Arxiu d'etiquetes: religiosos/es

Chabàs i Llorens, Roc

3 Respostes

(Dénia, Marina Alta, 9 maig 1844 – 20 abril 1912)

Erudit. Cursà la carrera eclesiàstica a València (1858-68), i fou, primerament, coadjutor de la parròquia de Dénia i, des del 1891, canonge arxiver de la catedral de València.

Inicià la seva producció històrica amb la Historia de la ciudad de Denia (1876), obra de considerable rigor científic que li valgué el nomenament d’acadèmic de la Societat Arqueològica Valenciana (1875) i corresponent de la Real Academia de la Historia (1877).

Fundà i dirigí la revista de ciències històriques “El Archivo” (Dénia 1886 – València 1893), els set volums de la qual representen una considerable aportació documental i crítica a la historiografia valenciana (i també a la de l’art).

Publicà, també, entre d’altres, la Historia del venerable fray Pedro Esteve (1880) Génesis del derecho foral valenciano (1902), una edició crítica de l’Espill, de Jaume Roig (1905), la reedició de La brama dels llauradors de Jaume Gassull (1901), l’Estudio sobre los sermones valencianos de san Vicente Ferrer (1903) i Episcopologio valentino (1909).

Cellés, Onofre Pau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI)

Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona.

Intervingué a la compilació de les Constitucions de Catalunya.

Cavalleria -varis bio-

1 Resposta

Bernat Cavalleria  (Manlleu, Osona, segle IX)  Religiós. Fou prior del monestir de Manlleu.

Pere Cavalleria  (Tarragona, segle XVI)  Eclesiàstic. És autor d’un tractat apologètic publicat el 1592.

Salomó de Cavalleria  (País Valencià, segle XIII)  Hebreu notable. Fill de Jafuda de Cavalleria. Jaume I el Conqueridor el nomenà, poc abans de morir, batlle de Morvedre, amb estada franca al castell i jurisdicció sobre altres llocs. També li concedí alguns altres privilegis.

Caterina Tomàs *

Deixa un comentari

Veure> Caterina Tomàs i Gallard  (religiosa i santa mallorquina, 1531-74).

Castellví i Lladró, Julià de

Deixa un comentari

(València, 1598 – 1637)

Filòsof aristotèlic. De la família dels comtes de Carlet; professà al convent del Carme de València (del qual fou prior el 1634), i es doctorà a la Universitat de València, on ensenyà filosofia i fou catedràtic de teologia. Fou definidor de la província d’Aragó.

És autor d’Universae Dialecticae praeviae synopsis (1624), Commentaria in Aristotelis Dialecticam (1624), Commentaria in Aristotelis Logicam (1625), Commentaria in reliquos libros Philosophiae (1630). Deixà manuscrit un Tractatus Theologici.

Carreras, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX)

Religiós de l’orde de sant Vicent de Paül.

Traduí de l’hebreu al castellà el Llibre dels Càntics i els Salms.

Carbonell, Joan -eclesiàstic-

Deixa un comentari

(València ?, segle XV – segle XVI)

Eclesiàstic i apologista. Mestre en arts i en teologia.

Traduí del llatí al català La història de Josep fill d’Eli i espòs de la sacratíssima Verge Maria (València 1502), i l’obra de Joan Alemany De la venguda d’Anticrist, amb una reprovació, original d’ell, de la “secta mahomètica” (València 1520).

Capó i Ferrer, Josep

5 Respostes

(Maó, Menorca, 4 abril 1888 – 29 juny 1953)

Pastor protestant. Fill de Joan Capó i Pons i germà de Joan i de Samuel. Fou superintendent protestant de Catalunya i Balears (1928).

Intervingué en la traducció dels evangelis i dels Fets dels Apòstols al català (1924-28).

Fou el pare d’Alfred Capó.

Capó i Ferrer, Joan

4 Respostes

(Maó, Menorca, 7 abril 1889 – Palma de Mallorca, 22 abril 1967)

Pastor protestant. Fill de Joan Capó i Pons i germà de Josep i de Samuel.

Fou pastor al Clot i al Poblenou (Barcelona), així com a Palma de Mallorca, Capdepera, Portocristo i Rubí.

Capó, Alfred

1 Resposta

(Barcelona, 1909 – Montevideo, Uruguai, 16 abril 1942)

Pastor protestant. Fill de Josep Capó i Ferrer. Fou pastor a Montevideo, on morí a l’edat de 33 anys.

Havia traduït al català les epístoles als Gàlates i els Efesis.

La Fundación Alfredo Capó, de Montevideo, promou els estudis evangèlics a l’Uruguai.