Cim (835 m alt), dins la faixa paleozoica de la depressió del Baix Camp, al sud de la serra de la Mussara.
És partió entre les aigües del riu de Cortiella (que pertany a la conca de l’Ebre) i de les rieres de Riudecols i d’Alforja.
Al vessant oriental hi ha el santuari de la Mare de Déu de Puigcerver.
Contrafort occidental (709 m alt) de la serra de Pàndols, morfològicament integrada a l’extrem septentrional dels ports de Beseit.
Domina les plataformes estructurals perifèriques o “terres altes” de la depressió de l’Ebre. És delimitat per vessants escarpats, modelats pel riu de la Canaleta, i pel barranc de la Vall.
Fou un dels punts de màxima penetració de les forces republicanes durant l’ofensiva de l’Ebre (1938).
(Montcada i Reixac, Vallès Occidental / Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès)
Turó (299 m alt), conegut també amb el nom de turó del Pollo, termenal dels dos municipis, coronat per les ruïnes de l’important poblat ibèric de puig Castellar, que correspon al grup dels laietans.
Contrafort meridional (717 m alt) de la serra de la Mussara (a la qual s’uneix pel coll de la Batalla) entre les valls de les rieres d’Almoster i de la Selva.
Cim culminant (519 m alt) del sector de la Serralada Litoral comprès entre la vall d’Aro i la riera de Tossa, anomenat serra de Sant Grau o massís de les Cadiretes.
(Montblanc, Conca de Barberà / la Riba, Valls, Alt Camp)
Muntanya (526 m alt) que limita, per l’esquerra del Francolí, l’estret de la Riba; és termenal dels tres municipis.
Cim (819 m alt) de la Serralada Pre-litoral, al límit natural entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, a llevant del coll de Cabra.
(pop: Mestracà) Poble, situat en un coster, al vessant meridional de l’espadada serra de Bestracà, la qual separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a llur confluència; culmina al puig de Bestracà (1.044 m alt), al cim del qual hi ha les ruïnes de l’antic castell de Bestracà.
L’església romànica de Sant Andreu, esmentada ja el 983, és prop del coll de Bestracà (804 m alt), per on passa el camí d’Oix a Beget.
(o pic del Gegant) Massís muntanyós (2.883 m alt) del Pirineu axial, entre les dues comarques, situat a l’extrem septentrional del massís de Balandrau, a la capçalera del Ripollès.
És de formes relativament suaus, car l’erosió glacial fou poc intensa en aquest sector.
(Albanyà, Alt Empordà / Montagut i Oix, Garrotxa)
Cim muntanyós (1.376 m alt) molt destacat. Constitueix el sector més oriental de les serres interiors del riu Ter.
S’uneix a través del coll de Bassegoda (1.200 m alt) a la serra que separa les valls de la Muga i de la riera de Borró.
És al límit dels dos termes municipals.
Dades dels Països Catalans 