Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Capó -protestants-

4 Respostes

(Maó, Menorca, segle XIX – )

Família de pastors protestants, que, durant tres generacions, ha estat al càrrec de la propagació de la fe evangèlica a les Balears i al Principat.

Fou fundada per Joan Capó i Pons (Maó, Menorca, 1852 – 20 desembre 1909)  Pastor protestant. Deixeble predilecte dels missioner William Thomas Brown; bé que mai no fou ordenat com a pastor metodista, estigué al càrrec de distintes congregacions a Maó, es Castell i Pollença. Fou el pare de Josep, Joan i Samuel Capó i Ferrer.

Cànaves, Mateu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1704 – 1767)

Prior dels convents augustinians de Palma de Mallorca i de Felanitx, i vicari general i visitador de l’orde, i catedràtic de teologia a la Universitat de Mallorca.

Publicà, en castellà, ampul·loses oracions fúnebres de Caterina Tomàs (1737) i del bisbe Panyelles (1744), i una glossa d’uns versicles del Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull: Las nobles condiciones del divino amado en el Augusto Sacramento, predicat a la seu de Mallorca el 1750.

Calvo, Baltasar

3 Respostes

(Xèrica, Alt Palància, 1750 – València, 4 juliol 1808)

(o Calbo)  Eclesiàstic. Fou molts anys canonge de la col·legiata de San Isidro de Madrid, d’on fou desterrat el 1806 i es traslladà a València, on arribà després dels fets del Crit del Palleter.

A l’inici de la guerra del Francès incità la revolta popular que s’apoderà de la Ciutadella (5 juny 1808), on estaven arreplegats els francesos residents a la ciutat. Ordenà la mort de dos-cents i amb això aterrí totalment la ciutat i la Junta Suprema l’acceptà com a vocal.

El 7 de juliol de 1808 fou detingut per la Junta Suprema de Govern i traslladat a Palma de Mallorca, on el seu nebot Fèlix Merino intentà de provocar una revolta per a salvar-lo. Fou condemnat a mort i executat a València, junt amb quasi un centenar dels amotinats.

Calpena i Àvila, Lluís

Deixa un comentari

(Biar, Alt Vinalopó, 25 juliol 1860 – Madrid, 6 gener 1921)

Eclesiàstic i predicador. Ensenyà ciències naturals al seminari d’Oriola i, posteriorment, fundà un centre d’ensenyament a Novelda.

El 1894 es traslladà a Madrid, on fou canonge de San Francisco el Grande. El 1896 la regent Maria Cristina el nomenà capellà de la Reial Capella, i el 1899, magistral.

Caldentey, Bartomeu

3 Respostes

(Felanitx, Mallorca, 1447 – Palma de Mallorca, 28 novembre 1500)

Lul·lista i humanista. Catedràtic de l’Estudi General de Mallorca, fou, amb Francesc Prats, un dels principals mestres del lul·lisme, amb el qual obrí (1480) una escola d’humanistes i lul·lians, que el 1485 fou traslladada a Miramar (Valldemossa).

Estudià a París, on rebé el grau de mestre en teologia. El 1477 fou ordenat prevere. Fou enviat tres vegades al rei pels jurats de Mallorca per a resoldre afers importants.

Juntament amb Nicolau Calafat, introduí la primera impremta de Mallorca (1485), que durà fins al 1490 i finançà l’edició del Tractatus de regulis mandatorum (1485), de Jean Gerson.

Brondo, Elionor

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1748 – 1819)

Religiosa coneguda per Elionor del Sant Rosari.

Produí un cert nombre de poesies d’inspiració religiosa, inèdites.

Breva i Rubert, Josep Jordi

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 25 abril 1638 – País Valencià, segle XVII)

Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de València i capellà d’honor del rei Carles II, que li assignà una pensió.

Ocupà altres càrrecs eclesiàstics amb provada competència. Excel·lí com a teòleg.

Borràs i Falcó, Nicolau

2 Respostes

(Cocentaina, Comtat, 1530 – Cotalba, Alfauir, Safor, 5 setembre 1610)

Pintor i religiós. Fou deixeble predilecte de Vicent Joan Macip. Pintà el retaule del monestir de Sant Jeroni de Cotalba i demanà com a preu que l’hi deixessin ingressar. Així ho féu i hi treballà en repetides ocasions.

Malgrat la qualitat i la bellesa de la seva Sagrada Família amb Santa Anna (Museu de València), fou un artista menor.

Tingué fama d’home molt irascible.

Boronat i Barrachina, Pasqual

Deixa un comentari

(Penàguila, Alcoià, 6 juliol 1866 – València, 26 maig 1908)

Eclesiàstic i erudit. Va escriure diversos treballs de polèmica religiosa i política, no gaire importants, però la seva obra d’investigació és considerable.

Sota el pseudònim de Lluís d’Ontalvilla donà a conèixer texts i documents relatius a Roís de Corella, Manuel Martí, Francesc Cerdà i Rico, Lluís Galiana, etc.

Entre altres sobresurt Los moriscos españoles y su expulsión (1901) i El beato Juan de Ribera y el Real Colegio de Corpus Christi (1904), els quals constitueixen una extraordinària aportació documental al tema dels moriscs valencians.

Boronat, Eliseu

Deixa un comentari

(Sogorb, Alt Palància, 1697 – segle XVIII)

Miniaturista i eclesiàstic. Fou autor d’obres notables guardades a la seu de Sogorb, per bé que quasi totes han estat perdudes o destruïdes posteriorment.