 1630 guanyà la plaça de mestre de capella de Sogorb, i el 1634 fou nomenat contralt de la seu de València. Hom en conserva un Beatus vir, un Laetatus sum i un Magnificat, de gran qualitat.
Francesc Navarro (Novelda, Vinalopó Mitjà, 1926 – 1953) Escriptor. Poc després de la seva mort, el 1954, fou publicat el seu poema La primavera veinticinco.
Joan Baptista Navarro (Castelló de la Plana, 1558 – segle XVII) Metge. Ensenyà a la Universitat de València, on ocuparia una càtedra de medicina. És autor de les obres Commentarii in Libros Galeni de differentiis febrium i De pulbibus ad Tyrones, et spurium de urinis (1628).
Joan Blai Navarro (València, 1526 – 1595) Eclesiàstic. Fou teòleg notable. És autor d’obres de la seva especialitat, escrites en llatí.
Josep Navarro (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XVIII) Religiós escolapi. És autor d’escrits pietosos.
Josep Navarro (Catalunya, segle XVIII) Religiós. Fou prior major de Tortosa. Escriví un epistolari crític referent a qüestions dogmàtiques.
Miquel Navarro (País Valencià, segle XV) Arquitecte. Fou ajudant de Valdomar a la capella dels Reis del convent de Sant Domènec de València.
Ramon Navarro (Altea, Marina Baixa, 1903 – Barcelona, segle XX) Pintor. Ha exposat a París, a Madrid i a Buenos Aires, entre d’altres ciutats.
Víctor Navarro (País Valencià, segle XIX – segle XX) Escriptor i advocat. Dirigí el “Boletín Jurídico Hebdomadario”. Escriví en castellà treballs jurídics i literaris.
(Xàtiva, Costera, 1432 – Bèlgida, Vall d’Albaida, 1504)
Prelat. Nebot de Calixt III i cosí germà d’Alexandre VI, de la família Borja, fou cardenal el 1456.
Legat papal a Bolonya i a Ravenna, el 1460 va ésser nomenat bisbe de Lleida. Prengué possessió de la seu el 1464 i féu de mediador entre Joan II el Sense Fe i la Generalitat. Renuncià la diòcesi poc abans de morir.
La seva amant fou Angelina Ram, i foren pares de Jaume del Milà i de Borja, i de:
(Catalunya, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou lector de teologia. És autor d’un estudi sobre sant Antoni de Pàdua que fou reeditat diverses vegades.
(Catalunya, segle XVI – abans 1602)
Heraldista i eclesiàstic. Domer de l’església de Sant Pere de les Puel·les.
Fruit dels seus estudis d’heràldica és el llibre Nobiliari de Catalunya o Armeria catalana.
Cristòfol Mercader (València, segle XVII) Frare franciscà. Pertanyia a la noble família del seu cognom. Fou cronista de l’orde. Sobresortí com a orador sagrat. Fou nomenat predicador reial. És autor d’una crònica general del seu orde i de diversos escrits religiosos.
Galceran Mercader (Catalunya, segle XV) Cavaller. El 1451 fou governador de l’illa de Sardenya. El seu període de governació resultà, per excepció, bastant tranquil.
Guillem Mercader (Catalunya, segle XV) Escriptor. És autor de poesies de caràcter religiós. El 1486 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.
Maties Mercader (País Valencià, segle XV) Eclesiàstic. Fou ardiaca del capítol de València. El 1478 formà part de l’ambaixada tramesa a Gènova per Joan II el Sense Fe, per tal de garantir que els genovesos no ajudessin el gran rebel de Sardenya, marquès d’Oristany.
(Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Religiós del Sagrat Cor de Maria. S’ordenà el 1875. Estigué un temps a Amèrica. Fou provincial de l’orde a Catalunya.
És autor d’obres piadoses.
Veure> Joaquima de Vedruna i Vidal (fundadora i santa catalana, 1783-1854).
