Arxiu d'etiquetes: Puigcerdà (bio)

Blasi i Maranges, Pere

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 19 agost 1886 – Barcelona, 22 juny 1961)

Pedagog i geògraf. Doctor en filosofia i lletres per Montpeller. Mestre a Torroella de Montgrí durant 22 anys, hi fundà l’Ateneu.

Col·laborà al “Butlletí dels Mestres” (1922-23) i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Geografia.

Publicà un Manual de Geografia de Catalunya (1921), premiat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, encara que Les terres catalanes (1954-57) és la seva obra principal.

S’afilià a Esquerra Republicana i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya (1932).

Bernades i Mainader, Miquel

1 Resposta

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, vers 1708 – Madrid, 1771)

Metge i botànic. Fou metge de cambra de Carles III de Borbó i ocupà després, per oposició, el càrrec de primer catedràtic al jardí botànic de Madrid. Herboritzà a Mallorca, a Castella i, probablement, també al Principat, al País Valencià i a Andalusia.

Publicà Principios de Botánica (1767). Preparà un Specimen Florae Hispanicae, que deixà inacabat i que continuà el seu fill Miquel Bernades i Claris, amb la descripció de dos milers de plantes.

El 1775, pòstumament, li fou publicat un estudi sobre les morts aparents, Instrucción sobre lo arriesgado que es en ciertos casos enterrar a las personas sin constatar su muerte por otras señales más que las vulgares.

Bernades i Claris, Miquel

1 Resposta

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1750 – Madrid, 1801)

Botànic. Fill de Miquel Bernades i Mainader. Succeí Palau i Verdera com a segon catedràtic del Jardí Botànic de Madrid.

Estudià la flora del País Valencià i de Múrcia. Continuà el Specimen Florae Hispanicae que havia començat el seu pare i que ell deixà també inacabat.

Barutell i Puigmarí, Llorenç de

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1595 – Perpinyà, 1658)

Polític i eclesiàstic. Col·laborador de Pau Claris. Ambaixador de la Generalitat a París (1640). Contribuí a la intervenció francesa a Catalunya.

President de l’Audiència de Barcelona a partir del 1641, mantingué una estreta fidelitat a les autoritats franceses, en caure Barcelona (1652), serví d’assessor polític als francesos del Rosselló.

Barnades i Mainader, Miquel

Deixa un comentari

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1708 – Madrid, 1771)

Metge. Residí generalment a Madrid, on fou primer catedràtic del Jardí Botànic i metge reial.

Publicà un estudi de botànica (1767). Després de la seva mort, en 1775, aparegué encara un altre treball seu, sobre les prevencions a prendre per evitar els enterraments en vida.

També és autor de l’estudi Historia de las aves más raras que se encuentran en España.