Sobrenom del rei Alfons II de Catalunya (1265-91).
Sobrenom del rei Jaume II de Catalunya (1267-1327).
(Toledo, Castella, 6 novembre 1479 – Tordesillas, Castella, 12 abril 1555)
“la Boja” Reina de Catalunya-Aragó (1516-55). Filla dels Reis Catòlics i casada amb l’arxiduc Felip el Bell (1496), fill de Maximilià d’Àustria.
Poc després de néixer el seu fill Carles començà a mostrar símptomes de bogeria. Morta Isabel la Catòlica (1504), es plantejà el problema de la successió a Castella. En la concòrdia de Salamanca (1505) s’acordà el govern conjunt de Felip, Ferran II el Catòlic i Joana.
Per la concòrdia de Villafàfila (1506) Ferran es retirà a Catalunya-Aragó. Felip fou proclamat rei, i es declarà la incapacitat de la reina. Mort Felip (1506), Ferran tornà a ocupar el poder (1506-16), fins que l’assumí el fill de Joana, Carles I de Catalunya.
L’aixecament comuner (1520) la reconegué com a sobirana en la lluita contra Carles.
(Catalunya, 1462 – 1472)
(o Guerra Civil Catalana) Conflicte civil que enfrontà el rei Joan II de Catalunya a sectors institucionals i socials.
Fou la culminació d’un plegat de conflictes interns (reivindicacions dels remences, lluites entre la Busca i la Biga, malestar pel Compromís de Casp). Aquesta inestabilitat portà la victòria a Joan II (pau de Pedralbes, 1472).
La guerra va accentuar la decadència de Catalunya.
(Madrid, 10 octubre 1830 – París, França, 9 abril 1904)
Reina d’Espanya (1833-68). Fou el primer monarca espanyol a utilitzar aquest títol. Filla de Ferran VII i de Maria Cristina de Borbó.
Proclamada reina a tres anys, fou declarada major d’edat a tretze. Durant la seva minoritat actuà de regent la seva mare, que coincideix amb la Primera Guerra Carlina, després vingué la Dècada Moderada (1844-54), el Bienni Progressista (1854-56), la reacció moderada (1858-64) fins a la revolució de setembre de 1868, que destronà Isabel.
Casada a setze anys amb el seu cosí Francesc d’Assís de Borbó, hom li atribuí diversos amants. Tingué vuit fills, entre els quals, Alfons XII.
Durant el seu regnat estigué sotmesa a la camarilla que formaven sor Patrocinio i el pare Fulgencio, els quals foren combatuts pel pare Antoni Maria Claret, que fou confessor seu els darrers anys del regnat.
Sobrenom del rei Martí I de Catalunya (1356-1410).
Sobrenom del rei Pere II de Catalunya.
(Foix, França, 1488 – Llíria, Camp de Túria, 15 octubre 1536)
Reina de Catalunya-Aragó (1506-16) i vescomtessa de Castellbó. Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i neboda de Lluís XII de França.
El 1506 es va casar amb el seu oncle Ferran II el Catòlic a Dueñas (Castella). En virtut d’aquest matrimoni, concertat en el tractat de Blois (1505), Ferran II pretenia, d’una banda, estrènyer les relacions diplomàtiques amb França i, d’altra, evitar que els territoris de la corona catalano-aragonesa fossin heretats per la casa d’Àustria. A canvi, Lluís XII cedí a Germana els seus drets sobre Nàpols. Aquests designis no pogueren acomplir-se, en morir l’infant Joan poc després de néixer (1509).
En les absències del seu marit fou lloctinent general de Catalunya, València i Aragó, i presidí les Corts generals de Montsó (1512) i les aragoneses de Calataiud (1515).
Vídua de Ferran, es casà amb Joan de Brandemburg (1519) i el 1523 fou nomenada per l’emperador Carles virreina de València, on dirigí la repressió subsegüent a la revolta de les Germanies, fins al desembre de 1524, en que promulgà un indult, primer document oficial redactat a València en llengua castellana.
El 1526, novament vídua, es va casar amb Ferran, duc de Calàbria, fill de Frederic II de Nàpols.
Sobrenom del comte Berenguer Ramon II de Barcelona (1053-97).
(Aitona, Segrià, vers 1292 – Barcelona, 9 juliol 1364)
Reina de Catalunya (1322-27). Filla de Pere II de Montcada i d’Abarca, senescal de Catalunya, i germana d’Ot I de Montcada i de Pinós, majordom i conseller reial.
Fou la tercera muller de Jaume II de Catalunya (1322), amb qui es casà a Tarragona, quant aquest restà vidu de Maria de Lusignan.
Fundà el monestir de les clarisses de Pedralbes (1326), que dotà amb el terme de Sarrià i altres rendes.
Vídua, es retirà a una residència reial prop del monestir, en el qual està enterrada en un bell sepulcre d’alabastre.
Dades dels Països Catalans 