(Gandia, Safor, 5 gener 1498 – Valladolid, Castella, 28 octubre 1557)
Religiosa. Filla de Joan de Borja i Cattanei, segon duc borgià de Gandia. Professà, amb el nom de Francesca de Jesús, al monestir de clarisses descalces de Gandia, del qual fou abadessa.
El 1551 fundà el monestir de Las Descalzas Reales de Madrid.
Escriví unes Exhortaciones espirituales i uns Ejercicios santos.
(València, segle XIII – segle XIV)
Poeta, jurisconsult, eclesiàstic i diplomàtic. Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge. Serví en diverses missions delicades en la política exterior de Jaume II el Just, a la cort francesa i a la d’Avinyó (1304-18).
És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae, i de poesies llatines.
(Felanitx, Mallorca, 1768 – 1850)
Religiós franciscà. Visqué a Palma de Mallorca i, des del 1835, a Felanitx.
Escriví Crónica seráfica de la Santa Provincia de Mallorca de la regular observancia de N.S.P.S Francisco, manuscrita.
(Biniamar, Selva de Mallorca, 30 novembre 1908 – Palma de Mallorca, juny 1994)
Botànic i escriptor. Religiós dels Sagrats Cors, fou professor de ciències naturals a Sóller i autor d’una Flora de Mallorca (1977-81) en quatre volums.
Traductor de Jacint Verdaguer al castellà, poeta i recopilador de cultura popular, ha publicat, entre altres obres, Vols d’orenetes (1982).
Joan de Boïl (País Valencià, segle XIV) Cavaller. Fou un dels caps principals de l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Mallorca, en 1343, per desposseir de l’illa el seu rival Jaume III de Mallorca.
Joan Tomàs Boïl (València, segle XVIII – 1807) Eclesiàstic. Fou doctor en teologia i mestre en arts. Excel·lí pels seus sermons, molts dels quals foren publicats.
Pere de Boïl (País Valencià, segle XV – Burgos, Castella, 1475) Cavaller. Serví l’infant Ferran, el futur rei Catòlic, a la campanya empresa a Castella per reduir aquest reialme a l’obediència d’Isabel, muller de Ferran. Morí al setge de Burgos.
(Prats de Molló, Vallespir, 1820 – Perpinyà, 1908)
Poeta i eclesiàstic. És autor del poema religiós en deu cants La Immaculada (1891) i de Nina.
Publicà en francès Harmonies eucharistiques, La dévotion i una Tragédie catalane.
Malgrat la forma clàssica del seu vers, denota ja una sensibilitat romàntica.
(Felanitx, Mallorca, 26 juny 1756 – 23 abril 1826)
Eclesiàstic. Doctor en teologia i en ambdós drets, el 1780 obtingué una càtedra de filosofia a la Universitat Literària de Mallorca, i deu anys més tard, la càtedra de teologia; després, en fou rector i procanceller. Fou canonge i visitador del bisbat de Jaén.
Publicà diverses oraciones fúnebres, entre les quals es féu famosa la del bisbe Bernat Nadal (1818). Escriví un Diccionario histórico-político del estado eclesiástico y regular de Mallorca, perdut, i una Pràctica cristiana per obrar ab perfecció (1807).
(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat, 1530 – País Valencià, 1601)
Eclesiàstic. Per les seves virtuts visqué en opinió de sant.
El 1828 fou instruït expedient per a la seva canonització.
(Morella, Ports, 1543 – País Valencià, 1612)
Eclesiàstic. Ocupà càrrecs diversos i excel·lí com a orador sagrat.
(Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1693)
Lul·lista. Fou canonge de la seu de Mallorca.
El 1688 publicà un Breve ac compendiosum rescriptum nativitatem, vitam, martyrium, pii heremitae Raymundi Lulli complectens, dedicat al papa Innocenci XI, on es defineix com a defensor de l’ortodoxia lul·liana; condemnada pel Sant Ofici de Roma (1690) i posada a l’Índex de llibres prohibits, l’obra continuà, tanmateix, circulant.
El 1691 publicà, en castellà, un memorial a Carles II que és, en part, la traducció de l’obra condemnada.
Dades dels Països Catalans 