(Montblanc, Conca de Barberà / la Riba, Valls, Alt Camp)
Muntanya (526 m alt) que limita, per l’esquerra del Francolí, l’estret de la Riba; és termenal dels tres municipis.
Cabrer, puig
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: puigs
Cabdells, puig dels
Cim (819 m alt) de la Serralada Pre-litoral, al límit natural entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, a llevant del coll de Cabra.
Bestracà
(pop: Mestracà) Poble, situat en un coster, al vessant meridional de l’espadada serra de Bestracà, la qual separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a llur confluència; culmina al puig de Bestracà (1.044 m alt), al cim del qual hi ha les ruïnes de l’antic castell de Bestracà.
L’església romànica de Sant Andreu, esmentada ja el 983, és prop del coll de Bestracà (804 m alt), per on passa el camí d’Oix a Beget.
Bastiments, puig de
(o pic del Gegant) Massís muntanyós (2.883 m alt) del Pirineu axial, entre les dues comarques, situat a l’extrem septentrional del massís de Balandrau, a la capçalera del Ripollès.
És de formes relativament suaus, car l’erosió glacial fou poc intensa en aquest sector.
Bassegoda, puig de
(Albanyà, Alt Empordà / Montagut i Oix, Garrotxa)
Cim muntanyós (1.376 m alt) molt destacat. Constitueix el sector més oriental de les serres interiors del riu Ter.
S’uneix a través del coll de Bassegoda (1.200 m alt) a la serra que separa les valls de la Muga i de la riera de Borró.
És al límit dels dos termes municipals.
Baridana, canal
Canal de la paret septentrional del Cadí, a la capçalera del riu de Cadí.
Al capdamunt, al límit amb el terme de Josa de Cadí, hi ha el coll de la canal Baridana (2.485 m alt), que dóna pas a una altra canal, molt més suau, que davalla cap a Josa, anomenada també canal Baridana.
A llevant del coll hi ha el puig de la coma Baridana, punt culminant del Cadí (2.647 m).
Àreu
Poble (1.220 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Vallferrera, enfront del puig d’Àreu (o Monteixo). Hi passa el camí que comunica el Pallars amb el país de Foix pel port d’Àreu (o port de Boet).
De la seva església parroquial de Sant Feliu, romànica, amb una torre de planta quadrada, depenia l’antiga església, també romànica, de Santa Maria de la Torre.
A poca distància i aigua amunt del poble hi ha el nucli de la Força d’Àreu, amb les restes de l’antic castell d’Àreu.
Constituí un municipi fins al 1927. Havia pertangut al quarter de Tírvia del vescomtat de Castellbó.
Aragall, puig de la creu de l’
(Corbera de Llobregat, Baix Llobregat)
Cim (545 m alt) de la serra que separa les aigües de la riera de Corbera de les de l’Anoia, sobre la masia de ca l’Aragall.
Agulles, puig d’ -Baix Llobregat-
(Corbera de Llobregat / Cervelló, Baix Llobregat / Gelida, Alt Penedès)
Punt culminant (652 m alt) de les serres d’Ordal, a la partió d’aigües del Llobregat i de la riera de Ribes. Termenal dels tres municipis.
Al seu cim hi ha un radar i estació meteorològica.
Adri
Poble, al vessant oriental de la serra de Rocacorba.
L’església parroquial de Sant Llorenç, del segle XII, es troba entre les capçaleres de les rieres de Gàrrep i de Pedrola, prop d’un dels dos cràters del puig d’Adri (o de Montcal), que és l’aflorament volcànic més important del Gironès per l’abundància de material basàltic i l’acumulació de greda.
Dos corrents de lava s’escorren cap al sud-est, al llarg d’aquelles rieres i, més avall, de la riera d’Adri (afluent, per l’esquerra, del Ter), fins prop de Santa Eugènia de Ter.
Dades dels Països Catalans 