Arxiu d'etiquetes: promontoris

Carmel, el -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, a l’antic terme d’Horta. Al vessant septentrional del turó del Carmel o turó d’en Móra (267 m alt), punt culminant de l’alineació formada pels turons de la Creueta del Coll, del Carmel, de la Peira i de la Rovira, que separa Horta de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles; enllaça a la part més baixa amb la Teixonera i amb el nucli antic i l’eixample d’Horta.

Els anys 1920 era format principalment per torres d’estiueig; a partir del 1950 s’hi inicià la construcció a gran escala i d’una manera anàrquica, tot i que és considerat oficialment zona verda.

El fort pendent agreuja la manca de planificació urbanística. Els serveis i les comunicacions a mitjans del segle XX eren gairebé inexistents. La població és principalment d’origen andalús.

El santuari del Carmel (la Mare de Déu del Carmel), donà nom al turó i al barri. Al vessant meridional hi ha el parc Güell (1903).

Burriac, castell de

(Cabrera de Mar, Maresme)

(o castell de Sant Vicenç de BurriacAntic castell, situat al cim del turó de Burriac (401 m alt), a l’extrem d’un contrafort de la Serralada Litoral. Conserva restes de les fortificacions medievals (torre circular i part de la capella de Sant Vicenç).

El castell és esmentat ja el 1017, però hi ha vestigis d’una torre de defensa anterior. Als segles XII i XIII foren construïdes la torre de l’homenatge, les sitges i la capella.

El militar i escriptor Pere Joan Ferrer obtingué (1471) de Joan II el Sense Fe la senyoria del Maresme, amb centre al castell de Burriac, el qual reconstruí i amplià (1473). Fou definitivament abandonat al segle XVIII.

Al vessant de migdia del turó hi ha importants restes d’un poblat ibèric, identificat per alguns estudiosos amb Ilduro -que encunyà moneda ibèrica-, predecessora de la Iluro romana (Mataró). Al seu vessant occidental hi ha la font Picant.

Arrabassada, l’ -Tarragonès-

(Tarragona, Tarragonès)

Veïnat, situat vora la platja de l’Arrabassada, la primera de les platges tarragonines a llevant de la punta del Miracle, limitada a ponent per la punta de l’Arrebassada, que la separa de la platja de la Savinosa.

Aquest veïnat fou originàriament de pescadors i el turisme i el pas de la carretera de Barcelona a Tarragona han fet evolucionar.

Arany, mas de l’

(Cambrils, Baix Camp)

Masia, a la dreta de la riera de Riudecanyes, vora la seva desembocadura (on es troba la punta del mas de l’Arany), límit amb el municipi de Mont-roig del Camp.

Castellfollit de la Roca (Garrotxa)

Municipi de la Garrotxa (Catalunya): 0,73 km2, 296 m alt, 970 hab (2016)

0garrotxaSituat a la confluència del Fluvià i el Turonell, al nord-est d’Olot. El terme és molt petit i pràcticament reduït al nucli de població, amb algunes zones de conreus i alzinars.

La vida econòmica del municipi es basa en la indústria tèxtil de llana, l’alimentària i adoberies, complementada per la ramaderia. Pedreres. Àrea comercial d’Olot.

El principal atractiu de la vila és la seva disposició al capdamunt d’una cinglera basàltica d’uns 50 m d’alçada (la roca de Castellfollit), tallada per l’acció dels rius sobre un corrent de lava; agrupa tota la població del municipi; la primitiva església parroquial de Sant Salvador es troba en ruïnes i ha estat substituïda per un temple modern.

L’antic castell de Castellfollit, esdevingué centre de la baronia de Castellfollit de la Roca.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques