Poble, situat a la capçalera de la riera de Calella, prop del coll de Palomeres, al vessant meridional del puig d’Hortsavinyà (672 m alt), a l’extrem oriental del Montnegre.
L’església parroquial de Sant Llop, de façana barroca, amb la rectoria i un hostal, formen el nucli principal.
A mitjan segle XIX era cap d’un municipi que comprenia també Sant Pere de Riu i Vallmanya.
(o Sant Esteve de Granollers) Poble, al sector oriental del terme, a la vora de la carretera de Vic a Manlleu, centrat en la parròquia de Sant Esteve de Granollers, de l’antic terme del castell de Gurb, aturonada.
L’església és testimoniada ja el 903; l’edifici actual és un exemplar romànic, remarcable pel seu absis llombard; fou consagrada el 1080. Ha estat restaurada modernament d’una manera excessiva.
Al puig de Granollers hi hagué una fortalesa, desapareguda, cedida el 1183 pels senyors de Gurb al castlà Bernat de Gurb.
Depenien d’aquesta parròquia: Vilamirosa, el Fugurull i Vilagelans.
Coma de la vall de Núria, afluent, per l’esquerra, del riu de Núria.
És dominada pel puig de Fontnegra (2.730 m alt), separat, al sud, pel collet de Fontnegra de la serra de Torreneules.
(Garrotxa)
Relleu de la Serralada Transversal Catalana. És un horst tectònic format per les falles que enllacen amb la serra del Corb i amb Rocacorba, limitades entre la fossa d’Hostoles i la d’Olot.
És capçalera dels rius Tort i Ser, afluents del Ter, i separa, així, ambdues conques. Relleu en costes limitades per cingleres, caracteritzat per l’alternança de margues, gresos i conglomerats.
L’estatge de l’alzinar arriba fins als 400-700 m, i més amunt hi ha el de la roureda. D’una altitud mitjana d’entre 800 i 950 m, assoleix els 1.023 m al puig de Finestres, a llevant de la serra.
Extrem septentrional de l’antic territori de Barcelona, a l’indret on el Besòs talla la serra de Collserola, entre l’antiga quadra de Vallbona i el terme de Sant Andreu de Palomar.
L’antiga via Francisca (semblantment a les actuals carreteres i línies de ferrocarril que comuniquen Barcelona amb el nord del país) passava per aquest indret pel coll de Finestrelles, obert entre el turó de les Roquetes i el puig de Finestrelles, on hi havia l’antiga capella de Finestrelles o de la Trinitat.
Vall, a la vall de Ribes, capçalera del torrent Aspre, afluent per la dreta del Rigard.
Al capdamunt hi ha el coll de coma Ermada (1.870 m alt), obert a l’oest del puig de coma Ermada (2.045 m alt), punt culminant del massís de Mogrony.
(Sant Aniol de Finestres, Garrotxa)
Santuari de la Mare de Déu d’Elena (o Santa Maria de Sobreroca), a la parròquia de Sant Andreu de la Barroca, al vessant del puig d’Elena (565 m alt).
L’església és romànica.
Poble (1.550 m alt), a la vall de Ribes, en un coster damunt la vall del Rigard, al vessant meridional de la serra de Gorrablanc, que culmina al puig de Dòrria (2.539 m alt) a la frontera franco-espanyola.
La parròquia (Sant Víctor) és esmentada ja el 839; una nova església fou consagrada el 903; té com a sufragània la de Fornells.
De l’antic castell de Dòrria, esmentat el 1301, resta el nom d’una partida (camp del Castell).
A la carretera de Barcelona a Puigcerdà hi hagué l’hostal de Dòrria.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Canal de la part septentrional de la serra de Cadí, damunt la vall de Bastanist.
S’inicia a l’ampli planell del prat de Cadí i culmina sota el puig de la canal del Cristall (2.562 m alt), a la cresta de la serralada.
Prop del cim de la cinglera, a l’est de la canal, dins una cova i voltada de glaç, hi ha la font del Cristall, la més coneguda de la serra de Cadí.
Cim culminant (1.558 m alt) de la serra de Monars (dita també serra de Comanegra o de la baga de Bardellat) que separa les valls del Fluvià i del Tec.
És termenal dels antics municipis de Beget i d’Oix i de l’actual de la Menera.
Al vessant meridional, al collet de la Figuera (882 m alt), fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra.
Dades dels Països Catalans 