Veure> Isabel d’Aragó i d’Anjou (reina de Romans i duquessa d’Àustria i Estíria, 1302-30).
Elisabet d’Aragó i de Nàpols *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: reis/reines forans/nes
Elisabet d’Aragó i de Sicília *
Veure> Isabel d’Aragó i de Sicília (reina de Portugal i santa, 1271-1336).
Elisabet d’Aragó i d’Hongria
(Catalunya ?, 1247 – Cosenza, Itàlia, 28 gener 1271)
Princesa de França. Filla de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria.
Es casà (1262) amb l’hereu de la corona de França (Felip l’Ardit, futur Felip III), a Clarmont Ferrand. Aquesta unió fou preparada durant la signatura del tractat de Corbeil (1258).
Acompanyà el seu marit a la croada de Tunis (1270), i morí quan en tornava.
Elionor de Xipre *
Veure> Elionor de Prades (reina de Xipre, v 1333-1416)..
Elionor de Prades
(Falset, Priorat, vers 1333 – Barcelona, 26 desembre 1416)
(o Elionor de Xipre) Reina de Xipre. Filla de l’infant Pere I d’Empúries, comte de Prades i de Ribagorça, i de Joana de Foix.
Es casà amb Pere de Lusignana, comte de Trípoli, el qual heretà el regne de Xipre (1360). Apassionada i violenta, les seves intrigues foren causa de la mort del marit (1369) i del cunyat.
Enemistada amb el seu fill, Pere II d’Empúries, el seu cosí Pere III de Catalunya, li va atorgat una pensió i la féu senyora de Valls, on visqué entre el 1382 i el 1394, on tingué diversos enfrontaments amb les autoritats locals i els ciutadans.
Els darrers anys de la seva vida els va passar a Barcelona, on acabà els seus dies com a terciària franciscana .
Va ésser un personatge popular en la literatura de segles posteriors.
Elionor d’Aragó i d’Alburquerque
(Medina del Campo, Castella, 2 maig 1402 – Toledo, Castella, 19 febrer 1445)
Reina de Portugal. Filla de Ferran I d’Antequera i d’Elionor d’Alburquerque.
Fou reina en casar-se (1428) amb el futur Eduard I de Portugal. Restà vídua el 1438, i fou regent del seu fill Alfons V.
Dolça de Barcelona
(Barcelona, 1160 – Coïmbra, Portugal, 1 setembre 1198)
Reina de Portugal. Filla de Ramon Berenguer IV de Barcelona i de Peronella d’Aragó, es casà amb el rei Sanç I de Portugal.
Foren fills seus Alfons II de Portugal i l’infant Pere de Portugal, senyor de Mallorca.
Constança de Sicília -emperadriu d’Orient-
(Sicília, Itàlia, segle XIII – València, 1307)
Emperadriu d’Orient a Nicea. Filla natural de l’emperador Frederic II, en casar-se (1241) amb Joan III Ducas Vatatze, emperador dels grecs, es canvià el nom pel d’Anna segons el costum bizantí.
Després de la caiguda dels Làscaris i l’ascensió al poder de Miquel VIII Paleòleg (1259), que enamorat d’ella intentà en va de retenir-la, es refugià a Sicília, a la cort del seu germà Manfred, i des del 1274, a Catalunya, prop de la seva neboda Constança de Sicília.
Fins a la seva mort fou sovint objecte de donacions i mostres d’afecte per part dels reis de Catalunya-Aragó; Constança, en agraïment, instituí Jaume II el Just hereu dels drets que pretenia sobre viles i comarques d’Anatòlia, herència que no fou mai feta efectiva, malgrat l’ambaixada a Constantinoble feta per Bonanat Reig amb aquesta intenció el 1320.
Constança d’Aragó i de Navarra
(Poblet, Conca de Barberà, 1340 – Catània, Itàlia, 18 juliol 1363)
Reina de Sicília. Filla primogènita de Pere III de Catalunya-Aragó i de la seva primera muller Maria de Navarra, fou proclamada hereva de la corona catalano-aragonesa (1347), fet insòlit que donà lloc a la protesta del germà del rei, Jaume I d’Urgell, amb el suport de les unions de nobles valencians i aragonesos, i que fou resolt amb el naixement de Joan (1350), futur Joan I el Caçador.
Promesa amb el rei Lluís I de Sicília, en morir aquest (1355) en fou gestionat l’enllaç amb el germà d’aquest i successor Frederic II.
Les preocupacions de la guerra contra Castella no permeteren el seu pas a Sicília fins al novembre de 1360. Hi anà custodiada per vuit galeres que manava Olfó de Pròixita. De moment anà a Sardenya.
Passà encara gran part de l’hivern a Càller, abans d’arribar a Sicília definitivament i casar-se finalment el 11 d’abril de 1361 a Catània.
El 1362 havia infantat una filla, Maria, que seria l’única hereva de la corona siciliana.
Constança d’Aragó i d’Entença
(Catalunya, 1318 – Montpeller, França, 1346)
Reina de Mallorca. Era filla d’Alfons III de Catalunya i de Teresa d’Entença.
Concertà el seu matrimoni (1325) amb Jaume III de Mallorca, aquest se celebrà el 1335.
En ésser desposseïts del regne per Pere III el Cerimoniós (1343), visqueren un temps a Catalunya, sota vigilància, i anaren a França (1346) en cerca d’ajut per recuperar el regne.
Durant el plet del seu germà, Pere el Cerimoniós, contra el seu marit, Jaume III, Constança sembla decantar-se a favor del germà.
Dades dels Països Catalans 