Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Serra, Pere -varis-

Pere Serra  (Catalunya, segle XIV)  Jurisconsult. Fou nomenat jutge de la batllia de Girona el 1339. Escriví alguns articles sobre els costums d’aquesta ciutat.

Pere Serra  (Menorca, segle XIV – segle XV)  Religiós. És autor d’un Llibre de diverses profecies, polítiques i religioses, i un recull de consells dirigits a la ciutat de València amb el títol Del stament de la vida política.

Pere Serra  (Catalunya, segle XVIII – 1796)  Escultor. És autor del grup escultòric de la fornícula de Santa Maria de Cervelló, a la basílica de la Mercè de Barcelona.

Saver, Gabriel

(Catalunya, segle XVII)

Religiós. Pertanyent a l’orde dels mínims. Visqué força temps a Roma.

Hi escriví, el 1640, un llibre de pronòstics titulat Declaracions de la present nativitat.

Santjust i Pagès *

Veure> Sentjust-Pagès i de Paixau  (germans austriacistes catalans dels segles XVII-XVIII).

Santallúcia i Claverol, Romuald

(Lleida, 1881 – 1911)

Eclesiàstic. Publicà alguns estudis sobre llengües orientals, així com el llibre Què es el modernisme?.

Rei, Francesc

(Mentui, Pallars Sobirà, segle XVIII – 1810)

Eclesiàstic. Publicà, amb la finalitat expressa de suplir la falta de llibres espirituals i devots en català, Plàtiques sobre los evangelis… (1801).

Prat Rexach i Martí, Francesc

(Vic, Osona, segle XVIII)

Eclesiàstic. És autor d’opuscles sobre sant Bernat Calbó i sobre el mosaic de l’església barcelonina de Sant Miquel.

Pérez i Bayer, Francesc Vicent

(València, 11 novembre 1711 – 27 gener 1794)

Hebraista i canonge. Va ésser catedràtic de llengua hebraica a les universitats de València i Salamanca. Pel treball que va fer d’ordenador dels arxius de Toledo, Ferran VI de Borbó el nomenà canonge de la catedral barcelonina.

Va ésser enviat a Itàlia per estudiar-ne els arxius; en tornar-ne revisà els de l’Escorial per encàrrec de Carles IV de Borbó, que el nomenà preceptor dels seus fills. Va ésser director de la Real Biblioteca i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Entre els seus treballs sobresurten la reedició anotada de la Biblioteca Hispana Vetus (1788) i els estudis de numismàtica oriental: De numis hebreo-samaritanis (1781-90).

Peralta -varis/es bio-

Alfons de Peralta  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions com a premi dels seus serveis.

Guillem de Peralta  (Ribagorça, segle XII – segle XIII)  Templer. Comanador d’Alfambra, Novillas i Villel (1196) i de Cantavieja, Montsó i Castellote (1201).

Jordà de Peralta  (Ribagorça, segle XIII)  Comanador de Gardeny. Destacà per la seva total adhesió a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat d’aquest.

Ponç de Peralta  (Lleida, segle XIII)  Noble. Protagonitzà un deseiximent amb Bernat de Montlleó a Lleida el 1255.

Ramon de Peralta  (Catalunya, segle XIII)  Canonge de Lleida (1286).

Sança de Peralta  (Ribagorça, segle XII)  Dama. Donà a l’orde de l’Hospital l’honor que posseïa a Siscar (1180).

Sibil·la de Peralta  (Ribagorça, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, abans 1320)  Es casà (1292-98) amb un cosí del rei, Felip de Saluzzo (mort 1324). Fills d’aquests foren Marquesa, Elionor i Constança de Saluzzo.

Sibil·la de Peralta  (Catalunya, segle XIV)  Abadessa de Sant Hilari de Lleida (1328-68).

Panadès i Feixenech, Miquel

(Lleida, 1882 – Catalunya, segle XX)

Religiós del Cor de Maria. És autor d’alguns opuscles sobre temes bíblics i de col·laboracions a la premsa catòlica.

Oliva, Josep

(Catalunya, segle XVIII)

Religiós. Publicà el 1694, a Barcelona, l’obra Gemma analoga ab angelici Thomae sebola gemmata, obra editada diverses vegades i lloada pels bibliògrafs posteriors.