(Banyeres de Mariola, Alcoià / Bocairent, Vall d’Albaida)
Elevació del terreny, entre els dos municipis. Al límit de les conques del Vinalopó i del Xúquer.
Àguila, tossal de l’
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: promontoris
Molí, punta del -Baix Empordà-
Cap de la costa, a l’extrem del promontori on s’assenta la vila, a llevant del port.
Milà, punta del -Baix Empordà-
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Cap de la costa, al massís del Montgrí, que tanca per ponent la cala Montgó.
Claper, punta del
Promontori costaner del massís de l’Albera, dominat pel Claper (cim de 235 m alt), que forma un espadat a l’extrem meridional de la badia de Portbou.
Castell, punta del
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Promontori, forma part del massís del Montgrí, entre les cales de la Ferriola, al nord, i Pedrosa, al sud.
Argenteria, l’
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Roca de la paret oriental de l’estret de Collegats, l’erosió de la qual, provocada per la fluència d’aigua, és especialment espectacular a l’hivern.
Montbui, castell de -Anoia-
(Santa Margarida de Montbui, Anoia)
Antic castell, situat al vessant sud de la tossa de Montbui (620 m), a ponent del cap del municipi i al sud-oest de la ciutat d’Igualada. Lloc estratègic del bisbat de Vic, hom el troba esmentat ja el 970, que el comte Borrell II de Barcelona el confià al bisbe Ató.
Destruït per Almansor (987), fou reconstruït pel bisbe Froia, que hi edificà l’església de Santa Maria de la Tossa. La nova incursió d’Abd al-Malik (1003), després d’una forta secada, acabà d’anorrear l’obra empresa.
En reprengué el poblament el bisbe i abat Oliba (1023), juntament amb el castell de Tous, i els encomanà al levita Guillem de Mediona. Els bisbes de Vic l’enfeudaren més tard (1187) als vescomtes de Cardona, fins que el 1318 el vengueren a Jaume II el Just.
Els Cardona en conservaren el domini directe fins al segle XV, que passà als Montbui, castlans del castell, que des d’aleshores s’intitularen senyors de la baronia de Montbui. Pel casament d’Anna de Montbui amb Claudi de Lanuza i de Torrelles passà a llur descendència. Els Lanuza, comtes de Plasència, els Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües, els Marimon, marquesos de Cerdanyola, i els Arróspide hi tingueren drets fins el 1886.
Del castell resta una torre de base rectangular i angles arrodonits (segle X) i altres dependències ruïnoses.
Montagut de Fluvià
Poble i capital del municipi, es troba al pla de Montagut, hi destaca l’església parroquial de Sant Pere, d’origen romànic.
A ponent del poble s’aixeca, al cim del turó de Montagut, el santuari marià del Cós, prop de les ruïnes de l’antic castell de Montagut.
Lorita -Maresme-
(Sant Andreu de Llavaneres, Maresme)
Santuari en ruïnes, prop del límit amb Dosrius, al peu del turó de Lorita, sobre can Lloreda.
Segons tradició, fou convent de templers; però, més probablement, fou la capella de Santa Eulàlia de Deodates (1340), renovada el 1746.
Coll de Mònecs, el
Partida, al vessant oriental de serra la Llena, dominada per una roca enorme que conté algunes coves amb vestigis de murs i cel·les d’un asceteri, probablement habitat per monjos reclosos ja des de l’època visigòtica, car ja hi havia ermitans en aquest indret a mitjan segle XII, anteriors a la conquesta catalana, els quals foren la base dels primers ascetes de Bonrepòs i Escaladei.
Dades dels Països Catalans 